"El Plan: la aventura de emprender"

Bona vesprada! Avui us explicarem un joc molt interessant amb el qual hem estat jugant durant molts dies a classe. Per a totes aquelles persones que en un futur els agradaria ser emprenedores, aquest joc els ajudarà a reflexionar i pensar per a portar a bon port la seua empresa per ara en el joc fictícia, però en un futur pot ser que no.

La finalitat del joc serà que durant 12 mesos productius, els jugadors deuen desenrotllar la seua iniciativa emprenedora, per a què a través d'inversions, una participació activa en el mercat nacional i internacional i la capacitat de sobrepassar obstacles (diversos successos impredictibles) aconseguisquen generar la major quantitat d'idees innovadores possibles.

Normalment en aquest joc es juga de manera individual, però com érem molts alumnes a classe ens hem ficat per grups de tres, fent com si fórem una empresa competint amb altres tenint un mateix objectius, obtindre els majors beneficis i guanyar als altres jugadors. Com? Simplement s'hauran de reunir la major quantitat d'idees innovadores.

Primerament el jugador haurà de triar la seua targeta de plà, aquestes representen el plà que desenvoluparà el jugador durant la partida. El primer que s'ha d'elegir és el nivell de dificultat que es troba en la part superior esquerra de la targeta. Cada jugador rebrà per igual la mateixa quantitat de recursos inicials, aquests recursos s'entregaran sols una vegada al començament de la partida i amb ells els jugadors hauran de començar a temptejar les estratègies per a aconseguir amb més rapidesa la fitxa d'idea.

Existeixen diferents tipus de fitxes dins del joc. La fitxa del moment zero, aquesta s'haurà de sortejar a l'inici de la partida i determina quin jugador tindrà la prioritat dins de la primera ronda, una vegada finalitzada, la fitxa es passarà al jugador de l'esquerra (com les agulles del rellotge). A continuació tindríem les fitxes d'emprenedors, aquestes són les que representen als jugadors sobre el tauler, aquestes no es desplacen pel tauler, sino que es posicionen en el districte que vulga col·locar-la el jugador i no es maneja d'aquest fins a finalitzar la ronda. Seguidament, una fitxa d'idea representa una idea innovadora, amb ella es determina el guanyador del joc. Després també ens trobem amb tres fitxes de recursos: treballadors, diners i energia, cadascuna es pot utilitzar durant el desenvolupament del joc, tant per a activar processos, adquirir cartes d'inversió, comprar productes del mercat i canviar-les per altres fitxes de recursos. Per a finalitzar, les fitxes de producte són aquelles que poden generar a partir de la combinació de processos, els béns manufacturats, les matèries primeres i els serveis. Tenint tres tipus de productes podem obtenir una idea innovadora.

Al iniciar la partida ens trobarem amb quatre tipus de cartes. Primerament ens trobaríem amb els successos, aquestes representen els imprevistos als quals cada jugador per igual s'haurà d'enfrontar en cada ronda del joc. Poden ser tant positius com negatius. Després ja ens trobaríem amb les tres tipus de cartes: infraestructura, tecnologia i especialista. Cada tipus de carta s'haurà de col·locar cap a baix en el seu lloc corresponent en el tauler. S'agafen dues cartes de la part superior de cada tipus (a excepció de la de successos) i es col·loquen cap a dalt en els espais assignats per a ofertes d'inversió , indicats per les fletxes en la part superior del tauler.

Existeixen districtes diferents en els quals cada jugador tindrà l'oportunitat de visitar en el joc. Cada jugador deurà col·locar (per ordre) la seua fitxa d'emprenedor en una casella desocupada. Cada districte posseeix uns límits de fitxes d'emprenedors, es a dir, si en un d'aquests sols es permet estar una fitxa, els altres jugadors hauran d'elegir un altre districte.

Per un costat tindríem el districte d'inversió, aquest està dividit en tres: districte d'infraestructura, districtes de tecnologia i districte d'especialistes. Permeteix adquirir els distints tipus d'inversions, en cada període hi haurà dues ofertes d'inversió de cada tipus presents en la zona d'inversió, cada jugador sols podrà comprar una de les cartes oferides per cada ronda. Per a comprar-la el jugador simplement haurà de pagar a la banca la quantitat de fitxes de recursos que aquesta li indique dalt a la dreta. Si en una ronda el jugador es col·loca en un d'aquests districtes d'inversió, aquest rebrà un descompte que es redueix en u el coste d'una carta d'inversió del tipus corresponent al districte que el jugador s'ha col.locat.

Seguidament tindríem el districte d'administració que permeteix als jugadors utilitzar els seus recursos per a activar els processos necessaris per a fabricar els productes que genera el seu emprendiment. Cada jugador utilitza les seues fitxes de recursos per a activar els espais disponibles de la seua targeta de plà i les cartes d'inversió que haja comprat anteriorment, açò es realitza posicionant les fitxes de recursos en els seus respectius espais. Per cada espai que s'active, s'obtindrà el procés indicat que després es necessitarà per a fabricar els productes en el districte de producció. A més si el jugador es col·loca en aquest districte, contractarà un nou treballador, rebent una fitxa de treballador que li donarà la banca.

A continuació ens trobaríem amb el districte de producció, en el qual els jugadors utilitzen els seus processos per a fabricar els seus productes, ja sabem de l'existència d'aquestos (bens manufacturats, matèries primeres i serveis). Cada targeta de plà indica els tipus de productes que permeteix fabricar. Els productes fabricats es representen com fitxes que poden ser utilitzades per a substituir-les amb una fitxa d'idea o vendre-les al mercat. S'ha de revisar amb compte els espais activats en la targeta de plà i de les cartes d'inversió, cada espai activat entrega un procés (que ha de ser utilitzat soles una vegada per cada ronda). Al combinar aquests processos es genera un producte, per cada combinació de procés la banca haurà de donar al jugador el producte corresponent.

Per un altre costat ens trobaríem amb el centre cívic, aquest representa al sector financer i entrega recursos als jugadors que es col.loquen en aquest districte.

Quan un jugador es col.loca en l'últim districte es perquè ha aconseguit les fitxes de productes suficients com per a canviar-les per una fitxa d'idea innovadora. El jugador haurà de donar els productes utilitzats per a aconseguir la fitxa corresponent a la banca. El joc finalitzarà quan un dels jugadors siga el primer en aconseguir la fitxa d'idea innovadora.

Esperem que us haja agradat l'explicació, que pugueu reflexionar i veure com portar correctament una empresa, tenint en compte tots els successos roïns inesperats que et pot oferir el joc.

Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.

El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.

Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.

Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.

Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).

Capítol 8: Eficàcia òptima punta amb punta

Bon dia a tots! Avui anem a parlar-vos del capítol 8 de la sèrie Silicon Valley:

Després que es disculparen amb ells per l'incident que havia ocorregut, els concedeixen el privilegi de fer-los arribar directament a la final de la batalla d'emprenedors a canvi de què s'obliden de tot el que els ha ocorregut, ja que aquesta situació perjudica els membres de la conferència.

Encara que ja han accedit directament a la final, decideixen anar a veure la conferència i així veure com va tot. En aquests moments es troben a Gavin Belson. Tot va bé fins que presenta la seva puntuació Weissman, la millor en tota la història de la compressió, exactament igual que la del Flautista.

Enfront d'aquesta situació se n'adonen que la millor solució és arribar a nous segments de mercat i d'aquesta manera fer el seu producte més reconegut i al mateix temps, saber quina és l'opinió de la gent. Encara que açò no surt realment com ells esperen, ja que l'encarregat és Jared i porta uns dies sense descansar, per tant, no rendeix. A més, al final acaben detenint-lo, ja que es pensen que està drogat, encara que finalment el solten.

D'altra banda, el Flautista ha de pensar quin producte serà el que presenten l'endemà, perquè Gavin ha presentat un producte millor que el seu, per tant, haurien de crear un amb molts més avantatges. Així, Richard escoltants als seus companys dóna amb la clau. Se'n va directe a l'habitació i comença a treballar, sense parar fins a l'endemà.

Arriba el moment d'anar a la final, i ningú sap que és allò que ha fet Richard ni que és allò que ha eliminat, ja que 'no és necessari'. En aquests moments, Richard diu que el més adequat és que ell porte a terme la presentació, ja que és l'únic que sap el que realment hi ha en el programa però cal dir que cap dels membres en el grup confiaven en ell, ja que el coneixen i saben que la seua manera d'explicar-se davant del públic no és molt bona. Acaba sortint ell.

En primer lloc comença parlant del producte presentat per Gavin mencionant els seus aspectes més importants, per a després introduir les avantatges amb les que compta el sistema de compressió creat per El Flautista. Richard comenta que aconsegueix una puntuació de 3,8 fent una prova i en aquests moments el jurat decideix que si realment és tan bo el que pot arribar a fer, no hi haurà problema a comprimir un arxiu de 3D, sense cap degradació i amb aquesta qualitat. I, en contra de qualsevol pronòstic, aconsegueix comprimir l'arxiu de vídeo sense cap problema i a més, amb una puntuació de 5,2 i a més, comprimint tot l'arxiu amb sols un quart de la mida que tenia anteriorment. El Flautista acaba guanyant la copa.

D'aquesta manera, acaba la primera temporada de Silicon Valley, i com ja podem apreciar al final d'aquest capítol, comencen a aparéixer empresaris que desitgen tenir a Richard en el seu equip i a oferir-li ofertes de finançament.

Continuarem!

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:

Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:

Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:

A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:

Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:

La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:

Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:

Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:

Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:

Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:

Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

Per a més informació: Fortune (The 12 greatest entrepreneurs of our time)

Capítol 6: Internacionalització de tercers

Bon dia i bones festes! Avui anem a comentar el capítol 6 de Silicon Valley.

Richard necessita ajuda externa, ja que, en les últimes set setmanes s’hi ha angoixat molt a causa de què no sap manejar la configuració del servei en el núvol. Aleshores es reuneixen Jared, Erlich i Dinesh amb Richard i Jared li comenta que ha parlat amb Peter Gregory sobre contractar a un assessor, i li diu que ha contactat amb un programador al qual se li dòna molt bé el núvol, anomenat el “Trinchador” (en realitat s’anomena Kevin). Kevin cobrarà 20.000 dòlars en dos dies, realment a parer meu és prou car, però en teoria gràcies a ell podran continuar amb el seu projecte.

A continuació, ens situem en l’escena en la qual Jared acaba d'eixir del despatx en el qual Peter Gregory ha firmat tots els papers. Mònica li proposa a Jared la idea que el cotxe de Peter li porte a casa i aquest accepta. Resulta que el cotxe de Peter és un cotxe autotripulat, un dels avantatges d’aquests cotxes pot ser que són molt còmodes, és a dir, la persona la qual estiga dins del cotxe sols ha d’indicar el lloc on vol anar i aquest et dura assoles, mentre aquesta persona pot fer unes altres coses sense cap perill, però per una altra part una desavantatge dels cotxes autotripulats podria ser que poden tindre un error en el sistema i pot canviar de ruta o simplement trencar-se o el que podria ser pitjor, arribar a tindre un accident. En la meva opinió crec que al final aquests cotxes autotripulats sí arribaran a les nostres vides, ja que pense que l’ésser humà amb les noves tecnologies cada vegada s’està fent més còmode, i aquest invent seria perfecte per a fer menys feina.

Per una altra part Richard comença a tindre uns problemes amb la reaplicació de dades de la capa de resistència, i encara que a Kevin no el contracten per a fer això aquest va a ajudar-lo. Richard el deixa fent la feina perquè se'n va a comprar, i quan torna es troba a Kevin plorant sota la taula, rapidament Richard mira en l’ordinador i es dóna compte de què Kevin havia sobreescrit l’esquema, en eixe moment Richard comença a ficar-se molt nerviós, aleshores Kevin li explica que ja li havia passat en una altra empresa (en la qual ells pensaven que Kevin l'havia hackejat), li diu que es va carregar el sistema i que un equip de 7 enginyers hi va tardar més d’una setmana en pentinar el còdis i descobrir el seu error i l’única manera de ser demandat va ser dir que mai havia treballat allí. Quan arriben els altres companys a casa Richard lis ho explica tot, i li diuen, que Kevin hi haurà de repassar cada línia de còdis perquè arregle tot el que puga.

L'endemà es troben Richard i Kevin repassant tots els codis que hi havia fastigiat, però Richard s'adona que Kevin no està bé, ja que porta molt de temps treballant i necessita droga, ja que sense ella no pot rendir al màxim els dos dies. Aleshores a Richard se li ocorre anar-hi a demanar droga als seus veïns (els xiquets), ja que Kevin en eixe moment li diu que la meitat dels xiquets de hui en dia en prenen.

Quan va a demanar als xiquets la droga, concretament aderol, i els diu que a canvi d’aquesta ell els donarà 50 dòlars, però quan ja creu (Richard) que ho té tot controlat, ja que els xiquets li han donat l’aderol, Richard l’ensenya a Kevin i aquest diu que no és la correcta, aleshores tot avergonyit Richard torna a anar a parlar amb els xiquets perquè li donen l’aderol, ja que això no ho era, i un d’aquests xiquets li pega, i li diu que se'n vaja. Quan Richard arriba a casa es fica a plorar i de sobte entra Erlich, i Richard s’ho conta tot, en eixe mateix moment Erlich es fica histèric i es va ràpidament cap a on estaven els xiquets (amb Richard darrere), segons arriba allí Erlich amenaça exageradament al xiquet que li havia pegat a Richard i amb aquesta amenaça aconsegueixen l’aderol. Kevin es torna a animar al prendre’s l’aderol i ja estan a punt d'aconseguir que el programa torne a ser estable, i rapidament (com ja ha acabat la seva feina) Kevin li recorda a Richard que encara li deu 20.000 dòlars, i Richard es queda molt sorprés, ja que després de quasi arruinar tot el seu programa encara li ha de pagar tota aquesta quantitat de diners.

En tot el capítol 6, el cotxe autotripulat que en teoria portava a Jared a casa hi va canviar de rumb, ja que es va avançar la programació a un dia abans, és a dir, Peter Gregory al dia següent tenia planejat anar a Aralon (l’illa que està construint) aleshores el cotxe autotripulat en un moment determinat canvia de rumb i va cap a Aralon, Jared en eixe moment crida a Mònica per a esbrinar que és el que està passant, però aquesta li diu que hi ha hagut un problema i que no pot atendre’l (concretament el problema era el que estava sofren Jared). Sabent açò, al final del capítol es veu com Jared ha arribat a Aralon, i no hi ha cap ésser humà per a demanar ajuda, tot són màquines autotripulades.

Model canvas: la proposta de valor

ANOTA

El més important de tot sempre és la proposta de valor (maximitzar la demanda a través de configurar òptimament l'oferta).

És el que et fa diferent de la teua competència, però sense oblidar el detall de tindre alguna cosa que et faja únic i per la qual el client estiga disposat a pagar-te. Per exemple, pots tindre una idea molt bona, però si no hi tens clients no hi arribarà a triomfar mai.

Tots dos (tant la proposta de valors com el client) són estrictament necessaris. Hi ha emprenedors, que dissenyen el seu model al voltant d'una proposta de valor centrada en resoldre una necessitat determinada d'un client, però no és per la que està disposat a pagar. Per un costat és una necessitat que li resulta interessant, però a la vegada alhora de pagar per ella hi ha una gran diferència.

Quan es pregunta als clients quines coses els agradaria tenir, la majoria no són coses per les quals estarien disposats a pagar. Per això, és molt important que el producte es cobre de manera que el client puga cobrir la seua necessitat amb ell i que ho puga pagar.

Per una altra part, per a trobar propostes de valor, cal plantejar-se preguntes com: Això per què es fa així?, o per què sempre s'ha fet així? Molts emprenedors es dediquen a buscar coses que no se li hagen acudit a ningú, quan en realitat la millor estratègia és resegmentar un nínxol:

"Imagina un mercat típic on tot es fa a mida, on hi ha una força comercial que ha de parlar cara a cara amb el client i tractar-lo amb molta cura (ja que tot és a mida i són processos de producció lents). Per què no es por fer alguna cosa diferent? Per exemple, en lloc de treballar a mida, fas que el teu canal de venda siga internet i autoservei, i ho serveixen al cap de quatre dies i a un preu més competitiu.

El que sol passar sempre, és que els clients no es plantegen que es pot fer una altra cosa, ja que ningú els ho ha ofert abans.

Si ets capaç de canviar una cosa que existeix, oferint al client millores en tot el procés pot funcionar molt bé."

Beneficis del model canvas

Seguim amb el model canvas, anem a parlar-hi dels seus beneficis. La qualitat d'aquest model de negoci és el sentit comú, és a dir, les creences o proposicions que beneficien a la majoria.

Els plans de negoci extensos i complicats no solen trobar la clau del que pot funcionar en una empresa, per tant han d'anar comprovant si el pla que tens imposat funciona i si no és així, aquest model ens ajuda a trobar la clau que necessitem.

A través dels nou elements que han comentat abans les meves companyes, com són els segments de clients, la proposta de valor, el canal, relacions amb els clients, el flux d'ingressos, els recursos i les activitats clau, les aliances i per últim, l'estructura de costos, podem distingir si una idea és sostenible a l'hora de dur-la a terme.

També amb aquest model es simplifica el sistema de disseny d'una empresa des de l'aspecte més bàsic, ja que durant aquest procés es tracten molts temes.

El model canvas està planejat per a fer-hi totes les modificacions que s'hi vullga sense canviar tot el pla de negoci i açò permet rectificar els errors que s'han anat trobant i garantix una estratègia competitiva.

El llenç que fem del nostre canvas també permet visualitzar el procés en una sola pàgina, açò fa que sigui més fàcil comprendre'l. Aquest llenç permet aplicar el sistema de forma visual i ràpida, on es poden veure totes les peces que componen el pla de negoci i tindre una comprensió més clara del producte, els clients, la distribució... El llenç representa els dos hemisferis cerebrals; el dret és el passional, i l'esquerre, l'analític i tècnic.