Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.

El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.

La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.

La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que sí que han comprat i tenen aquests productes en concret.

El neuromàrqueting

Hola a tots! A continuació, anem a comentar un vídeo molt interessant respecte el neuromàrqueting. Si esteu interessats en ell, al final de l'entrada us deixarem l'enllaç.

¿Què és el neuromàrqueting?

El neuromàrqueting consisteix en la utilització de tècniques de la neurociència en el camp del màrqueting amb l'objectiu de veure com reacciona el cervell enfront d'alguna cosa nova (ben siguen productes, campanyes publicitàries o avanços de pel·lícules). En aquest camp es pot prescindir de les preguntes cap a les persones, ja que, el que es fa, és analitzar les ones cerebrals i a continuació, interpretar la informació obtinguda. Tot ve a causa de la competència, perquè fa 100 anys, aquesta no existia i no tenia sentit fer estudis, però avui en dia, les grans empreses no coneixen a tots els seus consumidors, és per açò que tractant d'acostar-se a la majoria d'ells, han de descobrir quines són les seues preferències. Mitjançant el màrqueting clàssic (qüestionaris, enquestes, etc.), els interessats poden rebre informació falsa o tal vegada, el consumidor s'haja deixat portar per l'opinió d'una altra persona o de la societat en general. Queda demostrat que la gent no fa el que diu i per això, cerquen les respostes en el més profund del subconscient, per a arribar a allò que una persona no pot percebre conscientment, l'involuntari. Per aquest motiu, quan prenem decisions, les emocions són les que tenen el predomini, ja que, no podem controlar-les.

Mesuraments:

No solament els psicòlegs i científics pretenen mesurar les emocions, sinó que també se'ls afigen els directors de màrqueting, que tracten de descobrir què és el que ens motiva a fer les nostres eleccions. Per a açò, utilitzen l'electroencefalografia on a través d'ella, es mesuren les variacions elèctriques del cervell i permet detectar que àrees tenen una major activitat. Generalment és utilitzada en els moments de repòs, vigília o somni i consisteix en la col·locació d'elèctrodes en el cuir cabellut. És una de les tècniques més emprades pel seu relatiu baix cost i la senzillesa de la mateixa. A més, a part d'aquesta tècnica, també està la ressonància magnètica, que ens permet obtenir les imatges del cervell mentre desenvolupa una activitat o és sotmés a estímuls exteriors i ens mostra gràficament els canvis que es produeixen. A diferència de la primera tècnica, aquesta és molt precisa, però a l'abast de pocs pel seu elevat cost.

Resultats:
Sense ser conscients, els consumidors, en el més profund del nostre subconscient, som fidels a les marques, però ho neguem, ja que, al cap i a la fi, som animals de costums, un avantatge que les marques poden aprofitar en el seu benefici i si no és així, tracten de cercar-la.

Tots nosaltres utilitzem la part més ancestral del nostre cervell per a prendre decisions, conegut com el cervell rèptil. La gran majoria de les nostres decisions no les pren la nostra raó sinó l'instint. Després, la raó, cerca excuses per a justificar el que ha triat el nostre cervell. Els éssers humans, entre dues opcions, no triem sempre la més racional, sinó la que prefereix el nostre cervell rèptil i no sempre és l'òbvia.

Què penseu de la gran influència que tenen les marques? (Us recorde que nosaltres vam fer un experiment que podeu veure en una altra entrada d'aquest blog). Vos agradaria que saberen fins i tot allò del que no sou conscients? Cada vegada, podem veure com apareixen noves tècniques per a tenir-nos més controlats i arribar a la informació que ni nosaltres mateixos coneixem del nostre ser.

Enllaç per a veure el documental: Seduir al consumidor - Neuromàrqueting.