"El Plan: la aventura de emprender"

Bona vesprada! Avui us explicarem un joc molt interessant amb el qual hem estat jugant durant molts dies a classe. Per a totes aquelles persones que en un futur els agradaria ser emprenedores, aquest joc els ajudarà a reflexionar i pensar per a portar a bon port la seua empresa per ara en el joc fictícia, però en un futur pot ser que no.

La finalitat del joc serà que durant 12 mesos productius, els jugadors deuen desenrotllar la seua iniciativa emprenedora, per a què a través d'inversions, una participació activa en el mercat nacional i internacional i la capacitat de sobrepassar obstacles (diversos successos impredictibles) aconseguisquen generar la major quantitat d'idees innovadores possibles.

Normalment en aquest joc es juga de manera individual, però com érem molts alumnes a classe ens hem ficat per grups de tres, fent com si fórem una empresa competint amb altres tenint un mateix objectius, obtindre els majors beneficis i guanyar als altres jugadors. Com? Simplement s'hauran de reunir la major quantitat d'idees innovadores.

Primerament el jugador haurà de triar la seua targeta de plà, aquestes representen el plà que desenvoluparà el jugador durant la partida. El primer que s'ha d'elegir és el nivell de dificultat que es troba en la part superior esquerra de la targeta. Cada jugador rebrà per igual la mateixa quantitat de recursos inicials, aquests recursos s'entregaran sols una vegada al començament de la partida i amb ells els jugadors hauran de començar a temptejar les estratègies per a aconseguir amb més rapidesa la fitxa d'idea.

Existeixen diferents tipus de fitxes dins del joc. La fitxa del moment zero, aquesta s'haurà de sortejar a l'inici de la partida i determina quin jugador tindrà la prioritat dins de la primera ronda, una vegada finalitzada, la fitxa es passarà al jugador de l'esquerra (com les agulles del rellotge). A continuació tindríem les fitxes d'emprenedors, aquestes són les que representen als jugadors sobre el tauler, aquestes no es desplacen pel tauler, sino que es posicionen en el districte que vulga col·locar-la el jugador i no es maneja d'aquest fins a finalitzar la ronda. Seguidament, una fitxa d'idea representa una idea innovadora, amb ella es determina el guanyador del joc. Després també ens trobem amb tres fitxes de recursos: treballadors, diners i energia, cadascuna es pot utilitzar durant el desenvolupament del joc, tant per a activar processos, adquirir cartes d'inversió, comprar productes del mercat i canviar-les per altres fitxes de recursos. Per a finalitzar, les fitxes de producte són aquelles que poden generar a partir de la combinació de processos, els béns manufacturats, les matèries primeres i els serveis. Tenint tres tipus de productes podem obtenir una idea innovadora.

Al iniciar la partida ens trobarem amb quatre tipus de cartes. Primerament ens trobaríem amb els successos, aquestes representen els imprevistos als quals cada jugador per igual s'haurà d'enfrontar en cada ronda del joc. Poden ser tant positius com negatius. Després ja ens trobaríem amb les tres tipus de cartes: infraestructura, tecnologia i especialista. Cada tipus de carta s'haurà de col·locar cap a baix en el seu lloc corresponent en el tauler. S'agafen dues cartes de la part superior de cada tipus (a excepció de la de successos) i es col·loquen cap a dalt en els espais assignats per a ofertes d'inversió , indicats per les fletxes en la part superior del tauler.

Existeixen districtes diferents en els quals cada jugador tindrà l'oportunitat de visitar en el joc. Cada jugador deurà col·locar (per ordre) la seua fitxa d'emprenedor en una casella desocupada. Cada districte posseeix uns límits de fitxes d'emprenedors, es a dir, si en un d'aquests sols es permet estar una fitxa, els altres jugadors hauran d'elegir un altre districte.

Per un costat tindríem el districte d'inversió, aquest està dividit en tres: districte d'infraestructura, districtes de tecnologia i districte d'especialistes. Permeteix adquirir els distints tipus d'inversions, en cada període hi haurà dues ofertes d'inversió de cada tipus presents en la zona d'inversió, cada jugador sols podrà comprar una de les cartes oferides per cada ronda. Per a comprar-la el jugador simplement haurà de pagar a la banca la quantitat de fitxes de recursos que aquesta li indique dalt a la dreta. Si en una ronda el jugador es col·loca en un d'aquests districtes d'inversió, aquest rebrà un descompte que es redueix en u el coste d'una carta d'inversió del tipus corresponent al districte que el jugador s'ha col.locat.

Seguidament tindríem el districte d'administració que permeteix als jugadors utilitzar els seus recursos per a activar els processos necessaris per a fabricar els productes que genera el seu emprendiment. Cada jugador utilitza les seues fitxes de recursos per a activar els espais disponibles de la seua targeta de plà i les cartes d'inversió que haja comprat anteriorment, açò es realitza posicionant les fitxes de recursos en els seus respectius espais. Per cada espai que s'active, s'obtindrà el procés indicat que després es necessitarà per a fabricar els productes en el districte de producció. A més si el jugador es col·loca en aquest districte, contractarà un nou treballador, rebent una fitxa de treballador que li donarà la banca.

A continuació ens trobaríem amb el districte de producció, en el qual els jugadors utilitzen els seus processos per a fabricar els seus productes, ja sabem de l'existència d'aquestos (bens manufacturats, matèries primeres i serveis). Cada targeta de plà indica els tipus de productes que permeteix fabricar. Els productes fabricats es representen com fitxes que poden ser utilitzades per a substituir-les amb una fitxa d'idea o vendre-les al mercat. S'ha de revisar amb compte els espais activats en la targeta de plà i de les cartes d'inversió, cada espai activat entrega un procés (que ha de ser utilitzat soles una vegada per cada ronda). Al combinar aquests processos es genera un producte, per cada combinació de procés la banca haurà de donar al jugador el producte corresponent.

Per un altre costat ens trobaríem amb el centre cívic, aquest representa al sector financer i entrega recursos als jugadors que es col.loquen en aquest districte.

Quan un jugador es col.loca en l'últim districte es perquè ha aconseguit les fitxes de productes suficients com per a canviar-les per una fitxa d'idea innovadora. El jugador haurà de donar els productes utilitzats per a aconseguir la fitxa corresponent a la banca. El joc finalitzarà quan un dels jugadors siga el primer en aconseguir la fitxa d'idea innovadora.

Esperem que us haja agradat l'explicació, que pugueu reflexionar i veure com portar correctament una empresa, tenint en compte tots els successos roïns inesperats que et pot oferir el joc.

Model canvas: la proposta de valor

ANOTA

El més important de tot sempre és la proposta de valor (maximitzar la demanda a través de configurar òptimament l'oferta).

És el que et fa diferent de la teua competència, però sense oblidar el detall de tindre alguna cosa que et faja únic i per la qual el client estiga disposat a pagar-te. Per exemple, pots tindre una idea molt bona, però si no hi tens clients no hi arribarà a triomfar mai.

Tots dos (tant la proposta de valors com el client) són estrictament necessaris. Hi ha emprenedors, que dissenyen el seu model al voltant d'una proposta de valor centrada en resoldre una necessitat determinada d'un client, però no és per la que està disposat a pagar. Per un costat és una necessitat que li resulta interessant, però a la vegada alhora de pagar per ella hi ha una gran diferència.

Quan es pregunta als clients quines coses els agradaria tenir, la majoria no són coses per les quals estarien disposats a pagar. Per això, és molt important que el producte es cobre de manera que el client puga cobrir la seua necessitat amb ell i que ho puga pagar.

Per una altra part, per a trobar propostes de valor, cal plantejar-se preguntes com: Això per què es fa així?, o per què sempre s'ha fet així? Molts emprenedors es dediquen a buscar coses que no se li hagen acudit a ningú, quan en realitat la millor estratègia és resegmentar un nínxol:

"Imagina un mercat típic on tot es fa a mida, on hi ha una força comercial que ha de parlar cara a cara amb el client i tractar-lo amb molta cura (ja que tot és a mida i són processos de producció lents). Per què no es por fer alguna cosa diferent? Per exemple, en lloc de treballar a mida, fas que el teu canal de venda siga internet i autoservei, i ho serveixen al cap de quatre dies i a un preu més competitiu.

El que sol passar sempre, és que els clients no es plantegen que es pot fer una altra cosa, ja que ningú els ho ha ofert abans.

Si ets capaç de canviar una cosa que existeix, oferint al client millores en tot el procés pot funcionar molt bé."

Beneficis del model canvas

Seguim amb el model canvas, anem a parlar-hi dels seus beneficis. La qualitat d'aquest model de negoci és el sentit comú, és a dir, les creences o proposicions que beneficien a la majoria.

Els plans de negoci extensos i complicats no solen trobar la clau del que pot funcionar en una empresa, per tant han d'anar comprovant si el pla que tens imposat funciona i si no és així, aquest model ens ajuda a trobar la clau que necessitem.

A través dels nou elements que han comentat abans les meves companyes, com són els segments de clients, la proposta de valor, el canal, relacions amb els clients, el flux d'ingressos, els recursos i les activitats clau, les aliances i per últim, l'estructura de costos, podem distingir si una idea és sostenible a l'hora de dur-la a terme.

També amb aquest model es simplifica el sistema de disseny d'una empresa des de l'aspecte més bàsic, ja que durant aquest procés es tracten molts temes.

El model canvas està planejat per a fer-hi totes les modificacions que s'hi vullga sense canviar tot el pla de negoci i açò permet rectificar els errors que s'han anat trobant i garantix una estratègia competitiva.

El llenç que fem del nostre canvas també permet visualitzar el procés en una sola pàgina, açò fa que sigui més fàcil comprendre'l. Aquest llenç permet aplicar el sistema de forma visual i ràpida, on es poden veure totes les peces que componen el pla de negoci i tindre una comprensió més clara del producte, els clients, la distribució... El llenç representa els dos hemisferis cerebrals; el dret és el passional, i l'esquerre, l'analític i tècnic.

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.