Mostrando entradas con la etiqueta clients. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta clients. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


sábado, 23 de abril de 2016

Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.


jueves, 14 de abril de 2016

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.


El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.


La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.


La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que  que han comprat i tenen aquests productes en concret.


domingo, 3 de abril de 2016

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

miércoles, 10 de febrero de 2016

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.




Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detalladaLa influència de les marques

viernes, 29 de enero de 2016

Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:
Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:
Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:
A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:
Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:
La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

jueves, 28 de enero de 2016

Etapes d'un estudi de mercat

Hola a tots! En aquesta entrada continuem parlant de l'estudi de mercat. Com que ja sabem en què consisteix, gràcies a l’anterior entrada, ara anem a parlar-vos de les seues etapes.

L’estudi de mercat consta de 6 etapes, i a continuació anem a explicar-les:


1. Identificar el problema: Ací s’inclou quin és el públic al qual vols dirigir-te, si el producte que vols introduir funcionaria en el mercat i quins són els teus competidors. Per tant, s’ha d’establir quin és l'objectiu de l’estudi de mercat per a després saber quines preguntes es pretenen respondre amb aquest.

2. Plantejar l'objectiu: Passa de la pregunta a l’acció. En aquesta etapa l’empresa haurà de definir a quin segment del mercat vol dirigir-se, si el producte tindrà èxit en aquest mercat i quina serà la seua competència,

3. Definir el grup d’estudi: L’empresa haurà de decidir a quin tipus de gent anirà dirigit aquest estudi de mercat, considerant la seua educació, hàbits, nivell econòmic…

4. Elegir les fonts d’informació: Es poden utilitzar fonts d’informació primàries com per exemple les enquestes i entrevistes als clients. També es pot portar a terme l’observació directa, que consisteix a visitar els teus competidors, veure on estan, que és el que ofereixen i a quin preu. L'experimentació consisteix a mostrar el teu producte o servei a un petit grup de clients i fer-los preguntes, gravar-los i analitzar les seues respostes. Per últim, també es poden utilitzar les fonts secundàries com per exemple l'internet, revistes, estudis…

5. Analitzar la informació: Consisteix a organitzar tots els resultats obtinguts en uns gràfics o taules i a apuntar aquells comentaris i reaccions que han sigut més interessants per a analitzar-les.

6. Traure conclusions: Després de portar a terme totes les etapes ja tindràs la informació suficient per a poder respondre als teus objectius. A partir d’aquest ja et pots preguntar, per exemple: El meu negoci és convenient? Canviaria alguna cosa o la milloraria? Com ho faré?

Si voleu veure el vídeo del qual hem tret aquesta informació, ací us el deixem:

lunes, 21 de diciembre de 2015

Model canvas: la proposta de valor

ANOTA

El més important de tot sempre és la proposta de valor (maximitzar la demanda a través de configurar òptimament l'oferta).

És el que et fa diferent de la teua competència, però sense oblidar el detall de tindre alguna cosa que et faja únic i per la qual el client estiga disposat a pagar-te. Per exemple, pots tindre una idea molt bona, però si no hi tens clients no hi arribarà a triomfar mai.

Tots dos (tant la proposta de valors com el client) són estrictament necessaris. Hi ha emprenedors, que dissenyen el seu model al voltant d'una proposta de valor centrada en resoldre una necessitat determinada d'un client, però no és per la que està disposat a pagar. Per un costat és una necessitat que li resulta interessant, però a la vegada alhora de pagar per ella hi ha una gran diferència.

Quan es pregunta als clients quines coses els agradaria tenir, la majoria no són coses per les quals estarien disposats a pagar. Per això, és molt important que el producte es cobre de manera que el client puga cobrir la seua necessitat amb ell i que ho puga pagar.

Per una altra part, per a trobar propostes de valor, cal plantejar-se preguntes com: Això per què es fa així?, o per què sempre s'ha fet així? Molts emprenedors es dediquen a buscar coses que no se li hagen acudit a ningú, quan en realitat la millor estratègia és resegmentar un nínxol:

"Imagina un mercat típic on tot es fa a mida, on hi ha una força comercial que ha de parlar cara a cara amb el client i tractar-lo amb molta cura (ja que tot és a mida i són processos de producció lents). Per què no es por fer alguna cosa diferent? Per exemple, en lloc de treballar a mida, fas que el teu canal de venda siga internet i autoservei, i ho serveixen al cap de quatre dies i a un preu més competitiu.

El que sol passar sempre, és que els clients no es plantegen que es pot fer una altra cosa, ja que ningú els ho ha ofert abans.

Si ets capaç de canviar una cosa que existeix, oferint al client millores en tot el procés pot funcionar molt bé."

Model canvas: cas pràctic (Santa Claus)

Com hem vist en l'anterior entrada, Alex Osterwalder presenta un model que s'ha de compondre de 9 blocs, els quals representen les àrees clau de qualsevol negoci.

Per emfatitzar-les, les tornarem a repassar de manera teòrica i mitjançant un exemple pràctic com el de Santa Claus.



1. Segments de clients: els clients són els nostres destinataris finals i els més importants, es per açò que s'ha de tenir molt en compte a qui ens volem dirigir. En l'exemple de Santa Claus serien els xiquets i els joves.

2. Proposta de valor: una vegada sabem amb exactitud a qui ens dirigim, devem determinar que producte o servei oferirem. En el nostre cas la proposta consisteix a lliurar felicitat i il·lusió en forma de joguets.

3. Canal: és la forma en què la teua empresa es comunica amb els clients per a arribar a ells i proporcionar-los així una proposta de valor, o donar-los a conèixer allò que ofereixes. El nostre canal seria el trineu portat per rens.

4. Relacions amb els clients: hem de definir que tipus de relacions volem mantenir amb els nostres clients. En aquest exemple, els xiquets es comuniquen amb Santa enviant-li una carta amb totes les seues peticions.

5. Flux d'ingressos: és necessari establir una estratègia d'ingressos (normalment sempre s'obté a través de la venda directa). La pregunta clau seria: quin valor está disposat a pagar cada client? Ací el noste amic Santa Claus solament rep llet i galetes.

6. Recursos clau: són els actius més importants perquè un model de negoci funcione. Poden ser físics, econòmics, intel·lectuals o humans. En aquest cas, Santa necessita als seus ajudants, un bonic trineu i uns quant rens. Ah! I els regals també!

7. Activitats clau: són les accions més important que ha de dur a terme una empresa per a fer el seu model de negoci. En el nostre exemple, l'activitat consisteix a repartir regals a xiquets (i no tan xiquets) de tot el món.

8. Aliances: les empreses creen aliances per a optimitzar les seues operaciones, reduir riscos o adquirir recursos i sense les quals resultaria impossible executar el model de negoci amb garanties. Santa Claus necessita l'ajuda de Correus i, en alguns moments, demana col·laboració als Reis Mags.

9. Estructura de costos: en aquest bloc s'incluen tots els costos que implica la iniciació del model de negoci. Tant en la creació i el lliurament de valor, com en el manteniment de les relacions amb els clients o la generació d'ingressos. En aquest cas, Santa no incorre en cap cost... o sí?

Podem trobar altres exemples com el de Nespresso o l'iPod.

Model canvas: què és?

Bona vesprada. Avui anem a parlar-vos del model canvas, la base més completa per a dissenyar models de negoci. Es tracta de l’eina o plantilla, popularitzada per Alex Osterwalder arran del seu llibre ‘Business Model Generation’ publicat l'any 2008. És molt interessant i per això hem decidit compartir-ho amb vosaltres.



El Business Model Canvas considera a l’empresa com tot un integrat i ofereix la possibilitat de crear un model de negoci que no oblide cap dels seus components clau. Tot açò, amb la finalitat d’aconseguir-ne l’èxit en el mercat. El seu avantatge principal és que, d’una manera molt senzilla i intuïtiva, aquest fomenta el pensament estratègic de l’emprenedor i li permet valorar escenaris diferents, entenent les possibles interrelacions entre els diferents elements del model.


Aquest model permet definir la proposta de valor d’una organització respecte dels segments de clients, i decidir com es genera aquest valor, i també, com es fa arribar als clients, en un senzill esquema visual, de 9 elements clau. Anem a veure quins són aquests elements:

Proposta de valor: es tracta de quina necessitat o problema resol el nostre producte. Ja que, com tots sabem, no té sentit fer el mateix que estan portant a terme els nostres competidors, hem d’aportar valor al nostre producte. D’aquesta manera hem de fer que el nostre producte siga considerat diferent del de la competència. Per tant, aquesta és la  casella en la qual s’ha de plasmar tot.


Els clients: has de conéixer bé els teus clients. Has de conéixer-los geogràficament, demogràficament i socialment. Així, s’ha de treballar de la manera més exacta en funció a quin tipus de clients s’adreça el teu producte o el teu servei. Per tant, en aquest s’inclou l’edat, el sexe, els estudis, les províncies, països…


Els canals de distribució: s’ha d’aconseguir la manera en la qual el nostre producte arribarà al client. Aquesta distribució pot ser per mitjans físics, per internet a través de dispositius mòbils o també a través d’una pàgina web de vendes. En aquesta casella hem de definir tots i cada un dels Canals amb què contactarem amb els nostres clients.


Relació amb els clients: es tracta d’un dels aspectes més crítics en l'èxit del model de negoci i un dels més complexos de tangibilitzar. Hem de saber com atraurem els nostres clients, com aconseguirem que compren el nostre producte, com els mantindrem i finalment, com els farem créixer. Per tant, ací escriurem quines seran les nostres tàctiques per a poder portar-ho a terme.


Fonts d’ingressos: representen la forma en què a l'empresa genera els ingressos per a cada client. Per tant respon a les preguntes següents: com ho fem per a monetitzar el producte o servei? Quin valor oferim als clients perquè paguen per ell? En aquest també haurem d’especificar els sistemes de pagament que podem acceptar, especificant si és amb targeta de crèdit, en efectiu contra reemborsament, etc.

Recursos clau: ens hem de preguntar quins són els elements més importants que ens calen perquè el nostre model de negoci funcione. Per tant, inclou elements financers, elements físics, elements intel·lectuals i fins i tot humans.



Activitats clau: hem d’identificar aquelles coses més importants que ofereix la nostra companyia per fer que el model de negoci funcione. Producció, solució de problemes, consultoria, enginyeria, gestió de subministrament... Per tant, en aquesta casella haurem d'identificar les activitats claus que són necessàries perquè l’empresa comence a ingressar diners.


Aliances clau: es defineixen les aliances necessàries per executar el model de negoci amb garanties, que complementen les capacitats i optimitzen la proposta de valor. Per tant haurem de saber quins són els socis, els proveïdors i els subministradors principals que necessitem perquè el nostre model de negoci funcione. Què ens subministraran, què necessitem per arrancar...


Estructura de costos: aquest és l’últim element clau d’aquest model. Es tracta de saber quins són els costos necessaris per a poder arrancar el nostre negoci. Hem d’identificar els recursos amb els costos més alts, les activitats principals les quals suposen el cost més elevat, costos fixos, costos variables, economies d’escala, impostos,... Tot el que acabe de dir, ha de quedar reflectit en aquesta casella.