Mostrando entradas con la etiqueta producte. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta producte. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


sábado, 23 de abril de 2016

Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.


jueves, 14 de abril de 2016

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.


El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.


La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.


La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que  que han comprat i tenen aquests productes en concret.


domingo, 3 de abril de 2016

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

domingo, 21 de febrero de 2016

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

miércoles, 10 de febrero de 2016

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.




Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detalladaLa influència de les marques

jueves, 28 de enero de 2016

Etapes d'un estudi de mercat

Hola a tots! En aquesta entrada continuem parlant de l'estudi de mercat. Com que ja sabem en què consisteix, gràcies a l’anterior entrada, ara anem a parlar-vos de les seues etapes.

L’estudi de mercat consta de 6 etapes, i a continuació anem a explicar-les:


1. Identificar el problema: Ací s’inclou quin és el públic al qual vols dirigir-te, si el producte que vols introduir funcionaria en el mercat i quins són els teus competidors. Per tant, s’ha d’establir quin és l'objectiu de l’estudi de mercat per a després saber quines preguntes es pretenen respondre amb aquest.

2. Plantejar l'objectiu: Passa de la pregunta a l’acció. En aquesta etapa l’empresa haurà de definir a quin segment del mercat vol dirigir-se, si el producte tindrà èxit en aquest mercat i quina serà la seua competència,

3. Definir el grup d’estudi: L’empresa haurà de decidir a quin tipus de gent anirà dirigit aquest estudi de mercat, considerant la seua educació, hàbits, nivell econòmic…

4. Elegir les fonts d’informació: Es poden utilitzar fonts d’informació primàries com per exemple les enquestes i entrevistes als clients. També es pot portar a terme l’observació directa, que consisteix a visitar els teus competidors, veure on estan, que és el que ofereixen i a quin preu. L'experimentació consisteix a mostrar el teu producte o servei a un petit grup de clients i fer-los preguntes, gravar-los i analitzar les seues respostes. Per últim, també es poden utilitzar les fonts secundàries com per exemple l'internet, revistes, estudis…

5. Analitzar la informació: Consisteix a organitzar tots els resultats obtinguts en uns gràfics o taules i a apuntar aquells comentaris i reaccions que han sigut més interessants per a analitzar-les.

6. Traure conclusions: Després de portar a terme totes les etapes ja tindràs la informació suficient per a poder respondre als teus objectius. A partir d’aquest ja et pots preguntar, per exemple: El meu negoci és convenient? Canviaria alguna cosa o la milloraria? Com ho faré?

Si voleu veure el vídeo del qual hem tret aquesta informació, ací us el deixem:

Què és un estudi de mercat?

Bona vesprada! Avui anem a parlar-vos del que és un estudi de mercat. Hem decidit explicar-ho d’una manera molt senzilla. Anem a respondre a 5 preguntes clau amb les quals es pot entendre perfectament el seu funcionament i quin és el seu objectiu.

El vídeo del qual hem extret tota la informació necessària per a explicar l'estudi de mercat, el podreu veure mitjançant l'enllaç que us afegim al final d'aquesta entrada.

1. Què és? L’estudi de mercat consisteix, com el seu propi nom indica, en un estudi per a saber si la idea de negoci té demanda en el mercat, és a dir, si està adaptada a les preferències dels seus consumidors. D’aquesta manera s’hauria d’analitzar tota la informació i veure si el mercat sintonitza amb la idea.

2. Quan es fa? Aquest estudi es porta a terme quan una empresa acaba de ser creada i s'ha de repetir posteriorment quan aquesta ja està en marxa. També ocorre quan una empresa que ja existeix crea un nou producte. Per tant, en aquest cas, l’estudi es farà abans d’introduir-lo en el mercat. 

3. Quins avantatges ens aporta? Aquest ens permet ser realista amb l’entorn. Això implica resoldre problemes, minimitzar riscos i comprovar si el negoci que es vol portar a terme funcionarà. 

4. Quant s’ha d'invertir? Ací el que realment no s’ha d’invertir són grans quantitats de diners, sinó que aquest el que necessita és molt de temps i dedicació. 

5. Conclusió: Aquest ens permet veure si el negoci té una demanada suficient per a portar-lo a terme, i si no és el cas, reajustar-lo quan es detecte que no quadre amb el mercat.

Per als més curiosos, aquest és l'enllaç del vídeo: Què és un estudi de mercat?

sábado, 23 de enero de 2016

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:
Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:
Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:
Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:
Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:
Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

sábado, 16 de enero de 2016

La influència de les marques

Hola! Avui anem a comentar els resultats d'un experiment que hem fet a classe amb la finalitat de veure com influeixen les marques a l'hora d'elegir un producte.

L'experiment consisteix en què cada grup de 4 persones té assignat un producte diferent, per exemple torró, fuet, choleck... En el nostre cas és la Coca-Cola, i s'ha de comprar aquest producte en diferents marques (Coca-Cola, Pepsi i Cola Hacendado). Una vegada tens els productes, es posen en gots marcats per nombres de l'1 al 3, cada un assignat a una marca, de manera que qui prova el producte no sap quin és cadascun. Has de fer una taula de graelles on apuntaràs el resultat de cada persona per a traure després una conclusió. Comença l'experiment, primer has de preguntar quina marca comprarien i després, han de provar els tres gots d'aquest producte i dir quin li agrada més. A continuació, compara els resultats, et pots sorprendre!



La primera pregunta que hem formulat ha sigut: Quin compraries? Mentre els mostràvem un cartell on estaven les diferents marques dels productes.

Està clar, aquesta pregunta l’hem feta abans que tastaren la Coca-Cola, la Pepsi i la Cola (Hacendado).

Com tots ens podríem arribar a imaginar, una gran part dels alumnes han elegit la Coca-Cola. Amb dades més concretes, si l’experiment l’hem fet a 23 alumnes, 19 d’aquests han elegit la Coca-Cola. Dels 4 restants, dues persones han elegit la cola per ser molt més econòmica i altres dos han elegit la Pepsi.

Amb les respostes que hem obtingut ens adonem de la influència de les marques a l’hora d’escollir un producte. Abans de mirar el preu del producte, agafen aquell que té una marca més coneguda en el mercat i per tant, amb més prestigi.

La segona pregunta, com ja s'ha esmentat abans és: Quin t'agrada més? De 23 persones a les quals se li ha preguntat, 13 persones han triat la Cola (Hacendado), 10 la Coca-Cola i ningú la Pepsi pel que en percentatges seria 53%, 47% i 0% respectivament.

Malgrat la visió que es té de les marques blanques, amb aquest experiment s'ha pogut demostrar que la Cola, ha sigut la que més ha agradat i en canvi, poques persones la comprarien segons els resultats previs.

Com a conclusió, per un costat, hem comprovat que quan preguntem al principi de l'estudi quina marca elegiria la persona a la qual estem qüestionant, el 43% dels consumidors diuen amb seguretat la Coca-Cola. Però en el moment de provar les tres begudes sense saber quina és quina, el 57% dels consumidors elegeixen la Cola (marca més barata i suposadament més roïna).

En aquest moment ens donem compte que les marques i els seus respectius anuncis, és a dir, la seua popularitat, fomenta el seu favoritisme entre els consumidors, tenint en compte que el preu de la Coca-Cola és més car, si el comparem amb la Cola.

Simplement pel fet que la Cola no tinga tanta popularitat i siga més barata, els clients ja donen per suposat que serà clarament més roïna que la Coca-Cola. En aquest estudi ens donem compte de què clarament no és així.

Amb aquest experiment hem comprovat el que realment influeixen les marques en nosaltres i encara que no ho parega, açò és una situació que pot ser en un futur ens podria perjudicar greument, ja que si ens poden controlar i fer-nos elegir una marca que reialment no és bona i més cara a comparació d'altres marques... Ens podrien arribar a controlar en uns altres aspectes de les nostres vides?

sábado, 26 de diciembre de 2015

Capítol 5: Indicador de risc

Hola! Com us va? Avui continuarem comentant la sèrie Silicon Valley.

El capítol cinc comença amb Erlich, Dinesh i Gilfoyle acudint a un barri una mica perillós tractant de contractar a un dissenyador anomenat Chuy Ramirez perquè els faça el seu nou logo. Mentre Erlich parla amb l'artista, els altres dos es barallen fent que Dinesh quede fóra del cotxe. Chuy, veient des de lluny a aquest, es creu que és un llatí i és el que li fa acceptar el tracte. Erlich, en veure que el dissenyador accedeix, no té el valor de dir-li que el seu amic realment no es llatí, sinó que és pakistanés. En arribar a casa i comentar que han aconseguit el logo per 10.000 dòlars, Jared li insisteix a Erlich que no poden estar constantment malgastant els diners que tenen, ja que, si segueixen pel camí que van, es quedaran sense fons. El posseïdor d'una part del Flautista, vol tenir un logotip original i únic per a diferenciar-se així de Nucleus, el seu rival. Per a nosaltres, és molt important que una empresa tinga un logo senzill i atractiu, ja que, d'aquesta forma el negoci aconseguirà que el públic es fixe en ell i que a més aconseguisca recordar-ho.

Jared li demana a Richard explicacions de perquè el Flautista va a competir en la batalla d'emprenedors, ja que, ells ja tenen finançament i no és necessari competir amb noves empreses. Jared, en veure que el creador del Flautista no es pren les coses de debò s'altera perquè creu que deuen funcionar com un negoci o sinó, gens es durà a terme. Després d'açò, apareixen en escena el ''Cabezón'' i Gavin Belson, a causa que aquest últim té el mateix dubte que Jared, no entén perquè l'aplicació de música de Richard es va a presentar al concurs de Tech Crunch quan Peter Gregory ja li finança.

Temps després, Jared reuneix a Richard i a Erlich per a insistir-los que és necessari que es definisca la seua cultura corporativa, que és el conjunt de formes d'actuar, de sentir i de pensar que es comparteixen entre els membres d'una organització i són els que identifiquen a l'empresa davant els clients, proveïdors i tots els que saben de la seua existència. Mentre es discuteix amb Dinesh i Gilfoyle arriba Chuy per a fer el logo del Flautista, cosa que no poden rebutjar per por, ja que, aquest, té tres condemnes per agressió.

A continuació, apareixen Monica i Peter Gregory menjant en un restaurant quan per a desgràcia d'aquests, entra Gavin Belson en ell. Gregory tractant de fugir del seu competidor es troba amb aquest. Belson li explica que després d'assabentar-se que el Flautista participarà en les batalles d'emprenedors ha decidit oferir-se com a primer orador i així presentar ell primer la seua idea, la qual, com bé sabem, va ser copiada de Richard.

Monica, enfadada, es reuneix amb Erlich i Richard obligant-los al fet que aquests facen una demostració dins de dos mesos perquè Peter Gregory no quede en evidència. Richard, es nega i Monica li amenaça dient que si no fa la demostració que ha de fer, Peter li llevarà el finançament, la qual cosa es el major indicador de risc que existeix, que significa indicador que mostra en quina mesura un títol segueix les fluctuacions del mercat, és a dir, el moviment de les accions. Finalment, després d'aquesta conversa, Richard acaba molt dolgut perquè s'adona que en realitat tot és una competició entre dos milionaris i realment a quest dos no els interessa el Flautista, simplement tractar d'humiliar-se. Quan Erlich i Richard arriben a casa, veuen el nou logo que els ha pintat l'artista, el qual, no s'esperaven en absolut, ja que aquests, demanaven un logotip com els de Twitter o Facebook, simple i amb lletres. Quan entren, Jared proposa dur a terme la melé, també coneguda como scrum i és un procés en el qual s'apliquen de manera regular un conjunt de bones pràctiques per a treballar col·laborativament, en equip, i obtenir el millor resultat possible d'un projecte.

Per últim, Chuy Ramirez diu saber que classe de logos li agraden als gringos i dóna totalment en el clau. L'anterior dibuix que fa sobre la porta del garatge d'Erlich aconsegueix vendre-li-ho a Gavin Belson per mig milió de dòlars.