Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:

Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:

Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:

Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:

Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:

Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

Per a més informació: Fortune (The 12 greatest entrepreneurs of our time)

Capítol 5: Indicador de risc

Hola! Com us va? Avui continuarem comentant la sèrie Silicon Valley.

El capítol cinc comença amb Erlich, Dinesh i Gilfoyle acudint a un barri una mica perillós tractant de contractar a un dissenyador anomenat Chuy Ramirez perquè els faça el seu nou logo. Mentre Erlich parla amb l'artista, els altres dos es barallen fent que Dinesh quede fóra del cotxe. Chuy, veient des de lluny a aquest, es creu que és un llatí i és el que li fa acceptar el tracte. Erlich, en veure que el dissenyador accedeix, no té el valor de dir-li que el seu amic realment no es llatí, sinó que és pakistanés. En arribar a casa i comentar que han aconseguit el logo per 10.000 dòlars, Jared li insisteix a Erlich que no poden estar constantment malgastant els diners que tenen, ja que, si segueixen pel camí que van, es quedaran sense fons. El posseïdor d'una part del Flautista, vol tenir un logotip original i únic per a diferenciar-se així de Nucleus, el seu rival. Per a nosaltres, és molt important que una empresa tinga un logo senzill i atractiu, ja que, d'aquesta forma el negoci aconseguirà que el públic es fixe en ell i que a més aconseguisca recordar-ho.

Jared li demana a Richard explicacions de perquè el Flautista va a competir en la batalla d'emprenedors, ja que, ells ja tenen finançament i no és necessari competir amb noves empreses. Jared, en veure que el creador del Flautista no es pren les coses de debò s'altera perquè creu que deuen funcionar com un negoci o sinó, gens es durà a terme. Després d'açò, apareixen en escena el ''Cabezón'' i Gavin Belson, a causa que aquest últim té el mateix dubte que Jared, no entén perquè l'aplicació de música de Richard es va a presentar al concurs de Tech Crunch quan Peter Gregory ja li finança.

Temps després, Jared reuneix a Richard i a Erlich per a insistir-los que és necessari que es definisca la seua cultura corporativa, que és el conjunt de formes d'actuar, de sentir i de pensar que es comparteixen entre els membres d'una organització i són els que identifiquen a l'empresa davant els clients, proveïdors i tots els que saben de la seua existència. Mentre es discuteix amb Dinesh i Gilfoyle arriba Chuy per a fer el logo del Flautista, cosa que no poden rebutjar per por, ja que, aquest, té tres condemnes per agressió.

A continuació, apareixen Monica i Peter Gregory menjant en un restaurant quan per a desgràcia d'aquests, entra Gavin Belson en ell. Gregory tractant de fugir del seu competidor es troba amb aquest. Belson li explica que després d'assabentar-se que el Flautista participarà en les batalles d'emprenedors ha decidit oferir-se com a primer orador i així presentar ell primer la seua idea, la qual, com bé sabem, va ser copiada de Richard.

Monica, enfadada, es reuneix amb Erlich i Richard obligant-los al fet que aquests facen una demostració dins de dos mesos perquè Peter Gregory no quede en evidència. Richard, es nega i Monica li amenaça dient que si no fa la demostració que ha de fer, Peter li llevarà el finançament, la qual cosa es el major indicador de risc que existeix, que significa indicador que mostra en quina mesura un títol segueix les fluctuacions del mercat, és a dir, el moviment de les accions. Finalment, després d'aquesta conversa, Richard acaba molt dolgut perquè s'adona que en realitat tot és una competició entre dos milionaris i realment a quest dos no els interessa el Flautista, simplement tractar d'humiliar-se. Quan Erlich i Richard arriben a casa, veuen el nou logo que els ha pintat l'artista, el qual, no s'esperaven en absolut, ja que aquests, demanaven un logotip com els de Twitter o Facebook, simple i amb lletres. Quan entren, Jared proposa dur a terme la melé, també coneguda como scrum i és un procés en el qual s'apliquen de manera regular un conjunt de bones pràctiques per a treballar col·laborativament, en equip, i obtenir el millor resultat possible d'un projecte.

Per últim, Chuy Ramirez diu saber que classe de logos li agraden als gringos i dóna totalment en el clau. L'anterior dibuix que fa sobre la porta del garatge d'Erlich aconsegueix vendre-li-ho a Gavin Belson per mig milió de dòlars.

Beneficis del model canvas

Seguim amb el model canvas, anem a parlar-hi dels seus beneficis. La qualitat d'aquest model de negoci és el sentit comú, és a dir, les creences o proposicions que beneficien a la majoria.

Els plans de negoci extensos i complicats no solen trobar la clau del que pot funcionar en una empresa, per tant han d'anar comprovant si el pla que tens imposat funciona i si no és així, aquest model ens ajuda a trobar la clau que necessitem.

A través dels nou elements que han comentat abans les meves companyes, com són els segments de clients, la proposta de valor, el canal, relacions amb els clients, el flux d'ingressos, els recursos i les activitats clau, les aliances i per últim, l'estructura de costos, podem distingir si una idea és sostenible a l'hora de dur-la a terme.

També amb aquest model es simplifica el sistema de disseny d'una empresa des de l'aspecte més bàsic, ja que durant aquest procés es tracten molts temes.

El model canvas està planejat per a fer-hi totes les modificacions que s'hi vullga sense canviar tot el pla de negoci i açò permet rectificar els errors que s'han anat trobant i garantix una estratègia competitiva.

El llenç que fem del nostre canvas també permet visualitzar el procés en una sola pàgina, açò fa que sigui més fàcil comprendre'l. Aquest llenç permet aplicar el sistema de forma visual i ràpida, on es poden veure totes les peces que componen el pla de negoci i tindre una comprensió més clara del producte, els clients, la distribució... El llenç representa els dos hemisferis cerebrals; el dret és el passional, i l'esquerre, l'analític i tècnic.

Design Thinking, una guia per dissenyar

Els dissenyadors pensen, combinen i experimenten amb diversos elements, utilitzen les seves mans i la seva ment al mateix temps. El Design Thinking tracta de combinar aquests elements per a tindre una visió més humana. Consisteix en 5 passos:

 

 1.Descobrir: Es tracta de posar-te en la pell de la persona per a la qual estàs dissenyant i empatitzar amb la seva forma de pensar i sentir per saber què li agrada, com és... Hi ha dues tècniques:

• Tècnica 1: Has de dividir la pissarra en 3 columnes. En la primera has d’anotar què és el que fa el teu consumidor, per exemple, xoquen els carrets del supermercat i es barallen. En la segona columna, ¿com ho fa?, en aquest cas, és casual però pot dur enfrontaments. I per últim, has d’anotar per què passa, en l'exemple utilitzat, perquè l’espai és xicotet i no giren bé les rodes del carret.

• Tècnica 2: L’entrevista. Reuneix el teu equip i feu un brainstorming de preguntes ¿No sabeu què és? Doncs heu d'escriure sobre post-its totes les preguntes que se us ocórreguen, després, sobre una pissarra, les heu d’ordenar per temes, per fer així una entrevista ben estructurada. També has de tindre en compte, que quan fas una entrevista, pregunta sempre per què, no has de fer preguntes que es poden respondre amb un sí o no, també pots incentivar a que et conten històries, has de prestar atenció als gestos que fa el consumidor, dur una gravadora, així no hauràs de prendre notes i tot serà més còmode. L’ideal seria que un amic gravara l’entrevista, i no oblides demanar el consentiment al consumidor abans de fer-li l’entrevista.

2. Interpretar: Has de processar el que has aprés sobre el consumidor i definir les vostres oportunitats d’innovació. Has de pensar un punt de partida, el qual es construeix a partir d’un mapa d’empatia. Ací el trobes:

També pots definir el problema jugant. Has de construir una frase que combine tres elements; usuari, necessitat i pressentiment. Per exemple:

Un altre mètode és preguntant: ¿Com podríem...? En aquest cas, ¿Com podríem fer per a què el carret no es veja buit? Bé, és hora d’anar al següent pas. 

3. Idear: Has de trobar totes les idees possibles, per a això, tornaràs a utilitzar el brainstorming. Ha d’haver-hi una persona que guie, estimule i done energia al grup perquè tots vulguen buscar idees. Després, en la pissarra tornareu a ficar post-its en requeriments, o també podeu fer un joc que consisteix a donar 50 idees en 20 minuts. La mobilitat dels post-its et permetrà combinar idees i connectar-les entre si. No oblides emmagatzemar totes les idees que heu tingut, algunes necessiten incubar-se.

4. Experimentar: Ací hem de crear imatges, artefactes, maquetes, storyboards (còmics que ajuden a guiar-te) o activitats simulades com un sketch, que us permetran posar a prova les vostres idees, interactuar amb elles, debatre i arrimar-vos a la solució final fins a arribar a crear un prototip, per a poder conversar amb el consumidor. Has de fabricar els prototips tenint en compte què li agradaria al teu consumidor que tinguera el producte que estàs construint.

 

 

Una vegada tingues tots els prototips, has de fer una malla receptora d’informació. Divideix la pissarra en quatre quadrants, i hauràs d’anotar el següent:

Anem a l’últim pas!

5. Evolucionar: Es tracta de que, a través d’opinions, millorar i corregir el producte. Per a això, haurem d’ensenyar el nostre producte, utilitzar-lo en una situació real i observar-lo des de diferents punts de vista per veure què s’ha de millorar.

També pots utilitzar el mètode de dir, m’agrada, desitjaria, que tal si... Aquestes frases ens ajuden a donar una crítica sense ofendre a l’altra persona.

Bé, el teu producte deu ser avaluat en funció de tres components; la desitjabilitat per part de l’usuari, la viabilitat de realitzar-lo i la funcionalitat. Finalment, prepara una campanya de comunicació per a ensenyar el teu producte als usuaris i per a les entitats que vulguen invertir en el teu projecte.

Per últim, recorda que tots tenim la capacitat de crear un producte, i si ho trobes difícil, no dubtes en seguir aquests 5 passos, el Design Thinking és una gran ajuda!