La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.

Capítol 4: Obligacions fiduciàries

Avui anem a comentar el capítol 4 de la sèrie Silicon Valley.

El capítol comença amb Richard i el seu advocat. Té que firmar uns papers que estableixen que Richard i Peter Gregory són els membres de la junta del Flautista. L'advocat li fa saber a Richard que Gregory inverteix en diverses empreses de compressió de dades a la vegada, açó ho explica amb un exemple de tortugues, la majoria moren intentant aplegar a l'aigua, i Gregory vol assegurar-se de que els seus diners apleguen a la mar, però la majoria d'ells no sabrien dir quina és la seua visió de l'empresa, és a dir, el que l'empresa vol crear, la imatge futura de la organització, i trobem que Richard tampoc sap com explicar la visió de la seua pròpia empresa.

A continuació apareixen en el treball, i Dinesh li pregunta un dubte a Cabezón sobre la compressió, però aquest no sap respondre ja que no té ni idea ni entén res.

La següent escena és a casa d'Erlich, on Richard es sent avergonyit per no saber explicar la seua visió d'empresa. Després trobem que han expulsat de la llista d'empleats del projecte Nucleus a Cabezón, però això no vol dir que estiga despedit, ja que té un contracte de 3 anys, així que ara haurà d'acudir al treball i no fer absolutament res.

A la festa que ha organitzat Gregory, Richard es troba amb Mònica, qui li diu que Peter li vol vore per a tractar aspectes generals, vol la seua visió a grans trets, i altra vegada no sap com explicar-la. Quan està bebent amb Dinesh i Gilfoyle, apareixen dos xiques que resulten ser actrives, les quals treballen anant a festes per a animar, conversar amb els convidats i mostrar interés. Richard està borratxo i es dona conter de que el que li falta és carisma, el poder que té una persona per a atraure als demés per la seua presència, paraula o personalitat.

Al dia següent, l'advocat crida a Richard per a informar-li que ja està tot preparat per a acceptar al nou membre de la junta directiva, Erlich, qui té un vídeo on Richard diu que vol que siga membre, però com que anava borratxo, no s'enrecorda. Jared, li diu que si no vol que siga membre de la junta, no té que firmar els documents, així que després informa a Erlich de la seua decisió i aquest li trau en cara el que ha aportat a l'empresa, que sempre l'ha recolzat, i que va apostar per ell.

Cabezón es trova amb un grup de xics que estàn en la seua mateixa situació, tenen un contracte però no tenen assignat cap treball.

A casa es troben Jared i Richard fent la visió del Flautista, i apareix Cabezón, qui es dona conter de que si  Richard haguera agafat els deu milions, ara no estaria treballant tant, però no va ser així i ara Cabezón està forrat sense tindre que fer res, mentre que l'altre es mata treballant.

Quan Jared i Richard es troben esperant per a la reunió amb Peter Gregory, a Richard li entra un atac de pànic. Abans d'entrar es troba amb Erlich, qui li diu que entrarà amb ell per a ajudar-lo i aquest accepta i li demana que parle ell, ja que a ell mateix li costa. I així ho fan, Erlich és qui li explica a Peter la visió del Flautista. Finalment, Richard accepta a Erlich com a nou soci de la junta directiva, ja que sap guiar-lo, i coneix aquest món.

Capítol 1: Producte mínimament viable

Durant aquests últims dies, a casa, hem estat veient una sèrie nord-americana anomenada Silicon Valley, la qual anem a comentar en les nostres pròximes entrades. 

En aquesta entrada comentarem el primer capítol, que es diu ''Producte mínimament viable''. 

La sèrie comença amb una festa organitzada per una companyia que acaba de ser comprada per Google per 200 milions de dòlars.  Richard i els seus amics programadors, es troben allí somiant amb tindre un futur prometedor, fins que arriba Erlich i els diu que han de relacionar-se encara que visquen en la seua incubadora (que vol dir organització dissenyada per a accelerar el creixement i assegurar l'èxit de projectes emprenedors a través d'una àmplia gamma de recursos i serveis empresarials que pot incloure renda d'espais físics, capitalització, coaching, networking i altres serveis bàsics com telecomunicacions, neteja o estacionament). És important per a un emprendedor saber relacionar-se amb altres personas per a poder conèixer en tot moment com expressar-se, no dependre mai de ningú i en el cas que aquest es trobe amb una persona important, saber vendre la seua idea.

El protagonista, Richard, treballa en una gran empresa d'Internet anomenada Hooli, que és una companyia de tecnologia la missió de la qual és marcar la diferència i canviar el món tal com el coneixem, convertint-ho en un lloc millor. Mentre treballa, desenvolupa una aplicació de música anomenada el Flautista en casa d'Erlich. Richard està convençut que Erlich, li tirarà en breus perquè pensa que no està aportant res. Es posa a cercar lloguers i veu que aquests superen els 2.800 dólars, una xifra impossible d'aconseguir per a ell. 

Ell i el seu amic ''el Cabezón'' acudeixen a una xarrada que dóna Peter Gregory, un millonari, qui encoratja als joves al fet que abandonen la universitat com Bill Gates (cofundador de l'empresa Microsoft junt amb Paul Allen), Steve Jobs (cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company), Larry Ellison (fundador d'una companyia de programari anomenada Oracle) o Michael Dell (principal venedor dels ordinadors Dell), ja que, considera que cada persona ha de confiar en si mateix abans que en les universitats perquè l'única cosa que fan és oferir dubtosos valors que no porten a res bo. Des del nostre punt de vista, la universitat sí que ens sembla important, no com diu Peter Gregory, ja que en ella, adquireixes majors coneixements, saps prende decisiones més seriores, t'assegures un bon futur amb un bon salari i tens més possibilitats de triomfar.

A l'eixida de la xarrada, Richard i Gregory es troben, i el creador del Flautista, li diu que té plantejat tornar a la universitat, paraules que usa per a captar la seua atenció. És llavor quan li exposa la seua idea i li comenta que tracta sobre un lloc registrat a Internet que et permet esbrinar si la teua música viola algun copyright. Aquest no s'interessa molt, a diferència de la seua treballadora Monica, qui li diu que li farà una ullada.

Temps després, Gavin Belson, un altre millonari, està interessat en la idea de Richard perquè un treballador seu anomenat Jared li diu que aquesta idea és molt bona i que el Flautista ha aconseguit fer una cerca en un espai de dades comprimides  amb un temps rècord, i que si agafen una cosa així i ho enfoquen al món dels negocis, les aplicaciones per a les empreses serien infinites. A les poques hores, quan es reuneixen Gavin i Richard, apareix Erlich i diu que posseeix el 10% del Flautista, simplement pel fet de deixar-los (a Richard i els altres) viure en la seua casa i que desenvolupen la seua idea en ella. Açò, no ens sembla just, perquè la idea es únicament de Richard i no d'Erlich, que no ha contribuït en res, a més, al principi, aquest últim, la insultava, fins que ha vist que sí que era bona i que podia portar grans beneficis. Mentre Gavin Belson li ofereix 10 milions de dòlars per a quedar-se ell amb tots els futurs beneficis, Peter Gregory li ofereix 200 mil per tenir un 5% i ell tot el 95% restant. D'aquesta manera, estaria al comandament d'una empresa que en potència val mil milions. A més, Gregory li oferiria la seua ajuda per a elevar la companyia i li presentaria a gent important.

Richard es decideix a agafar els 200 mil dòlars per a ser ell qui munte l'empresa. Erlich, li comprèn perquè ell en el seu moment, va vendre la seua idea, que es deia Aviato, amb la qual va aconseguir moltes coses materials, però se li va quedar un forat metafòric en el cor que és el ''i si no haguera venut la meua idea...'', cosa que mai podrà ja saber. És per això que anima a Richard al fet que siga fidel a la seua idea i veja del que és capaç.

Finalment, Richard, li diu a tots els seus companys, que li agradaria que junts dugueren a terme el Flautista, però que no foren un culte corporatiu com Hooli, és a dir, un grup que exhibisca una devoció excessiva a una persona, idea o cosa, alhora que empra tècniques qüestionables de manipulació per a persuadir i controlar als seus adeptes sense importar-los el dany que poden causar al seus membres, als familiars d'ells o a la societat en general. Per últim, l'eslógan que es posen és el de ''Ho farem possible''.

Design Thinking, una guia per dissenyar

Els dissenyadors pensen, combinen i experimenten amb diversos elements, utilitzen les seves mans i la seva ment al mateix temps. El Design Thinking tracta de combinar aquests elements per a tindre una visió més humana. Consisteix en 5 passos:

 

 1.Descobrir: Es tracta de posar-te en la pell de la persona per a la qual estàs dissenyant i empatitzar amb la seva forma de pensar i sentir per saber què li agrada, com és... Hi ha dues tècniques:

• Tècnica 1: Has de dividir la pissarra en 3 columnes. En la primera has d’anotar què és el que fa el teu consumidor, per exemple, xoquen els carrets del supermercat i es barallen. En la segona columna, ¿com ho fa?, en aquest cas, és casual però pot dur enfrontaments. I per últim, has d’anotar per què passa, en l'exemple utilitzat, perquè l’espai és xicotet i no giren bé les rodes del carret.

• Tècnica 2: L’entrevista. Reuneix el teu equip i feu un brainstorming de preguntes ¿No sabeu què és? Doncs heu d'escriure sobre post-its totes les preguntes que se us ocórreguen, després, sobre una pissarra, les heu d’ordenar per temes, per fer així una entrevista ben estructurada. També has de tindre en compte, que quan fas una entrevista, pregunta sempre per què, no has de fer preguntes que es poden respondre amb un sí o no, també pots incentivar a que et conten històries, has de prestar atenció als gestos que fa el consumidor, dur una gravadora, així no hauràs de prendre notes i tot serà més còmode. L’ideal seria que un amic gravara l’entrevista, i no oblides demanar el consentiment al consumidor abans de fer-li l’entrevista.

2. Interpretar: Has de processar el que has aprés sobre el consumidor i definir les vostres oportunitats d’innovació. Has de pensar un punt de partida, el qual es construeix a partir d’un mapa d’empatia. Ací el trobes:

També pots definir el problema jugant. Has de construir una frase que combine tres elements; usuari, necessitat i pressentiment. Per exemple:

Un altre mètode és preguntant: ¿Com podríem...? En aquest cas, ¿Com podríem fer per a què el carret no es veja buit? Bé, és hora d’anar al següent pas. 

3. Idear: Has de trobar totes les idees possibles, per a això, tornaràs a utilitzar el brainstorming. Ha d’haver-hi una persona que guie, estimule i done energia al grup perquè tots vulguen buscar idees. Després, en la pissarra tornareu a ficar post-its en requeriments, o també podeu fer un joc que consisteix a donar 50 idees en 20 minuts. La mobilitat dels post-its et permetrà combinar idees i connectar-les entre si. No oblides emmagatzemar totes les idees que heu tingut, algunes necessiten incubar-se.

4. Experimentar: Ací hem de crear imatges, artefactes, maquetes, storyboards (còmics que ajuden a guiar-te) o activitats simulades com un sketch, que us permetran posar a prova les vostres idees, interactuar amb elles, debatre i arrimar-vos a la solució final fins a arribar a crear un prototip, per a poder conversar amb el consumidor. Has de fabricar els prototips tenint en compte què li agradaria al teu consumidor que tinguera el producte que estàs construint.

 

 

Una vegada tingues tots els prototips, has de fer una malla receptora d’informació. Divideix la pissarra en quatre quadrants, i hauràs d’anotar el següent:

Anem a l’últim pas!

5. Evolucionar: Es tracta de que, a través d’opinions, millorar i corregir el producte. Per a això, haurem d’ensenyar el nostre producte, utilitzar-lo en una situació real i observar-lo des de diferents punts de vista per veure què s’ha de millorar.

També pots utilitzar el mètode de dir, m’agrada, desitjaria, que tal si... Aquestes frases ens ajuden a donar una crítica sense ofendre a l’altra persona.

Bé, el teu producte deu ser avaluat en funció de tres components; la desitjabilitat per part de l’usuari, la viabilitat de realitzar-lo i la funcionalitat. Finalment, prepara una campanya de comunicació per a ensenyar el teu producte als usuaris i per a les entitats que vulguen invertir en el teu projecte.

Per últim, recorda que tots tenim la capacitat de crear un producte, i si ho trobes difícil, no dubtes en seguir aquests 5 passos, el Design Thinking és una gran ajuda!

Les llums de l'enginy

Tots els objectes parteixen d'una idea, però moltes idees o invents, es queden en progrés.

Un inventor és aquella persona que realment es decideix a dur a cap el seu projecte per tant de donar solucions. Però ha d’haver-hi algú que ho comercialitze, per a què el seu invent tinga èxit.

MIBA és el Museu de les Idees e Invents de Barcelona, el qual va obrir les seues portes fa 3 anys. El seu creador, Pep Torres, busca que en aquest espai, s’estimule la imaginació per a les persones que poden canviar el món. El museu reuneix noves propostes d’inventors sobre altres invents que ja estan al mercat generant beneficis. Un invent que va crear Pep, per exemple, és una màquina de vènding, amb productes gratuïts, els quals pots aconseguir pedalejant fins que cremes les calories del producte que volies, amb la finalitat de conscienciar als xiquets de què està bé menjar determinats productes sempre i quan facen deport.

Juan de la Cierva, un home de 84 anys, inventor de l’helicòpter més ràpid del món, el qual el fabricarà a Madrid i que pot arribar a volar uns 600Km/h. Juan, té patentats prop de 40 invents i també va participar en la posada en marxa de la televisió a Espanya, ell va fabricar els receptors que van captar les primeres emissions. Tan sols necessita un ordinador per a dur a cap els seus projectes, tan complexos com pot arribar a ser tot el que comporta aquest helicòpter.

Manuel Matellàn va posar en marxa fa 30 anys el Club d’Inventors a Barcelona, on està rodejat d’invents i la seua tasca és facilitar la connexió entre l’inventor i el mercat, entre la idea i el negoci, des de la gestió de la patent fins a l’estratègia comercial.

Luís José Díaz és el creador del Foldingroofbox, consisteix en un porta-equipatges plegable per al cotxe. No troba ningú que vulga invertir en aquest projecte, Luís no vol vendre la seua patent, però si accepta cedir els drets d’explotació comercial, si no, seguirà pel seu propi peu convençut de què algun dia triomfarà.

Funciona de subjecta-portes, com a protector dels colps de la porta amb la paret i com a protector de picaporta, és el Blockystar, el primer invent de Lluís Coma el qual està a punt de tocar l’èxit. Ho distribueix per tota Espanya i ja comença a travessar fronteres.

Javier Lostal va crear el Self Cleaning Toilet, és un kit que es pot instal·lar en qualsevol bany públic que neteja el vàter amb 2’5l d'aigua a pressió i detergents no contaminants.

José Lluís López és un enginyer burgalés, premiat pel millor inventor 2013, que va crear una roda de tren que va rodant sobre el carril el més centrat possible, per a garantir l’estabilitat i millorar el confort del viatger. També està desenvolupant ‘’El Abril’’ un tren d’alta velocitat que pot alcançar els 380km/h. La passió d’inventar l’ha acompanyat durant tota la seua vida.

Francisca Gamero, posava esparadrap a les orelles de la seua filla menuda, ja que les tenia separades, però va tindre la idea de crear una xicoteta pròtesi de silicona transparent que evita les orelles en nansa i que hui en dia es ven en farmàcies.

El fet d'estar tot el dia assegut va dur a José Lluís Gàlvez a inventar Happylegs, un aparell silenciós i durader que meneja les cames de tal forma que s’intensifica la circulació sanguínia l’organisme funciona millor. Es va involucrar en l’invent sense més garantia que la seua intuïció i la convicció de què Happylegs seria comercialitzat.

Professora, investigadora universitària i doctora en medicina preventiva, Celia Sànchez Ramos, en 2009 nomenada millor investigadora del món per l’ONU, va crear un filtre que atenua els efectes més nocius de la llum solar sobre la vista, anomenat lents de protecció retinal.

A Valladolid, la fira Mil·lènium per a inventors busca que l’inventor ensenye el seu invent i que puga traure rendiment del seu invent davant la recerca de fabricants, inversors o empreses que estiguen interessades a tirar cap endavant el producte. S’hi troben invents des de per a què no roben el cablejat de coure fins a sistemes per a produir energia elèctrica a partir d'aire comprimit o sistemes hidràulics d’estabilització, invent que ha rebut el principal premi de la fira.

Després d'aquests exemples d’invents, cal dir que no t’has de rendir si no trobes algú que vulga comercialitzar la teva idea, no deixes arrere el projecte, és justament la possibilitat de realitzar un somni el que fa que la vida siga interessant.

Açí trobeu el video: