Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.

El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.

Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.

Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.

Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.

Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.

El neuromàrqueting

Hola a tots! A continuació, anem a comentar un vídeo molt interessant respecte el neuromàrqueting. Si esteu interessats en ell, al final de l'entrada us deixarem l'enllaç.

¿Què és el neuromàrqueting?

El neuromàrqueting consisteix en la utilització de tècniques de la neurociència en el camp del màrqueting amb l'objectiu de veure com reacciona el cervell enfront d'alguna cosa nova (ben siguen productes, campanyes publicitàries o avanços de pel·lícules). En aquest camp es pot prescindir de les preguntes cap a les persones, ja que, el que es fa, és analitzar les ones cerebrals i a continuació, interpretar la informació obtinguda. Tot ve a causa de la competència, perquè fa 100 anys, aquesta no existia i no tenia sentit fer estudis, però avui en dia, les grans empreses no coneixen a tots els seus consumidors, és per açò que tractant d'acostar-se a la majoria d'ells, han de descobrir quines són les seues preferències. Mitjançant el màrqueting clàssic (qüestionaris, enquestes, etc.), els interessats poden rebre informació falsa o tal vegada, el consumidor s'haja deixat portar per l'opinió d'una altra persona o de la societat en general. Queda demostrat que la gent no fa el que diu i per això, cerquen les respostes en el més profund del subconscient, per a arribar a allò que una persona no pot percebre conscientment, l'involuntari. Per aquest motiu, quan prenem decisions, les emocions són les que tenen el predomini, ja que, no podem controlar-les.

Mesuraments:

No solament els psicòlegs i científics pretenen mesurar les emocions, sinó que també se'ls afigen els directors de màrqueting, que tracten de descobrir què és el que ens motiva a fer les nostres eleccions. Per a açò, utilitzen l'electroencefalografia on a través d'ella, es mesuren les variacions elèctriques del cervell i permet detectar que àrees tenen una major activitat. Generalment és utilitzada en els moments de repòs, vigília o somni i consisteix en la col·locació d'elèctrodes en el cuir cabellut. És una de les tècniques més emprades pel seu relatiu baix cost i la senzillesa de la mateixa. A més, a part d'aquesta tècnica, també està la ressonància magnètica, que ens permet obtenir les imatges del cervell mentre desenvolupa una activitat o és sotmés a estímuls exteriors i ens mostra gràficament els canvis que es produeixen. A diferència de la primera tècnica, aquesta és molt precisa, però a l'abast de pocs pel seu elevat cost.

Resultats:
Sense ser conscients, els consumidors, en el més profund del nostre subconscient, som fidels a les marques, però ho neguem, ja que, al cap i a la fi, som animals de costums, un avantatge que les marques poden aprofitar en el seu benefici i si no és així, tracten de cercar-la.

Tots nosaltres utilitzem la part més ancestral del nostre cervell per a prendre decisions, conegut com el cervell rèptil. La gran majoria de les nostres decisions no les pren la nostra raó sinó l'instint. Després, la raó, cerca excuses per a justificar el que ha triat el nostre cervell. Els éssers humans, entre dues opcions, no triem sempre la més racional, sinó la que prefereix el nostre cervell rèptil i no sempre és l'òbvia.

Què penseu de la gran influència que tenen les marques? (Us recorde que nosaltres vam fer un experiment que podeu veure en una altra entrada d'aquest blog). Vos agradaria que saberen fins i tot allò del que no sou conscients? Cada vegada, podem veure com apareixen noves tècniques per a tenir-nos més controlats i arribar a la informació que ni nosaltres mateixos coneixem del nostre ser.

Enllaç per a veure el documental: Seduir al consumidor - Neuromàrqueting.

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.

Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detallada: La influència de les marques

La influència de les marques

Hola! Avui anem a comentar els resultats d'un experiment que hem fet a classe amb la finalitat de veure com influeixen les marques a l'hora d'elegir un producte.

L'experiment consisteix en què cada grup de 4 persones té assignat un producte diferent, per exemple torró, fuet, choleck... En el nostre cas és la Coca-Cola, i s'ha de comprar aquest producte en diferents marques (Coca-Cola, Pepsi i Cola Hacendado). Una vegada tens els productes, es posen en gots marcats per nombres de l'1 al 3, cada un assignat a una marca, de manera que qui prova el producte no sap quin és cadascun. Has de fer una taula de graelles on apuntaràs el resultat de cada persona per a traure després una conclusió. Comença l'experiment, primer has de preguntar quina marca comprarien i després, han de provar els tres gots d'aquest producte i dir quin li agrada més. A continuació, compara els resultats, et pots sorprendre!

La primera pregunta que hem formulat ha sigut: Quin compraries? Mentre els mostràvem un cartell on estaven les diferents marques dels productes.

Està clar, aquesta pregunta l’hem feta abans que tastaren la Coca-Cola, la Pepsi i la Cola (Hacendado).

Com tots ens podríem arribar a imaginar, una gran part dels alumnes han elegit la Coca-Cola. Amb dades més concretes, si l’experiment l’hem fet a 23 alumnes, 19 d’aquests han elegit la Coca-Cola. Dels 4 restants, dues persones han elegit la cola per ser molt més econòmica i altres dos han elegit la Pepsi.

Amb les respostes que hem obtingut ens adonem de la influència de les marques a l’hora d’escollir un producte. Abans de mirar el preu del producte, agafen aquell que té una marca més coneguda en el mercat i per tant, amb més prestigi.

La segona pregunta, com ja s'ha esmentat abans és: Quin t'agrada més? De 23 persones a les quals se li ha preguntat, 13 persones han triat la Cola (Hacendado), 10 la Coca-Cola i ningú la Pepsi pel que en percentatges seria 53%, 47% i 0% respectivament.

Malgrat la visió que es té de les marques blanques, amb aquest experiment s'ha pogut demostrar que la Cola, ha sigut la que més ha agradat i en canvi, poques persones la comprarien segons els resultats previs.

Com a conclusió, per un costat, hem comprovat que quan preguntem al principi de l'estudi quina marca elegiria la persona a la qual estem qüestionant, el 43% dels consumidors diuen amb seguretat la Coca-Cola. Però en el moment de provar les tres begudes sense saber quina és quina, el 57% dels consumidors elegeixen la Cola (marca més barata i suposadament més roïna).

En aquest moment ens donem compte que les marques i els seus respectius anuncis, és a dir, la seua popularitat, fomenta el seu favoritisme entre els consumidors, tenint en compte que el preu de la Coca-Cola és més car, si el comparem amb la Cola.

Simplement pel fet que la Cola no tinga tanta popularitat i siga més barata, els clients ja donen per suposat que serà clarament més roïna que la Coca-Cola. En aquest estudi ens donem compte de què clarament no és així.

Amb aquest experiment hem comprovat el que realment influeixen les marques en nosaltres i encara que no ho parega, açò és una situació que pot ser en un futur ens podria perjudicar greument, ja que si ens poden controlar i fer-nos elegir una marca que reialment no és bona i més cara a comparació d'altres marques... Ens podrien arribar a controlar en uns altres aspectes de les nostres vides?