Capítol 1: Producte mínimament viable

Durant aquests últims dies, a casa, hem estat veient una sèrie nord-americana anomenada Silicon Valley, la qual anem a comentar en les nostres pròximes entrades. 

En aquesta entrada comentarem el primer capítol, que es diu ''Producte mínimament viable''. 

La sèrie comença amb una festa organitzada per una companyia que acaba de ser comprada per Google per 200 milions de dòlars.  Richard i els seus amics programadors, es troben allí somiant amb tindre un futur prometedor, fins que arriba Erlich i els diu que han de relacionar-se encara que visquen en la seua incubadora (que vol dir organització dissenyada per a accelerar el creixement i assegurar l'èxit de projectes emprenedors a través d'una àmplia gamma de recursos i serveis empresarials que pot incloure renda d'espais físics, capitalització, coaching, networking i altres serveis bàsics com telecomunicacions, neteja o estacionament). És important per a un emprendedor saber relacionar-se amb altres personas per a poder conèixer en tot moment com expressar-se, no dependre mai de ningú i en el cas que aquest es trobe amb una persona important, saber vendre la seua idea.

El protagonista, Richard, treballa en una gran empresa d'Internet anomenada Hooli, que és una companyia de tecnologia la missió de la qual és marcar la diferència i canviar el món tal com el coneixem, convertint-ho en un lloc millor. Mentre treballa, desenvolupa una aplicació de música anomenada el Flautista en casa d'Erlich. Richard està convençut que Erlich, li tirarà en breus perquè pensa que no està aportant res. Es posa a cercar lloguers i veu que aquests superen els 2.800 dólars, una xifra impossible d'aconseguir per a ell. 

Ell i el seu amic ''el Cabezón'' acudeixen a una xarrada que dóna Peter Gregory, un millonari, qui encoratja als joves al fet que abandonen la universitat com Bill Gates (cofundador de l'empresa Microsoft junt amb Paul Allen), Steve Jobs (cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company), Larry Ellison (fundador d'una companyia de programari anomenada Oracle) o Michael Dell (principal venedor dels ordinadors Dell), ja que, considera que cada persona ha de confiar en si mateix abans que en les universitats perquè l'única cosa que fan és oferir dubtosos valors que no porten a res bo. Des del nostre punt de vista, la universitat sí que ens sembla important, no com diu Peter Gregory, ja que en ella, adquireixes majors coneixements, saps prende decisiones més seriores, t'assegures un bon futur amb un bon salari i tens més possibilitats de triomfar.

A l'eixida de la xarrada, Richard i Gregory es troben, i el creador del Flautista, li diu que té plantejat tornar a la universitat, paraules que usa per a captar la seua atenció. És llavor quan li exposa la seua idea i li comenta que tracta sobre un lloc registrat a Internet que et permet esbrinar si la teua música viola algun copyright. Aquest no s'interessa molt, a diferència de la seua treballadora Monica, qui li diu que li farà una ullada.

Temps després, Gavin Belson, un altre millonari, està interessat en la idea de Richard perquè un treballador seu anomenat Jared li diu que aquesta idea és molt bona i que el Flautista ha aconseguit fer una cerca en un espai de dades comprimides  amb un temps rècord, i que si agafen una cosa així i ho enfoquen al món dels negocis, les aplicaciones per a les empreses serien infinites. A les poques hores, quan es reuneixen Gavin i Richard, apareix Erlich i diu que posseeix el 10% del Flautista, simplement pel fet de deixar-los (a Richard i els altres) viure en la seua casa i que desenvolupen la seua idea en ella. Açò, no ens sembla just, perquè la idea es únicament de Richard i no d'Erlich, que no ha contribuït en res, a més, al principi, aquest últim, la insultava, fins que ha vist que sí que era bona i que podia portar grans beneficis. Mentre Gavin Belson li ofereix 10 milions de dòlars per a quedar-se ell amb tots els futurs beneficis, Peter Gregory li ofereix 200 mil per tenir un 5% i ell tot el 95% restant. D'aquesta manera, estaria al comandament d'una empresa que en potència val mil milions. A més, Gregory li oferiria la seua ajuda per a elevar la companyia i li presentaria a gent important.

Richard es decideix a agafar els 200 mil dòlars per a ser ell qui munte l'empresa. Erlich, li comprèn perquè ell en el seu moment, va vendre la seua idea, que es deia Aviato, amb la qual va aconseguir moltes coses materials, però se li va quedar un forat metafòric en el cor que és el ''i si no haguera venut la meua idea...'', cosa que mai podrà ja saber. És per això que anima a Richard al fet que siga fidel a la seua idea i veja del que és capaç.

Finalment, Richard, li diu a tots els seus companys, que li agradaria que junts dugueren a terme el Flautista, però que no foren un culte corporatiu com Hooli, és a dir, un grup que exhibisca una devoció excessiva a una persona, idea o cosa, alhora que empra tècniques qüestionables de manipulació per a persuadir i controlar als seus adeptes sense importar-los el dany que poden causar al seus membres, als familiars d'ells o a la societat en general. Per últim, l'eslógan que es posen és el de ''Ho farem possible''.