Mostrando entradas con la etiqueta negoci. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta negoci. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


viernes, 6 de mayo de 2016

"El Plan: la aventura de emprender"

Bona vesprada! Avui us explicarem un joc molt interessant amb el qual hem estat jugant durant molts dies a classe. Per a totes aquelles persones que en un futur els agradaria ser emprenedores, aquest joc els ajudarà a reflexionar i pensar per a portar a bon port la seua empresa per ara en el joc fictícia, però en un futur pot ser que no.

La finalitat del joc serà que durant 12 mesos productius, els jugadors deuen desenrotllar la seua iniciativa emprenedora, per a què a través d'inversions, una participació activa en el mercat nacional i internacional i la capacitat de sobrepassar obstacles (diversos successos impredictibles) aconseguisquen generar la major quantitat d'idees innovadores possibles.

Normalment en aquest joc es juga de manera individual, però com érem molts alumnes a classe ens hem ficat per grups de tres, fent com si fórem una empresa competint amb altres tenint un mateix objectiusobtindre els majors beneficis i guanyar als altres jugadors. Com? Simplement s'hauran de reunir la major quantitat d'idees innovadores.

Primerament el jugador haurà de triar la seua targeta de plà, aquestes representen el plà que desenvoluparà el jugador durant la partida. El primer que s'ha d'elegir és el nivell de dificultat que es troba en la part superior esquerra de la targeta. Cada jugador rebrà per igual la mateixa quantitat de recursos inicials, aquests recursos s'entregaran sols una vegada al començament de la partida i amb ells els jugadors hauran de començar a temptejar les estratègies per a aconseguir amb més rapidesa la fitxa d'idea.

Existeixen diferents tipus de fitxes dins del joc. La fitxa del moment zero, aquesta s'haurà de sortejar a l'inici de la partida i determina quin jugador tindrà la prioritat dins de la primera ronda, una vegada finalitzada, la fitxa es passarà al jugador de l'esquerra (com les agulles del rellotge). A continuació tindríem les fitxes d'emprenedors, aquestes són les que representen als jugadors sobre el tauler, aquestes no es desplacen pel tauler, sino que es posicionen en el districte que vulga col·locar-la el jugador i no es maneja d'aquest fins a finalitzar la ronda. Seguidament, una fitxa d'idea representa una idea innovadora, amb ella es determina el guanyador del joc. Després també ens trobem amb tres fitxes de recursos: treballadors, diners i energia, cadascuna es pot utilitzar durant el desenvolupament del joc, tant per a activar processos, adquirir cartes d'inversió, comprar productes del mercat i canviar-les per altres fitxes de recursos. Per a finalitzar, les fitxes de producte són aquelles que poden generar a partir de la combinació de processos, els béns manufacturats, les matèries primeres i els serveis. Tenint tres tipus de productes podem obtenir una idea innovadora.

Al iniciar la partida ens trobarem amb quatre tipus de cartes. Primerament ens trobaríem amb els successos, aquestes representen els imprevistos als quals cada jugador per igual s'haurà d'enfrontar en cada ronda del joc. Poden ser tant positius com negatius. Després ja ens trobaríem amb les tres tipus de cartes: infraestructura, tecnologia i especialista. Cada tipus de carta s'haurà de col·locar cap a baix en el seu lloc corresponent en el tauler. S'agafen dues cartes de la part superior de cada tipus (a excepció de la de successos) i es col·loquen cap a dalt en els espais assignats per a ofertes d'inversió , indicats per les fletxes en la part superior del tauler.

Existeixen districtes diferents en els quals cada jugador tindrà l'oportunitat de visitar en el joc. Cada jugador deurà col·locar (per ordre) la seua fitxa d'emprenedor en una casella desocupada. Cada districte posseeix uns límits de fitxes d'emprenedors, es a dir, si en un d'aquests sols es permet estar una fitxa, els altres jugadors hauran d'elegir un altre districte.

Per un costat tindríem el districte d'inversió, aquest està dividit en tres: districte d'infraestructura, districtes de tecnologia i districte d'especialistes. Permeteix adquirir els distints tipus d'inversions, en cada període hi haurà dues ofertes d'inversió de cada tipus presents en la zona d'inversió, cada jugador sols podrà comprar una de les cartes oferides per cada ronda. Per a comprar-la el jugador simplement haurà de pagar a la banca la quantitat de fitxes de recursos que aquesta li indique dalt a la dreta. Si en una ronda el jugador es col·loca en un d'aquests districtes d'inversió, aquest rebrà un descompte que es redueix en u el coste d'una carta d'inversió del tipus corresponent al districte que el jugador s'ha col.locat.

Seguidament tindríem el districte d'administració que permeteix als jugadors utilitzar els seus recursos per a activar els processos necessaris per a fabricar els productes que genera el seu emprendiment. Cada jugador utilitza les seues fitxes de recursos per a activar els espais disponibles de la seua targeta de plà i les cartes d'inversió que haja comprat anteriorment, açò es realitza posicionant les fitxes de recursos en els seus respectius espais. Per cada espai que s'active, s'obtindrà el procés indicat que després es necessitarà per a fabricar els productes en el districte de producció. A més si el jugador es col·loca en aquest districte, contractarà un nou treballador, rebent una fitxa de treballador que li donarà la banca.

A continuació ens trobaríem amb el districte de producció, en el qual els jugadors utilitzen els seus processos per a fabricar els seus productes, ja sabem de l'existència d'aquestos (bens manufacturatsmatèries primeres i serveis). Cada targeta de plà indica els tipus de productes que permeteix fabricar. Els productes fabricats es representen com fitxes que poden ser utilitzades per a substituir-les amb una fitxa d'idea o vendre-les al mercat. S'ha de revisar amb compte els espais activats en la targeta de plà i de les cartes d'inversió, cada espai activat entrega un procés (que ha de ser utilitzat soles una vegada per cada ronda). Al combinar aquests processos es genera un producte, per cada combinació de procés la banca haurà de donar al jugador el producte corresponent.

Per un altre costat ens trobaríem amb el centre cívic, aquest representa al sector financer i entrega recursos als jugadors que es col.loquen en aquest districte.

Quan un jugador es col.loca en l'últim districte es perquè ha aconseguit les fitxes de productes suficients com per a canviar-les per una fitxa d'idea innovadora. El jugador haurà de donar els productes utilitzats per a aconseguir la fitxa corresponent a la banca. El joc finalitzarà quan un dels jugadors siga el primer en aconseguir la fitxa d'idea innovadora.

Esperem que us haja agradat l'explicació, que pugueu reflexionar i veure com portar correctament una empresa, tenint en compte tots els successos roïns inesperats que et pot oferir el joc.

martes, 26 de abril de 2016

Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.
El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.
Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.


Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.


Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.

sábado, 23 de abril de 2016

Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.


jueves, 14 de abril de 2016

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.


El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.


La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.


La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que  que han comprat i tenen aquests productes en concret.


domingo, 3 de abril de 2016

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

viernes, 29 de enero de 2016

Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:
Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:
Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:
A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:
Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:
La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

jueves, 28 de enero de 2016

Etapes d'un estudi de mercat

Hola a tots! En aquesta entrada continuem parlant de l'estudi de mercat. Com que ja sabem en què consisteix, gràcies a l’anterior entrada, ara anem a parlar-vos de les seues etapes.

L’estudi de mercat consta de 6 etapes, i a continuació anem a explicar-les:


1. Identificar el problema: Ací s’inclou quin és el públic al qual vols dirigir-te, si el producte que vols introduir funcionaria en el mercat i quins són els teus competidors. Per tant, s’ha d’establir quin és l'objectiu de l’estudi de mercat per a després saber quines preguntes es pretenen respondre amb aquest.

2. Plantejar l'objectiu: Passa de la pregunta a l’acció. En aquesta etapa l’empresa haurà de definir a quin segment del mercat vol dirigir-se, si el producte tindrà èxit en aquest mercat i quina serà la seua competència,

3. Definir el grup d’estudi: L’empresa haurà de decidir a quin tipus de gent anirà dirigit aquest estudi de mercat, considerant la seua educació, hàbits, nivell econòmic…

4. Elegir les fonts d’informació: Es poden utilitzar fonts d’informació primàries com per exemple les enquestes i entrevistes als clients. També es pot portar a terme l’observació directa, que consisteix a visitar els teus competidors, veure on estan, que és el que ofereixen i a quin preu. L'experimentació consisteix a mostrar el teu producte o servei a un petit grup de clients i fer-los preguntes, gravar-los i analitzar les seues respostes. Per últim, també es poden utilitzar les fonts secundàries com per exemple l'internet, revistes, estudis…

5. Analitzar la informació: Consisteix a organitzar tots els resultats obtinguts en uns gràfics o taules i a apuntar aquells comentaris i reaccions que han sigut més interessants per a analitzar-les.

6. Traure conclusions: Després de portar a terme totes les etapes ja tindràs la informació suficient per a poder respondre als teus objectius. A partir d’aquest ja et pots preguntar, per exemple: El meu negoci és convenient? Canviaria alguna cosa o la milloraria? Com ho faré?

Si voleu veure el vídeo del qual hem tret aquesta informació, ací us el deixem:

Què és un estudi de mercat?

Bona vesprada! Avui anem a parlar-vos del que és un estudi de mercat. Hem decidit explicar-ho d’una manera molt senzilla. Anem a respondre a 5 preguntes clau amb les quals es pot entendre perfectament el seu funcionament i quin és el seu objectiu.

El vídeo del qual hem extret tota la informació necessària per a explicar l'estudi de mercat, el podreu veure mitjançant l'enllaç que us afegim al final d'aquesta entrada.

1. Què és? L’estudi de mercat consisteix, com el seu propi nom indica, en un estudi per a saber si la idea de negoci té demanda en el mercat, és a dir, si està adaptada a les preferències dels seus consumidors. D’aquesta manera s’hauria d’analitzar tota la informació i veure si el mercat sintonitza amb la idea.

2. Quan es fa? Aquest estudi es porta a terme quan una empresa acaba de ser creada i s'ha de repetir posteriorment quan aquesta ja està en marxa. També ocorre quan una empresa que ja existeix crea un nou producte. Per tant, en aquest cas, l’estudi es farà abans d’introduir-lo en el mercat. 

3. Quins avantatges ens aporta? Aquest ens permet ser realista amb l’entorn. Això implica resoldre problemes, minimitzar riscos i comprovar si el negoci que es vol portar a terme funcionarà. 

4. Quant s’ha d'invertir? Ací el que realment no s’ha d’invertir són grans quantitats de diners, sinó que aquest el que necessita és molt de temps i dedicació. 

5. Conclusió: Aquest ens permet veure si el negoci té una demanada suficient per a portar-lo a terme, i si no és el cas, reajustar-lo quan es detecte que no quadre amb el mercat.

Per als més curiosos, aquest és l'enllaç del vídeo: Què és un estudi de mercat?

sábado, 23 de enero de 2016

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:
Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:
Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:
Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:
Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:
Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.