Mostrando entradas con la etiqueta mercat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mercat. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


jueves, 14 de abril de 2016

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.


El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.


La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.


La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que  que han comprat i tenen aquests productes en concret.


domingo, 21 de febrero de 2016

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

jueves, 28 de enero de 2016

Etapes d'un estudi de mercat

Hola a tots! En aquesta entrada continuem parlant de l'estudi de mercat. Com que ja sabem en què consisteix, gràcies a l’anterior entrada, ara anem a parlar-vos de les seues etapes.

L’estudi de mercat consta de 6 etapes, i a continuació anem a explicar-les:


1. Identificar el problema: Ací s’inclou quin és el públic al qual vols dirigir-te, si el producte que vols introduir funcionaria en el mercat i quins són els teus competidors. Per tant, s’ha d’establir quin és l'objectiu de l’estudi de mercat per a després saber quines preguntes es pretenen respondre amb aquest.

2. Plantejar l'objectiu: Passa de la pregunta a l’acció. En aquesta etapa l’empresa haurà de definir a quin segment del mercat vol dirigir-se, si el producte tindrà èxit en aquest mercat i quina serà la seua competència,

3. Definir el grup d’estudi: L’empresa haurà de decidir a quin tipus de gent anirà dirigit aquest estudi de mercat, considerant la seua educació, hàbits, nivell econòmic…

4. Elegir les fonts d’informació: Es poden utilitzar fonts d’informació primàries com per exemple les enquestes i entrevistes als clients. També es pot portar a terme l’observació directa, que consisteix a visitar els teus competidors, veure on estan, que és el que ofereixen i a quin preu. L'experimentació consisteix a mostrar el teu producte o servei a un petit grup de clients i fer-los preguntes, gravar-los i analitzar les seues respostes. Per últim, també es poden utilitzar les fonts secundàries com per exemple l'internet, revistes, estudis…

5. Analitzar la informació: Consisteix a organitzar tots els resultats obtinguts en uns gràfics o taules i a apuntar aquells comentaris i reaccions que han sigut més interessants per a analitzar-les.

6. Traure conclusions: Després de portar a terme totes les etapes ja tindràs la informació suficient per a poder respondre als teus objectius. A partir d’aquest ja et pots preguntar, per exemple: El meu negoci és convenient? Canviaria alguna cosa o la milloraria? Com ho faré?

Si voleu veure el vídeo del qual hem tret aquesta informació, ací us el deixem:

Què és un estudi de mercat?

Bona vesprada! Avui anem a parlar-vos del que és un estudi de mercat. Hem decidit explicar-ho d’una manera molt senzilla. Anem a respondre a 5 preguntes clau amb les quals es pot entendre perfectament el seu funcionament i quin és el seu objectiu.

El vídeo del qual hem extret tota la informació necessària per a explicar l'estudi de mercat, el podreu veure mitjançant l'enllaç que us afegim al final d'aquesta entrada.

1. Què és? L’estudi de mercat consisteix, com el seu propi nom indica, en un estudi per a saber si la idea de negoci té demanda en el mercat, és a dir, si està adaptada a les preferències dels seus consumidors. D’aquesta manera s’hauria d’analitzar tota la informació i veure si el mercat sintonitza amb la idea.

2. Quan es fa? Aquest estudi es porta a terme quan una empresa acaba de ser creada i s'ha de repetir posteriorment quan aquesta ja està en marxa. També ocorre quan una empresa que ja existeix crea un nou producte. Per tant, en aquest cas, l’estudi es farà abans d’introduir-lo en el mercat. 

3. Quins avantatges ens aporta? Aquest ens permet ser realista amb l’entorn. Això implica resoldre problemes, minimitzar riscos i comprovar si el negoci que es vol portar a terme funcionarà. 

4. Quant s’ha d'invertir? Ací el que realment no s’ha d’invertir són grans quantitats de diners, sinó que aquest el que necessita és molt de temps i dedicació. 

5. Conclusió: Aquest ens permet veure si el negoci té una demanada suficient per a portar-lo a terme, i si no és el cas, reajustar-lo quan es detecte que no quadre amb el mercat.

Per als més curiosos, aquest és l'enllaç del vídeo: Què és un estudi de mercat?

sábado, 23 de enero de 2016

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:
Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:
Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:
Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:
Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:
Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

sábado, 16 de enero de 2016

La influència de les marques

Hola! Avui anem a comentar els resultats d'un experiment que hem fet a classe amb la finalitat de veure com influeixen les marques a l'hora d'elegir un producte.

L'experiment consisteix en què cada grup de 4 persones té assignat un producte diferent, per exemple torró, fuet, choleck... En el nostre cas és la Coca-Cola, i s'ha de comprar aquest producte en diferents marques (Coca-Cola, Pepsi i Cola Hacendado). Una vegada tens els productes, es posen en gots marcats per nombres de l'1 al 3, cada un assignat a una marca, de manera que qui prova el producte no sap quin és cadascun. Has de fer una taula de graelles on apuntaràs el resultat de cada persona per a traure després una conclusió. Comença l'experiment, primer has de preguntar quina marca comprarien i després, han de provar els tres gots d'aquest producte i dir quin li agrada més. A continuació, compara els resultats, et pots sorprendre!



La primera pregunta que hem formulat ha sigut: Quin compraries? Mentre els mostràvem un cartell on estaven les diferents marques dels productes.

Està clar, aquesta pregunta l’hem feta abans que tastaren la Coca-Cola, la Pepsi i la Cola (Hacendado).

Com tots ens podríem arribar a imaginar, una gran part dels alumnes han elegit la Coca-Cola. Amb dades més concretes, si l’experiment l’hem fet a 23 alumnes, 19 d’aquests han elegit la Coca-Cola. Dels 4 restants, dues persones han elegit la cola per ser molt més econòmica i altres dos han elegit la Pepsi.

Amb les respostes que hem obtingut ens adonem de la influència de les marques a l’hora d’escollir un producte. Abans de mirar el preu del producte, agafen aquell que té una marca més coneguda en el mercat i per tant, amb més prestigi.

La segona pregunta, com ja s'ha esmentat abans és: Quin t'agrada més? De 23 persones a les quals se li ha preguntat, 13 persones han triat la Cola (Hacendado), 10 la Coca-Cola i ningú la Pepsi pel que en percentatges seria 53%, 47% i 0% respectivament.

Malgrat la visió que es té de les marques blanques, amb aquest experiment s'ha pogut demostrar que la Cola, ha sigut la que més ha agradat i en canvi, poques persones la comprarien segons els resultats previs.

Com a conclusió, per un costat, hem comprovat que quan preguntem al principi de l'estudi quina marca elegiria la persona a la qual estem qüestionant, el 43% dels consumidors diuen amb seguretat la Coca-Cola. Però en el moment de provar les tres begudes sense saber quina és quina, el 57% dels consumidors elegeixen la Cola (marca més barata i suposadament més roïna).

En aquest moment ens donem compte que les marques i els seus respectius anuncis, és a dir, la seua popularitat, fomenta el seu favoritisme entre els consumidors, tenint en compte que el preu de la Coca-Cola és més car, si el comparem amb la Cola.

Simplement pel fet que la Cola no tinga tanta popularitat i siga més barata, els clients ja donen per suposat que serà clarament més roïna que la Coca-Cola. En aquest estudi ens donem compte de què clarament no és així.

Amb aquest experiment hem comprovat el que realment influeixen les marques en nosaltres i encara que no ho parega, açò és una situació que pot ser en un futur ens podria perjudicar greument, ja que si ens poden controlar i fer-nos elegir una marca que reialment no és bona i més cara a comparació d'altres marques... Ens podrien arribar a controlar en uns altres aspectes de les nostres vides?

lunes, 21 de diciembre de 2015

Model canvas: la proposta de valor

ANOTA

El més important de tot sempre és la proposta de valor (maximitzar la demanda a través de configurar òptimament l'oferta).

És el que et fa diferent de la teua competència, però sense oblidar el detall de tindre alguna cosa que et faja únic i per la qual el client estiga disposat a pagar-te. Per exemple, pots tindre una idea molt bona, però si no hi tens clients no hi arribarà a triomfar mai.

Tots dos (tant la proposta de valors com el client) són estrictament necessaris. Hi ha emprenedors, que dissenyen el seu model al voltant d'una proposta de valor centrada en resoldre una necessitat determinada d'un client, però no és per la que està disposat a pagar. Per un costat és una necessitat que li resulta interessant, però a la vegada alhora de pagar per ella hi ha una gran diferència.

Quan es pregunta als clients quines coses els agradaria tenir, la majoria no són coses per les quals estarien disposats a pagar. Per això, és molt important que el producte es cobre de manera que el client puga cobrir la seua necessitat amb ell i que ho puga pagar.

Per una altra part, per a trobar propostes de valor, cal plantejar-se preguntes com: Això per què es fa així?, o per què sempre s'ha fet així? Molts emprenedors es dediquen a buscar coses que no se li hagen acudit a ningú, quan en realitat la millor estratègia és resegmentar un nínxol:

"Imagina un mercat típic on tot es fa a mida, on hi ha una força comercial que ha de parlar cara a cara amb el client i tractar-lo amb molta cura (ja que tot és a mida i són processos de producció lents). Per què no es por fer alguna cosa diferent? Per exemple, en lloc de treballar a mida, fas que el teu canal de venda siga internet i autoservei, i ho serveixen al cap de quatre dies i a un preu més competitiu.

El que sol passar sempre, és que els clients no es plantegen que es pot fer una altra cosa, ja que ningú els ho ha ofert abans.

Si ets capaç de canviar una cosa que existeix, oferint al client millores en tot el procés pot funcionar molt bé."

Model canvas: cas pràctic (Santa Claus)

Com hem vist en l'anterior entrada, Alex Osterwalder presenta un model que s'ha de compondre de 9 blocs, els quals representen les àrees clau de qualsevol negoci.

Per emfatitzar-les, les tornarem a repassar de manera teòrica i mitjançant un exemple pràctic com el de Santa Claus.



1. Segments de clients: els clients són els nostres destinataris finals i els més importants, es per açò que s'ha de tenir molt en compte a qui ens volem dirigir. En l'exemple de Santa Claus serien els xiquets i els joves.

2. Proposta de valor: una vegada sabem amb exactitud a qui ens dirigim, devem determinar que producte o servei oferirem. En el nostre cas la proposta consisteix a lliurar felicitat i il·lusió en forma de joguets.

3. Canal: és la forma en què la teua empresa es comunica amb els clients per a arribar a ells i proporcionar-los així una proposta de valor, o donar-los a conèixer allò que ofereixes. El nostre canal seria el trineu portat per rens.

4. Relacions amb els clients: hem de definir que tipus de relacions volem mantenir amb els nostres clients. En aquest exemple, els xiquets es comuniquen amb Santa enviant-li una carta amb totes les seues peticions.

5. Flux d'ingressos: és necessari establir una estratègia d'ingressos (normalment sempre s'obté a través de la venda directa). La pregunta clau seria: quin valor está disposat a pagar cada client? Ací el noste amic Santa Claus solament rep llet i galetes.

6. Recursos clau: són els actius més importants perquè un model de negoci funcione. Poden ser físics, econòmics, intel·lectuals o humans. En aquest cas, Santa necessita als seus ajudants, un bonic trineu i uns quant rens. Ah! I els regals també!

7. Activitats clau: són les accions més important que ha de dur a terme una empresa per a fer el seu model de negoci. En el nostre exemple, l'activitat consisteix a repartir regals a xiquets (i no tan xiquets) de tot el món.

8. Aliances: les empreses creen aliances per a optimitzar les seues operaciones, reduir riscos o adquirir recursos i sense les quals resultaria impossible executar el model de negoci amb garanties. Santa Claus necessita l'ajuda de Correus i, en alguns moments, demana col·laboració als Reis Mags.

9. Estructura de costos: en aquest bloc s'incluen tots els costos que implica la iniciació del model de negoci. Tant en la creació i el lliurament de valor, com en el manteniment de les relacions amb els clients o la generació d'ingressos. En aquest cas, Santa no incorre en cap cost... o sí?

Podem trobar altres exemples com el de Nespresso o l'iPod.

miércoles, 16 de diciembre de 2015

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.
Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.

sábado, 7 de noviembre de 2015

Les tendències del mercat: la compra online

   Les tendències del mercat són aquelles en les quals un mercat es mou en una direcció particular en un interval de temps. Podem trobar milers de tendències però nosaltres ens hem centrat en la de la compra online.

   La compra online és l'acció d'adquirir un be o contractar un servei a distància per mitjà d'Internet i a canvi d'un preu.

   Amb aquesta activitat, els venedors de productes i serveis posen a disposició dels seus clients un lloc web (o aplicació informàtica) en el qual poden observar imatges dels productes, llegir les seues descripcions i finalment, adquirir-los. Típicament, aquests productes es paguen mitjançant targeta de crèdit i se li envien al client per correu o agència de transport, encara que segons el país i la tenda, poden haver-hi altres opcions, com Paypal. La immensa majoria de tendes en línia requereixen la creació d'un usuari en el lloc web a partir de dades com el nom, adreça i correu electrònic. Aquest últim a vegades, és utilitzat com a mitjà de validació.



   Avantatges:
1- La disponibilitat: podem adquirir un producte en qualsevol moment del dia sense dependència d'horaris comercials d'obertura.

2- Comoditat: podem adquirir els nostres productes des de casa o des del lloc de treball, evitant desplaçaments.

3- Rapidesa: l'accés cap als productes es realitza sense major demora o tramitacions lentes i burocràtiques.

4- Millors ofertes: en Internet podem trobar millors ofertes, productes a un preu molt més còmode.

5- És un mercat mundial: podem localitzar tendes que es troben situades en diferents parts del món.

6- Existeix una gran varietat de productes: podem trobar des de joguets fins a electrodomèstics.



7- Atenció personalitzada: podem fer contacte amb el proveïdor del servei i demanar productes que s'ajusten a la nostra mesures i necessitats personals.

8- Detall dels productes: quan comprem un article per Internet podem obtenir un detall sobre les característiques del producte/servei, demanar opinions de consumidors, sol·licitar demostracions o comparar-ho amb la competència.

Desavantatges:
   Com tot, la compra online també té desavantatges i cal tenir certa cura especialment en el cas de les persones que no estan plenament familiaritzades amb la xarxa, ja que en Internet, es pot trobar de tot i per a realitzar aquest tipus de compra és millor fer-ho en un lloc el qual confiem. Ara bé, els desavantatges a les quals ens enfrontem moltes vegades quan realitzem compres per Internet són:

1- Problemes d'enviament: quan comprem per Internet hem d'esperar cert temps com dies, setmanes i fins i tot mesos perquè el nostre article arribe a casa.

2- Desconfiança: existeix la desconfiança de com vindrà el paquet de l'article que comprem: si arribarà bé, si no vam ser enganyats o si arribarà en bones condicions.

3- No és possible vore l'article abans de comprar-ho: el comprador no pot tocar o provar l'article i solament veu una fotografia del producte.

4- Pagament amb targeta de crèdit: per a efectuar compres és necessari una targeta de crèdit, el que genera desconfiança als usuaris doncs temen que en proporcionar les seues dades bancàries en la web, puguen ser víctimes de robatori o estafa.



1- B2B (Empresa a Empresa): aquest tipus de comerç electrònic es refereix a les operacions d'intercanvi comercial entre empreses, com: col·locar comandes, verificar inventaris, planificar la producció, etc...

2- B2C (Negoci a Consumidor): és el lloc web tradicional a través d'on una empresa ofereix els seus productes i serveis als consumidors.

3- C2C (Consumidor a Consumidor): en aquest, un consumidor ofereix productes i serveis a altres consumidors de forma directa, a través del seu propi lloc o mitjançant llocs establits per tercers.

   Perquè tot el procés es faça correctament i que la compra es faça de la millor manera, siga el que siga el tipus de transacció es deuria de:

• Saber com funciona la compra per Internet: s'hauria de saber que la pàgina on es fa la compra és una pàgina protegida amb dades xifrades per a més seguretat. El pagament que es fa amb les targetes va directament al banc, que accepta o rebutja el càrrec. També que les pàgines guardaran les nostres dades però no les dades de les targetes de crèdit, ja que ací, hi ha una llei amb restriccions per a guardar les dades.

• Conèixer si la transacció és segura: veuràs una icona d'un cadenat en la barra d'estat de seguretat. El certificat que s'usa per a xifrar la connexió també conté informació sobre la identitat del propietari o l'organització de la pàgina web. Pots fer clic en el cadenat per a vore la seua identitat, ja que així, és menys probable que la teua privadesa siga posada en perill.

• Demanar tots els detalls: per a saber amb qui estàs tractant, ja que, qualsevol pot establir una tenda virtual sota qualsevol nom. També, s'ha de llegir sempre la lletra més xicoteta per a comprovar si els productes són falsificats. 

• Guardar tots els registres i rebuts: imprimeix o guarda els registres de les transaccions que faces en Internet, incloent la descripció i preu del producte, el rebut de la teua compra i els missatges de correu electrònic que t'envie el venedor o que rebes d'aquest i estigues atent a càrrecs que no reconegues.

   Com podem observar en la imatge, el comprador mitjà té entre 25 i 44 anys, viu en família o amb parella, es connecta a Internet diverses vegades al dia i té dispositius mòbils de mitjana o alta gama. I les dones ho fan de forma més habitual que els homes.

   Si tenim en compte les estadístiques per Comunitats Autònomes, els “reis” de la compra online a Espanya són els andalusos seguits dels castellans i els catalans, mentre que en el nord és on menys afició existeix a realitzar adquisicions per Internet.


   Les dues pàgines d'Internet on més solem comprar són Amazon i Ebay.

   Amazon, creada per Jeff Bezos, va ser la primera gran companyia que va vendre béns a través d'Internet. Ha establit llocs web independents per a diversos països com Espanya, EUA, Canadà, Regne Unit, Índia i altres, per a poder oferir els productes d'aqueixos països. En l'actualitat, està totalment diversificada en diferents línies de productes, oferint DVD, CD de música, programari, videojocs, electrònica, roba, mobles, menjar, llibres, etc.


  Ebay, creada per Pierre Omydiar, és una pàgina que ofereix dues opcions de compra, la primera és la subhasta, on el venedor posa un preu d'eixida i diversos compradors liciten fins que s'acabe el temps que ha imposat el venedor. Després, trobem el compra-ho ja!, on el venedor posa un preu fix i si algú ho vol, ha de pagar aquell preu.



   Com podem vore en aquesta gràfica, la moda és el que més es compra avui en dia a través d'Internet, seguit dels viatges i la tecnologia, que també té una xifra important. A partir d'ací, veiem quins són els productes amb menos demanda: els de oci, culturals, compres quotidianes, productes de benestar, de la llar, joguets... ja que, fàcilment els podem aconseguir en la vida real.

   A pesar que el 72,8% dels enquestats, segons l'estudi “Online Shoppers 2014” realitzat per Webloyalty i Ipsos, asseguren que no tenen un moment del dia preferit per a comprar, el 40% sol fer-ho habitualment a la vesprada, el moment on es registren el nombre més alt de comandes. El cap de setmana és un altre moment preferit per a navegar per Internet i realitzar alguna compra. I com veiem en la imatge, durant la nit solen fer-ho quasi el 34% de les persones enquestades.



1- La grandària del dispositiu: la gran majoria de compradors ho fa a través de l'ordinador, seguits de la tablet i el smartphone i com més gran és la pantalla de l'aparell, més es compra.



2- El horari: on habitualment les compres es realitzen a la vesprada o el cap de setmana, dos dels moments on els compradors tenen una estona lliure. 



3- Les ofertes: la majoria de compradors habituals modifiquen els seus hàbits de compra davant una bona oferta, per la qual cosa, les promocions especials, rebaixes o subhastes són claus per a un comerç electrònic.



4- La varietat: segons un 14% d'enquestats comprarien per Internet qualsevol tipus d'objectes o productes, ja que, tot es pot comprar i vendre sempre que, existisquen les garanties anunciades i els preus siguen competitius.





   Com a conclusió, la compra per Internet és una tendència en alça a Espanya ja que més de la meitat dels internautes que consulten webs d'ecommerce (comerç realitzat electrònicament) solen comprar habitualment i ho fan a una hora determinada, generalment a la nit. Les ecommerce de moda, tecnologia i oci són les que presenten més possibilitats de compra però la possibilitat de poder adquirir tot tipus de productes via online les converteix en pàgines cada vegada més interessants.