Mostrando entradas con la etiqueta canals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta canals. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


lunes, 21 de diciembre de 2015

Model canvas: cas pràctic (Santa Claus)

Com hem vist en l'anterior entrada, Alex Osterwalder presenta un model que s'ha de compondre de 9 blocs, els quals representen les àrees clau de qualsevol negoci.

Per emfatitzar-les, les tornarem a repassar de manera teòrica i mitjançant un exemple pràctic com el de Santa Claus.



1. Segments de clients: els clients són els nostres destinataris finals i els més importants, es per açò que s'ha de tenir molt en compte a qui ens volem dirigir. En l'exemple de Santa Claus serien els xiquets i els joves.

2. Proposta de valor: una vegada sabem amb exactitud a qui ens dirigim, devem determinar que producte o servei oferirem. En el nostre cas la proposta consisteix a lliurar felicitat i il·lusió en forma de joguets.

3. Canal: és la forma en què la teua empresa es comunica amb els clients per a arribar a ells i proporcionar-los així una proposta de valor, o donar-los a conèixer allò que ofereixes. El nostre canal seria el trineu portat per rens.

4. Relacions amb els clients: hem de definir que tipus de relacions volem mantenir amb els nostres clients. En aquest exemple, els xiquets es comuniquen amb Santa enviant-li una carta amb totes les seues peticions.

5. Flux d'ingressos: és necessari establir una estratègia d'ingressos (normalment sempre s'obté a través de la venda directa). La pregunta clau seria: quin valor está disposat a pagar cada client? Ací el noste amic Santa Claus solament rep llet i galetes.

6. Recursos clau: són els actius més importants perquè un model de negoci funcione. Poden ser físics, econòmics, intel·lectuals o humans. En aquest cas, Santa necessita als seus ajudants, un bonic trineu i uns quant rens. Ah! I els regals també!

7. Activitats clau: són les accions més important que ha de dur a terme una empresa per a fer el seu model de negoci. En el nostre exemple, l'activitat consisteix a repartir regals a xiquets (i no tan xiquets) de tot el món.

8. Aliances: les empreses creen aliances per a optimitzar les seues operaciones, reduir riscos o adquirir recursos i sense les quals resultaria impossible executar el model de negoci amb garanties. Santa Claus necessita l'ajuda de Correus i, en alguns moments, demana col·laboració als Reis Mags.

9. Estructura de costos: en aquest bloc s'incluen tots els costos que implica la iniciació del model de negoci. Tant en la creació i el lliurament de valor, com en el manteniment de les relacions amb els clients o la generació d'ingressos. En aquest cas, Santa no incorre en cap cost... o sí?

Podem trobar altres exemples com el de Nespresso o l'iPod.

Model canvas: què és?

Bona vesprada. Avui anem a parlar-vos del model canvas, la base més completa per a dissenyar models de negoci. Es tracta de l’eina o plantilla, popularitzada per Alex Osterwalder arran del seu llibre ‘Business Model Generation’ publicat l'any 2008. És molt interessant i per això hem decidit compartir-ho amb vosaltres.



El Business Model Canvas considera a l’empresa com tot un integrat i ofereix la possibilitat de crear un model de negoci que no oblide cap dels seus components clau. Tot açò, amb la finalitat d’aconseguir-ne l’èxit en el mercat. El seu avantatge principal és que, d’una manera molt senzilla i intuïtiva, aquest fomenta el pensament estratègic de l’emprenedor i li permet valorar escenaris diferents, entenent les possibles interrelacions entre els diferents elements del model.


Aquest model permet definir la proposta de valor d’una organització respecte dels segments de clients, i decidir com es genera aquest valor, i també, com es fa arribar als clients, en un senzill esquema visual, de 9 elements clau. Anem a veure quins són aquests elements:

Proposta de valor: es tracta de quina necessitat o problema resol el nostre producte. Ja que, com tots sabem, no té sentit fer el mateix que estan portant a terme els nostres competidors, hem d’aportar valor al nostre producte. D’aquesta manera hem de fer que el nostre producte siga considerat diferent del de la competència. Per tant, aquesta és la  casella en la qual s’ha de plasmar tot.


Els clients: has de conéixer bé els teus clients. Has de conéixer-los geogràficament, demogràficament i socialment. Així, s’ha de treballar de la manera més exacta en funció a quin tipus de clients s’adreça el teu producte o el teu servei. Per tant, en aquest s’inclou l’edat, el sexe, els estudis, les províncies, països…


Els canals de distribució: s’ha d’aconseguir la manera en la qual el nostre producte arribarà al client. Aquesta distribució pot ser per mitjans físics, per internet a través de dispositius mòbils o també a través d’una pàgina web de vendes. En aquesta casella hem de definir tots i cada un dels Canals amb què contactarem amb els nostres clients.


Relació amb els clients: es tracta d’un dels aspectes més crítics en l'èxit del model de negoci i un dels més complexos de tangibilitzar. Hem de saber com atraurem els nostres clients, com aconseguirem que compren el nostre producte, com els mantindrem i finalment, com els farem créixer. Per tant, ací escriurem quines seran les nostres tàctiques per a poder portar-ho a terme.


Fonts d’ingressos: representen la forma en què a l'empresa genera els ingressos per a cada client. Per tant respon a les preguntes següents: com ho fem per a monetitzar el producte o servei? Quin valor oferim als clients perquè paguen per ell? En aquest també haurem d’especificar els sistemes de pagament que podem acceptar, especificant si és amb targeta de crèdit, en efectiu contra reemborsament, etc.

Recursos clau: ens hem de preguntar quins són els elements més importants que ens calen perquè el nostre model de negoci funcione. Per tant, inclou elements financers, elements físics, elements intel·lectuals i fins i tot humans.



Activitats clau: hem d’identificar aquelles coses més importants que ofereix la nostra companyia per fer que el model de negoci funcione. Producció, solució de problemes, consultoria, enginyeria, gestió de subministrament... Per tant, en aquesta casella haurem d'identificar les activitats claus que són necessàries perquè l’empresa comence a ingressar diners.


Aliances clau: es defineixen les aliances necessàries per executar el model de negoci amb garanties, que complementen les capacitats i optimitzen la proposta de valor. Per tant haurem de saber quins són els socis, els proveïdors i els subministradors principals que necessitem perquè el nostre model de negoci funcione. Què ens subministraran, què necessitem per arrancar...


Estructura de costos: aquest és l’últim element clau d’aquest model. Es tracta de saber quins són els costos necessaris per a poder arrancar el nostre negoci. Hem d’identificar els recursos amb els costos més alts, les activitats principals les quals suposen el cost més elevat, costos fixos, costos variables, economies d’escala, impostos,... Tot el que acabe de dir, ha de quedar reflectit en aquesta casella.