Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:

Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:

Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:

Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:

Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:

Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

Per a més informació: Fortune (The 12 greatest entrepreneurs of our time)

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.

Capítol 4: Obligacions fiduciàries

Avui anem a comentar el capítol 4 de la sèrie Silicon Valley.

El capítol comença amb Richard i el seu advocat. Té que firmar uns papers que estableixen que Richard i Peter Gregory són els membres de la junta del Flautista. L'advocat li fa saber a Richard que Gregory inverteix en diverses empreses de compressió de dades a la vegada, açó ho explica amb un exemple de tortugues, la majoria moren intentant aplegar a l'aigua, i Gregory vol assegurar-se de que els seus diners apleguen a la mar, però la majoria d'ells no sabrien dir quina és la seua visió de l'empresa, és a dir, el que l'empresa vol crear, la imatge futura de la organització, i trobem que Richard tampoc sap com explicar la visió de la seua pròpia empresa.

A continuació apareixen en el treball, i Dinesh li pregunta un dubte a Cabezón sobre la compressió, però aquest no sap respondre ja que no té ni idea ni entén res.

La següent escena és a casa d'Erlich, on Richard es sent avergonyit per no saber explicar la seua visió d'empresa. Després trobem que han expulsat de la llista d'empleats del projecte Nucleus a Cabezón, però això no vol dir que estiga despedit, ja que té un contracte de 3 anys, així que ara haurà d'acudir al treball i no fer absolutament res.

A la festa que ha organitzat Gregory, Richard es troba amb Mònica, qui li diu que Peter li vol vore per a tractar aspectes generals, vol la seua visió a grans trets, i altra vegada no sap com explicar-la. Quan està bebent amb Dinesh i Gilfoyle, apareixen dos xiques que resulten ser actrives, les quals treballen anant a festes per a animar, conversar amb els convidats i mostrar interés. Richard està borratxo i es dona conter de que el que li falta és carisma, el poder que té una persona per a atraure als demés per la seua presència, paraula o personalitat.

Al dia següent, l'advocat crida a Richard per a informar-li que ja està tot preparat per a acceptar al nou membre de la junta directiva, Erlich, qui té un vídeo on Richard diu que vol que siga membre, però com que anava borratxo, no s'enrecorda. Jared, li diu que si no vol que siga membre de la junta, no té que firmar els documents, així que després informa a Erlich de la seua decisió i aquest li trau en cara el que ha aportat a l'empresa, que sempre l'ha recolzat, i que va apostar per ell.

Cabezón es trova amb un grup de xics que estàn en la seua mateixa situació, tenen un contracte però no tenen assignat cap treball.

A casa es troben Jared i Richard fent la visió del Flautista, i apareix Cabezón, qui es dona conter de que si  Richard haguera agafat els deu milions, ara no estaria treballant tant, però no va ser així i ara Cabezón està forrat sense tindre que fer res, mentre que l'altre es mata treballant.

Quan Jared i Richard es troben esperant per a la reunió amb Peter Gregory, a Richard li entra un atac de pànic. Abans d'entrar es troba amb Erlich, qui li diu que entrarà amb ell per a ajudar-lo i aquest accepta i li demana que parle ell, ja que a ell mateix li costa. I així ho fan, Erlich és qui li explica a Peter la visió del Flautista. Finalment, Richard accepta a Erlich com a nou soci de la junta directiva, ja que sap guiar-lo, i coneix aquest món.

Les llums de l'enginy

Tots els objectes parteixen d'una idea, però moltes idees o invents, es queden en progrés.

Un inventor és aquella persona que realment es decideix a dur a cap el seu projecte per tant de donar solucions. Però ha d’haver-hi algú que ho comercialitze, per a què el seu invent tinga èxit.

MIBA és el Museu de les Idees e Invents de Barcelona, el qual va obrir les seues portes fa 3 anys. El seu creador, Pep Torres, busca que en aquest espai, s’estimule la imaginació per a les persones que poden canviar el món. El museu reuneix noves propostes d’inventors sobre altres invents que ja estan al mercat generant beneficis. Un invent que va crear Pep, per exemple, és una màquina de vènding, amb productes gratuïts, els quals pots aconseguir pedalejant fins que cremes les calories del producte que volies, amb la finalitat de conscienciar als xiquets de què està bé menjar determinats productes sempre i quan facen deport.

Juan de la Cierva, un home de 84 anys, inventor de l’helicòpter més ràpid del món, el qual el fabricarà a Madrid i que pot arribar a volar uns 600Km/h. Juan, té patentats prop de 40 invents i també va participar en la posada en marxa de la televisió a Espanya, ell va fabricar els receptors que van captar les primeres emissions. Tan sols necessita un ordinador per a dur a cap els seus projectes, tan complexos com pot arribar a ser tot el que comporta aquest helicòpter.

Manuel Matellàn va posar en marxa fa 30 anys el Club d’Inventors a Barcelona, on està rodejat d’invents i la seua tasca és facilitar la connexió entre l’inventor i el mercat, entre la idea i el negoci, des de la gestió de la patent fins a l’estratègia comercial.

Luís José Díaz és el creador del Foldingroofbox, consisteix en un porta-equipatges plegable per al cotxe. No troba ningú que vulga invertir en aquest projecte, Luís no vol vendre la seua patent, però si accepta cedir els drets d’explotació comercial, si no, seguirà pel seu propi peu convençut de què algun dia triomfarà.

Funciona de subjecta-portes, com a protector dels colps de la porta amb la paret i com a protector de picaporta, és el Blockystar, el primer invent de Lluís Coma el qual està a punt de tocar l’èxit. Ho distribueix per tota Espanya i ja comença a travessar fronteres.

Javier Lostal va crear el Self Cleaning Toilet, és un kit que es pot instal·lar en qualsevol bany públic que neteja el vàter amb 2’5l d'aigua a pressió i detergents no contaminants.

José Lluís López és un enginyer burgalés, premiat pel millor inventor 2013, que va crear una roda de tren que va rodant sobre el carril el més centrat possible, per a garantir l’estabilitat i millorar el confort del viatger. També està desenvolupant ‘’El Abril’’ un tren d’alta velocitat que pot alcançar els 380km/h. La passió d’inventar l’ha acompanyat durant tota la seua vida.

Francisca Gamero, posava esparadrap a les orelles de la seua filla menuda, ja que les tenia separades, però va tindre la idea de crear una xicoteta pròtesi de silicona transparent que evita les orelles en nansa i que hui en dia es ven en farmàcies.

El fet d'estar tot el dia assegut va dur a José Lluís Gàlvez a inventar Happylegs, un aparell silenciós i durader que meneja les cames de tal forma que s’intensifica la circulació sanguínia l’organisme funciona millor. Es va involucrar en l’invent sense més garantia que la seua intuïció i la convicció de què Happylegs seria comercialitzat.

Professora, investigadora universitària i doctora en medicina preventiva, Celia Sànchez Ramos, en 2009 nomenada millor investigadora del món per l’ONU, va crear un filtre que atenua els efectes més nocius de la llum solar sobre la vista, anomenat lents de protecció retinal.

A Valladolid, la fira Mil·lènium per a inventors busca que l’inventor ensenye el seu invent i que puga traure rendiment del seu invent davant la recerca de fabricants, inversors o empreses que estiguen interessades a tirar cap endavant el producte. S’hi troben invents des de per a què no roben el cablejat de coure fins a sistemes per a produir energia elèctrica a partir d'aire comprimit o sistemes hidràulics d’estabilització, invent que ha rebut el principal premi de la fira.

Després d'aquests exemples d’invents, cal dir que no t’has de rendir si no trobes algú que vulga comercialitzar la teva idea, no deixes arrere el projecte, és justament la possibilitat de realitzar un somni el que fa que la vida siga interessant.

Açí trobeu el video: