"El Plan: la aventura de emprender"

Bona vesprada! Avui us explicarem un joc molt interessant amb el qual hem estat jugant durant molts dies a classe. Per a totes aquelles persones que en un futur els agradaria ser emprenedores, aquest joc els ajudarà a reflexionar i pensar per a portar a bon port la seua empresa per ara en el joc fictícia, però en un futur pot ser que no.

La finalitat del joc serà que durant 12 mesos productius, els jugadors deuen desenrotllar la seua iniciativa emprenedora, per a què a través d'inversions, una participació activa en el mercat nacional i internacional i la capacitat de sobrepassar obstacles (diversos successos impredictibles) aconseguisquen generar la major quantitat d'idees innovadores possibles.

Normalment en aquest joc es juga de manera individual, però com érem molts alumnes a classe ens hem ficat per grups de tres, fent com si fórem una empresa competint amb altres tenint un mateix objectius, obtindre els majors beneficis i guanyar als altres jugadors. Com? Simplement s'hauran de reunir la major quantitat d'idees innovadores.

Primerament el jugador haurà de triar la seua targeta de plà, aquestes representen el plà que desenvoluparà el jugador durant la partida. El primer que s'ha d'elegir és el nivell de dificultat que es troba en la part superior esquerra de la targeta. Cada jugador rebrà per igual la mateixa quantitat de recursos inicials, aquests recursos s'entregaran sols una vegada al començament de la partida i amb ells els jugadors hauran de començar a temptejar les estratègies per a aconseguir amb més rapidesa la fitxa d'idea.

Existeixen diferents tipus de fitxes dins del joc. La fitxa del moment zero, aquesta s'haurà de sortejar a l'inici de la partida i determina quin jugador tindrà la prioritat dins de la primera ronda, una vegada finalitzada, la fitxa es passarà al jugador de l'esquerra (com les agulles del rellotge). A continuació tindríem les fitxes d'emprenedors, aquestes són les que representen als jugadors sobre el tauler, aquestes no es desplacen pel tauler, sino que es posicionen en el districte que vulga col·locar-la el jugador i no es maneja d'aquest fins a finalitzar la ronda. Seguidament, una fitxa d'idea representa una idea innovadora, amb ella es determina el guanyador del joc. Després també ens trobem amb tres fitxes de recursos: treballadors, diners i energia, cadascuna es pot utilitzar durant el desenvolupament del joc, tant per a activar processos, adquirir cartes d'inversió, comprar productes del mercat i canviar-les per altres fitxes de recursos. Per a finalitzar, les fitxes de producte són aquelles que poden generar a partir de la combinació de processos, els béns manufacturats, les matèries primeres i els serveis. Tenint tres tipus de productes podem obtenir una idea innovadora.

Al iniciar la partida ens trobarem amb quatre tipus de cartes. Primerament ens trobaríem amb els successos, aquestes representen els imprevistos als quals cada jugador per igual s'haurà d'enfrontar en cada ronda del joc. Poden ser tant positius com negatius. Després ja ens trobaríem amb les tres tipus de cartes: infraestructura, tecnologia i especialista. Cada tipus de carta s'haurà de col·locar cap a baix en el seu lloc corresponent en el tauler. S'agafen dues cartes de la part superior de cada tipus (a excepció de la de successos) i es col·loquen cap a dalt en els espais assignats per a ofertes d'inversió , indicats per les fletxes en la part superior del tauler.

Existeixen districtes diferents en els quals cada jugador tindrà l'oportunitat de visitar en el joc. Cada jugador deurà col·locar (per ordre) la seua fitxa d'emprenedor en una casella desocupada. Cada districte posseeix uns límits de fitxes d'emprenedors, es a dir, si en un d'aquests sols es permet estar una fitxa, els altres jugadors hauran d'elegir un altre districte.

Per un costat tindríem el districte d'inversió, aquest està dividit en tres: districte d'infraestructura, districtes de tecnologia i districte d'especialistes. Permeteix adquirir els distints tipus d'inversions, en cada període hi haurà dues ofertes d'inversió de cada tipus presents en la zona d'inversió, cada jugador sols podrà comprar una de les cartes oferides per cada ronda. Per a comprar-la el jugador simplement haurà de pagar a la banca la quantitat de fitxes de recursos que aquesta li indique dalt a la dreta. Si en una ronda el jugador es col·loca en un d'aquests districtes d'inversió, aquest rebrà un descompte que es redueix en u el coste d'una carta d'inversió del tipus corresponent al districte que el jugador s'ha col.locat.

Seguidament tindríem el districte d'administració que permeteix als jugadors utilitzar els seus recursos per a activar els processos necessaris per a fabricar els productes que genera el seu emprendiment. Cada jugador utilitza les seues fitxes de recursos per a activar els espais disponibles de la seua targeta de plà i les cartes d'inversió que haja comprat anteriorment, açò es realitza posicionant les fitxes de recursos en els seus respectius espais. Per cada espai que s'active, s'obtindrà el procés indicat que després es necessitarà per a fabricar els productes en el districte de producció. A més si el jugador es col·loca en aquest districte, contractarà un nou treballador, rebent una fitxa de treballador que li donarà la banca.

A continuació ens trobaríem amb el districte de producció, en el qual els jugadors utilitzen els seus processos per a fabricar els seus productes, ja sabem de l'existència d'aquestos (bens manufacturats, matèries primeres i serveis). Cada targeta de plà indica els tipus de productes que permeteix fabricar. Els productes fabricats es representen com fitxes que poden ser utilitzades per a substituir-les amb una fitxa d'idea o vendre-les al mercat. S'ha de revisar amb compte els espais activats en la targeta de plà i de les cartes d'inversió, cada espai activat entrega un procés (que ha de ser utilitzat soles una vegada per cada ronda). Al combinar aquests processos es genera un producte, per cada combinació de procés la banca haurà de donar al jugador el producte corresponent.

Per un altre costat ens trobaríem amb el centre cívic, aquest representa al sector financer i entrega recursos als jugadors que es col.loquen en aquest districte.

Quan un jugador es col.loca en l'últim districte es perquè ha aconseguit les fitxes de productes suficients com per a canviar-les per una fitxa d'idea innovadora. El jugador haurà de donar els productes utilitzats per a aconseguir la fitxa corresponent a la banca. El joc finalitzarà quan un dels jugadors siga el primer en aconseguir la fitxa d'idea innovadora.

Esperem que us haja agradat l'explicació, que pugueu reflexionar i veure com portar correctament una empresa, tenint en compte tots els successos roïns inesperats que et pot oferir el joc.

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.

El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.

La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.

La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que sí que han comprat i tenen aquests productes en concret.

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.

Les llums de l'enginy

Tots els objectes parteixen d'una idea, però moltes idees o invents, es queden en progrés.

Un inventor és aquella persona que realment es decideix a dur a cap el seu projecte per tant de donar solucions. Però ha d’haver-hi algú que ho comercialitze, per a què el seu invent tinga èxit.

MIBA és el Museu de les Idees e Invents de Barcelona, el qual va obrir les seues portes fa 3 anys. El seu creador, Pep Torres, busca que en aquest espai, s’estimule la imaginació per a les persones que poden canviar el món. El museu reuneix noves propostes d’inventors sobre altres invents que ja estan al mercat generant beneficis. Un invent que va crear Pep, per exemple, és una màquina de vènding, amb productes gratuïts, els quals pots aconseguir pedalejant fins que cremes les calories del producte que volies, amb la finalitat de conscienciar als xiquets de què està bé menjar determinats productes sempre i quan facen deport.

Juan de la Cierva, un home de 84 anys, inventor de l’helicòpter més ràpid del món, el qual el fabricarà a Madrid i que pot arribar a volar uns 600Km/h. Juan, té patentats prop de 40 invents i també va participar en la posada en marxa de la televisió a Espanya, ell va fabricar els receptors que van captar les primeres emissions. Tan sols necessita un ordinador per a dur a cap els seus projectes, tan complexos com pot arribar a ser tot el que comporta aquest helicòpter.

Manuel Matellàn va posar en marxa fa 30 anys el Club d’Inventors a Barcelona, on està rodejat d’invents i la seua tasca és facilitar la connexió entre l’inventor i el mercat, entre la idea i el negoci, des de la gestió de la patent fins a l’estratègia comercial.

Luís José Díaz és el creador del Foldingroofbox, consisteix en un porta-equipatges plegable per al cotxe. No troba ningú que vulga invertir en aquest projecte, Luís no vol vendre la seua patent, però si accepta cedir els drets d’explotació comercial, si no, seguirà pel seu propi peu convençut de què algun dia triomfarà.

Funciona de subjecta-portes, com a protector dels colps de la porta amb la paret i com a protector de picaporta, és el Blockystar, el primer invent de Lluís Coma el qual està a punt de tocar l’èxit. Ho distribueix per tota Espanya i ja comença a travessar fronteres.

Javier Lostal va crear el Self Cleaning Toilet, és un kit que es pot instal·lar en qualsevol bany públic que neteja el vàter amb 2’5l d'aigua a pressió i detergents no contaminants.

José Lluís López és un enginyer burgalés, premiat pel millor inventor 2013, que va crear una roda de tren que va rodant sobre el carril el més centrat possible, per a garantir l’estabilitat i millorar el confort del viatger. També està desenvolupant ‘’El Abril’’ un tren d’alta velocitat que pot alcançar els 380km/h. La passió d’inventar l’ha acompanyat durant tota la seua vida.

Francisca Gamero, posava esparadrap a les orelles de la seua filla menuda, ja que les tenia separades, però va tindre la idea de crear una xicoteta pròtesi de silicona transparent que evita les orelles en nansa i que hui en dia es ven en farmàcies.

El fet d'estar tot el dia assegut va dur a José Lluís Gàlvez a inventar Happylegs, un aparell silenciós i durader que meneja les cames de tal forma que s’intensifica la circulació sanguínia l’organisme funciona millor. Es va involucrar en l’invent sense més garantia que la seua intuïció i la convicció de què Happylegs seria comercialitzat.

Professora, investigadora universitària i doctora en medicina preventiva, Celia Sànchez Ramos, en 2009 nomenada millor investigadora del món per l’ONU, va crear un filtre que atenua els efectes més nocius de la llum solar sobre la vista, anomenat lents de protecció retinal.

A Valladolid, la fira Mil·lènium per a inventors busca que l’inventor ensenye el seu invent i que puga traure rendiment del seu invent davant la recerca de fabricants, inversors o empreses que estiguen interessades a tirar cap endavant el producte. S’hi troben invents des de per a què no roben el cablejat de coure fins a sistemes per a produir energia elèctrica a partir d'aire comprimit o sistemes hidràulics d’estabilització, invent que ha rebut el principal premi de la fira.

Després d'aquests exemples d’invents, cal dir que no t’has de rendir si no trobes algú que vulga comercialitzar la teva idea, no deixes arrere el projecte, és justament la possibilitat de realitzar un somni el que fa que la vida siga interessant.

Açí trobeu el video: