Mostrando entradas con la etiqueta Internet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Internet. Mostrar todas las entradas

sábado, 23 de enero de 2016

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:
Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:
Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:
Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:
Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:
Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

sábado, 26 de diciembre de 2015

Capítol 5: Indicador de risc

Hola! Com us va? Avui continuarem comentant la sèrie Silicon Valley.

El capítol cinc comença amb Erlich, Dinesh i Gilfoyle acudint a un barri una mica perillós tractant de contractar a un dissenyador anomenat Chuy Ramirez perquè els faça el seu nou logo. Mentre Erlich parla amb l'artista, els altres dos es barallen fent que Dinesh quede fóra del cotxe. Chuy, veient des de lluny a aquest, es creu que és un llatí i és el que li fa acceptar el tracte. Erlich, en veure que el dissenyador accedeix, no té el valor de dir-li que el seu amic realment no es llatí, sinó que és pakistanés. En arribar a casa i comentar que han aconseguit el logo per 10.000 dòlars, Jared li insisteix a Erlich que no poden estar constantment malgastant els diners que tenen, ja que, si segueixen pel camí que van, es quedaran sense fons. El posseïdor d'una part del Flautista, vol tenir un logotip original i únic per a diferenciar-se així de Nucleus, el seu rival. Per a nosaltres, és molt important que una empresa tinga un logo senzill i atractiu, ja que, d'aquesta forma el negoci aconseguirà que el públic es fixe en ell i que a més aconseguisca recordar-ho.

Jared li demana a Richard explicacions de perquè el Flautista va a competir en la batalla d'emprenedors, ja que, ells ja tenen finançament i no és necessari competir amb noves empreses. Jared, en veure que el creador del Flautista no es pren les coses de debò s'altera perquè creu que deuen funcionar com un negoci o sinó, gens es durà a terme. Després d'açò, apareixen en escena el ''Cabezón'' i Gavin Belson, a causa que aquest últim té el mateix dubte que Jared, no entén perquè l'aplicació de música de Richard es va a presentar al concurs de Tech Crunch quan Peter Gregory ja li finança.

Temps després, Jared reuneix a Richard i a Erlich per a insistir-los que és necessari que es definisca la seua cultura corporativa, que és el conjunt de formes d'actuar, de sentir i de pensar que es comparteixen entre els membres d'una organització i són els que identifiquen a l'empresa davant els clients, proveïdors i tots els que saben de la seua existència. Mentre es discuteix amb Dinesh i Gilfoyle arriba Chuy per a fer el logo del Flautista, cosa que no poden rebutjar per por, ja que, aquest, té tres condemnes per agressió.

A continuació, apareixen Monica i Peter Gregory menjant en un restaurant quan per a desgràcia d'aquests, entra Gavin Belson en ell. Gregory tractant de fugir del seu competidor es troba amb aquest. Belson li explica que després d'assabentar-se que el Flautista participarà en les batalles d'emprenedors ha decidit oferir-se com a primer orador i així presentar ell primer la seua idea, la qual, com bé sabem, va ser copiada de Richard.

Monica, enfadada, es reuneix amb Erlich i Richard obligant-los al fet que aquests facen una demostració dins de dos mesos perquè Peter Gregory no quede en evidència. Richard, es nega i Monica li amenaça dient que si no fa la demostració que ha de fer, Peter li llevarà el finançament, la qual cosa es el major indicador de risc que existeix, que significa indicador que mostra en quina mesura un títol segueix les fluctuacions del mercat, és a dir, el moviment de les accions. Finalment, després d'aquesta conversa, Richard acaba molt dolgut perquè s'adona que en realitat tot és una competició entre dos milionaris i realment a quest dos no els interessa el Flautista, simplement tractar d'humiliar-se. Quan Erlich i Richard arriben a casa, veuen el nou logo que els ha pintat l'artista, el qual, no s'esperaven en absolut, ja que aquests, demanaven un logotip com els de Twitter o Facebook, simple i amb lletres. Quan entren, Jared proposa dur a terme la melé, també coneguda como scrum i és un procés en el qual s'apliquen de manera regular un conjunt de bones pràctiques per a treballar col·laborativament, en equip, i obtenir el millor resultat possible d'un projecte.

Per últim, Chuy Ramirez diu saber que classe de logos li agraden als gringos i dóna totalment en el clau. L'anterior dibuix que fa sobre la porta del garatge d'Erlich aconsegueix vendre-li-ho a Gavin Belson per mig milió de dòlars.

sábado, 21 de noviembre de 2015

Capítol 1: Producte mínimament viable

Durant aquests últims dies, a casa, hem estat veient una sèrie nord-americana anomenada Silicon Valley, la qual anem a comentar en les nostres pròximes entrades. 

En aquesta entrada comentarem el primer capítol, que es diu ''Producte mínimament viable''. 



La sèrie comença amb una festa organitzada per una companyia que acaba de ser comprada per Google per 200 milions de dòlars.  Richard i els seus amics programadors, es troben allí somiant amb tindre un futur prometedor, fins que arriba Erlich i els diu que han de relacionar-se encara que visquen en la seua incubadora (que vol dir organització dissenyada per a accelerar el creixement i assegurar l'èxit de projectes emprenedors a través d'una àmplia gamma de recursos i serveis empresarials que pot incloure renda d'espais físics, capitalització, coaching, networking i altres serveis bàsics com telecomunicacions, neteja o estacionament). És important per a un emprendedor saber relacionar-se amb altres personas per a poder conèixer en tot moment com expressar-se, no dependre mai de ningú i en el cas que aquest es trobe amb una persona important, saber vendre la seua idea.

El protagonista, Richard, treballa en una gran empresa d'Internet anomenada Hooli, que és una companyia de tecnologia la missió de la qual és marcar la diferència i canviar el món tal com el coneixem, convertint-ho en un lloc millor. Mentre treballa, desenvolupa una aplicació de música anomenada el Flautista en casa d'Erlich. Richard està convençut que Erlich, li tirarà en breus perquè pensa que no està aportant res. Es posa a cercar lloguers i veu que aquests superen els 2.800 dólars, una xifra impossible d'aconseguir per a ell. 

Ell i el seu amic ''el Cabezón'' acudeixen a una xarrada que dóna Peter Gregory, un millonari, qui encoratja als joves al fet que abandonen la universitat com Bill Gates (cofundador de l'empresa Microsoft junt amb Paul Allen), Steve Jobs (cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company), Larry Ellison (fundador d'una companyia de programari anomenada Oracle) o Michael Dell (principal venedor dels ordinadors Dell), ja que, considera que cada persona ha de confiar en si mateix abans que en les universitats perquè l'única cosa que fan és oferir dubtosos valors que no porten a res bo. Des del nostre punt de vista, la universitat sí que ens sembla important, no com diu Peter Gregory, ja que en ella, adquireixes majors coneixements, saps prende decisiones més seriores, t'assegures un bon futur amb un bon salari i tens més possibilitats de triomfar.
A l'eixida de la xarrada, Richard i Gregory es troben, i el creador del Flautista, li diu que té plantejat tornar a la universitat, paraules que usa per a captar la seua atenció. És llavor quan li exposa la seua idea i li comenta que tracta sobre un lloc registrat a Internet que et permet esbrinar si la teua música viola algun copyright. Aquest no s'interessa molt, a diferència de la seua treballadora Monica, qui li diu que li farà una ullada.

Temps després, Gavin Belson, un altre millonari, està interessat en la idea de Richard perquè un treballador seu anomenat Jared li diu que aquesta idea és molt bona i que el Flautista ha aconseguit fer una cerca en un espai de dades comprimides  amb un temps rècord, i que si agafen una cosa així i ho enfoquen al món dels negocis, les aplicaciones per a les empreses serien infinites. A les poques hores, quan es reuneixen Gavin i Richard, apareix Erlich i diu que posseeix el 10% del Flautista, simplement pel fet de deixar-los (a Richard i els altres) viure en la seua casa i que desenvolupen la seua idea en ella. Açò, no ens sembla just, perquè la idea es únicament de Richard i no d'Erlich, que no ha contribuït en res, a més, al principi, aquest últim, la insultava, fins que ha vist que sí que era bona i que podia portar grans beneficis. Mentre Gavin Belson li ofereix 10 milions de dòlars per a quedar-se ell amb tots els futurs beneficis, Peter Gregory li ofereix 200 mil per tenir un 5% i ell tot el 95% restant. D'aquesta manera, estaria al comandament d'una empresa que en potència val mil milions. A més, Gregory li oferiria la seua ajuda per a elevar la companyia i li presentaria a gent important.

Richard es decideix a agafar els 200 mil dòlars per a ser ell qui munte l'empresa. Erlich, li comprèn perquè ell en el seu moment, va vendre la seua idea, que es deia Aviato, amb la qual va aconseguir moltes coses materials, però se li va quedar un forat metafòric en el cor que és el ''i si no haguera venut la meua idea...'', cosa que mai podrà ja saber. És per això que anima a Richard al fet que siga fidel a la seua idea i veja del que és capaç.

Finalment, Richard, li diu a tots els seus companys, que li agradaria que junts dugueren a terme el Flautista, però que no foren un culte corporatiu com Hooli, és a dir, un grup que exhibisca una devoció excessiva a una persona, idea o cosa, alhora que empra tècniques qüestionables de manipulació per a persuadir i controlar als seus adeptes sense importar-los el dany que poden causar al seus membres, als familiars d'ells o a la societat en general. Per últim, l'eslógan que es posen és el de ''Ho farem possible''.

sábado, 7 de noviembre de 2015

Les tendències del mercat: la compra online

   Les tendències del mercat són aquelles en les quals un mercat es mou en una direcció particular en un interval de temps. Podem trobar milers de tendències però nosaltres ens hem centrat en la de la compra online.

   La compra online és l'acció d'adquirir un be o contractar un servei a distància per mitjà d'Internet i a canvi d'un preu.

   Amb aquesta activitat, els venedors de productes i serveis posen a disposició dels seus clients un lloc web (o aplicació informàtica) en el qual poden observar imatges dels productes, llegir les seues descripcions i finalment, adquirir-los. Típicament, aquests productes es paguen mitjançant targeta de crèdit i se li envien al client per correu o agència de transport, encara que segons el país i la tenda, poden haver-hi altres opcions, com Paypal. La immensa majoria de tendes en línia requereixen la creació d'un usuari en el lloc web a partir de dades com el nom, adreça i correu electrònic. Aquest últim a vegades, és utilitzat com a mitjà de validació.



   Avantatges:
1- La disponibilitat: podem adquirir un producte en qualsevol moment del dia sense dependència d'horaris comercials d'obertura.

2- Comoditat: podem adquirir els nostres productes des de casa o des del lloc de treball, evitant desplaçaments.

3- Rapidesa: l'accés cap als productes es realitza sense major demora o tramitacions lentes i burocràtiques.

4- Millors ofertes: en Internet podem trobar millors ofertes, productes a un preu molt més còmode.

5- És un mercat mundial: podem localitzar tendes que es troben situades en diferents parts del món.

6- Existeix una gran varietat de productes: podem trobar des de joguets fins a electrodomèstics.



7- Atenció personalitzada: podem fer contacte amb el proveïdor del servei i demanar productes que s'ajusten a la nostra mesures i necessitats personals.

8- Detall dels productes: quan comprem un article per Internet podem obtenir un detall sobre les característiques del producte/servei, demanar opinions de consumidors, sol·licitar demostracions o comparar-ho amb la competència.

Desavantatges:
   Com tot, la compra online també té desavantatges i cal tenir certa cura especialment en el cas de les persones que no estan plenament familiaritzades amb la xarxa, ja que en Internet, es pot trobar de tot i per a realitzar aquest tipus de compra és millor fer-ho en un lloc el qual confiem. Ara bé, els desavantatges a les quals ens enfrontem moltes vegades quan realitzem compres per Internet són:

1- Problemes d'enviament: quan comprem per Internet hem d'esperar cert temps com dies, setmanes i fins i tot mesos perquè el nostre article arribe a casa.

2- Desconfiança: existeix la desconfiança de com vindrà el paquet de l'article que comprem: si arribarà bé, si no vam ser enganyats o si arribarà en bones condicions.

3- No és possible vore l'article abans de comprar-ho: el comprador no pot tocar o provar l'article i solament veu una fotografia del producte.

4- Pagament amb targeta de crèdit: per a efectuar compres és necessari una targeta de crèdit, el que genera desconfiança als usuaris doncs temen que en proporcionar les seues dades bancàries en la web, puguen ser víctimes de robatori o estafa.



1- B2B (Empresa a Empresa): aquest tipus de comerç electrònic es refereix a les operacions d'intercanvi comercial entre empreses, com: col·locar comandes, verificar inventaris, planificar la producció, etc...

2- B2C (Negoci a Consumidor): és el lloc web tradicional a través d'on una empresa ofereix els seus productes i serveis als consumidors.

3- C2C (Consumidor a Consumidor): en aquest, un consumidor ofereix productes i serveis a altres consumidors de forma directa, a través del seu propi lloc o mitjançant llocs establits per tercers.

   Perquè tot el procés es faça correctament i que la compra es faça de la millor manera, siga el que siga el tipus de transacció es deuria de:

• Saber com funciona la compra per Internet: s'hauria de saber que la pàgina on es fa la compra és una pàgina protegida amb dades xifrades per a més seguretat. El pagament que es fa amb les targetes va directament al banc, que accepta o rebutja el càrrec. També que les pàgines guardaran les nostres dades però no les dades de les targetes de crèdit, ja que ací, hi ha una llei amb restriccions per a guardar les dades.

• Conèixer si la transacció és segura: veuràs una icona d'un cadenat en la barra d'estat de seguretat. El certificat que s'usa per a xifrar la connexió també conté informació sobre la identitat del propietari o l'organització de la pàgina web. Pots fer clic en el cadenat per a vore la seua identitat, ja que així, és menys probable que la teua privadesa siga posada en perill.

• Demanar tots els detalls: per a saber amb qui estàs tractant, ja que, qualsevol pot establir una tenda virtual sota qualsevol nom. També, s'ha de llegir sempre la lletra més xicoteta per a comprovar si els productes són falsificats. 

• Guardar tots els registres i rebuts: imprimeix o guarda els registres de les transaccions que faces en Internet, incloent la descripció i preu del producte, el rebut de la teua compra i els missatges de correu electrònic que t'envie el venedor o que rebes d'aquest i estigues atent a càrrecs que no reconegues.

   Com podem observar en la imatge, el comprador mitjà té entre 25 i 44 anys, viu en família o amb parella, es connecta a Internet diverses vegades al dia i té dispositius mòbils de mitjana o alta gama. I les dones ho fan de forma més habitual que els homes.

   Si tenim en compte les estadístiques per Comunitats Autònomes, els “reis” de la compra online a Espanya són els andalusos seguits dels castellans i els catalans, mentre que en el nord és on menys afició existeix a realitzar adquisicions per Internet.


   Les dues pàgines d'Internet on més solem comprar són Amazon i Ebay.

   Amazon, creada per Jeff Bezos, va ser la primera gran companyia que va vendre béns a través d'Internet. Ha establit llocs web independents per a diversos països com Espanya, EUA, Canadà, Regne Unit, Índia i altres, per a poder oferir els productes d'aqueixos països. En l'actualitat, està totalment diversificada en diferents línies de productes, oferint DVD, CD de música, programari, videojocs, electrònica, roba, mobles, menjar, llibres, etc.


  Ebay, creada per Pierre Omydiar, és una pàgina que ofereix dues opcions de compra, la primera és la subhasta, on el venedor posa un preu d'eixida i diversos compradors liciten fins que s'acabe el temps que ha imposat el venedor. Després, trobem el compra-ho ja!, on el venedor posa un preu fix i si algú ho vol, ha de pagar aquell preu.



   Com podem vore en aquesta gràfica, la moda és el que més es compra avui en dia a través d'Internet, seguit dels viatges i la tecnologia, que també té una xifra important. A partir d'ací, veiem quins són els productes amb menos demanda: els de oci, culturals, compres quotidianes, productes de benestar, de la llar, joguets... ja que, fàcilment els podem aconseguir en la vida real.

   A pesar que el 72,8% dels enquestats, segons l'estudi “Online Shoppers 2014” realitzat per Webloyalty i Ipsos, asseguren que no tenen un moment del dia preferit per a comprar, el 40% sol fer-ho habitualment a la vesprada, el moment on es registren el nombre més alt de comandes. El cap de setmana és un altre moment preferit per a navegar per Internet i realitzar alguna compra. I com veiem en la imatge, durant la nit solen fer-ho quasi el 34% de les persones enquestades.



1- La grandària del dispositiu: la gran majoria de compradors ho fa a través de l'ordinador, seguits de la tablet i el smartphone i com més gran és la pantalla de l'aparell, més es compra.



2- El horari: on habitualment les compres es realitzen a la vesprada o el cap de setmana, dos dels moments on els compradors tenen una estona lliure. 



3- Les ofertes: la majoria de compradors habituals modifiquen els seus hàbits de compra davant una bona oferta, per la qual cosa, les promocions especials, rebaixes o subhastes són claus per a un comerç electrònic.



4- La varietat: segons un 14% d'enquestats comprarien per Internet qualsevol tipus d'objectes o productes, ja que, tot es pot comprar i vendre sempre que, existisquen les garanties anunciades i els preus siguen competitius.





   Com a conclusió, la compra per Internet és una tendència en alça a Espanya ja que més de la meitat dels internautes que consulten webs d'ecommerce (comerç realitzat electrònicament) solen comprar habitualment i ho fan a una hora determinada, generalment a la nit. Les ecommerce de moda, tecnologia i oci són les que presenten més possibilitats de compra però la possibilitat de poder adquirir tot tipus de productes via online les converteix en pàgines cada vegada més interessants.