Mostrando entradas con la etiqueta competencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta competencia. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de mayo de 2016

Tipus de publicitat

Hola! En l'entrada d'avui, comentarem alguns dels diferents tipus de publicitat que existeixen.

En primer lloc, tenim la propaganda, que és un mètode utilitzat històricament per a enviar un missatge a determinat receptor amb la finalitat d'atraure, però, aquest tipus de publicitat no està lligat únicament a la venda d'un producte o servei, sinó que també pretén difondre idees religioses i polítiques.




















En la primera imatge podem observar a una xiqueta amb una fotografia de Jesús, per la qual cosa, la propaganda és religiosa. El que a mi personalment em dóna a entendre, és que la religió és l'única cosa que li queda la xiqueta i que pel seu futur s'hauria mantenir en les escoles.

A continuació, en la segona imatge veiem com un nazi traspassa un llibre amb el que sembla ser un tipus d'espasa xicoteta i recalca que aquest és l'enemic, ja que, per aquells temps, molts autors van ser condemnats a l'ostracisme (aïllament voluntari o forçós de la vida pública que pateix una persona, generalment motivat per qüestions polítiques).

Finalment, en la tercera imatge ens trobem amb una propaganda política on el protagonista és el president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu lema és; ''yes we can'', mundialment conegut, que pot fer entendre a un infinitat de coses, com per exemple, que tots aconseguiran que ell guanye o que amb l'ajuda de la societat tot serà possible.

En segon lloc tenim la publicitat d'acord a qui la patrocina, que bé poden ser associacions, famosos mundialment coneguts, altres marques, etc.



















Clars exemples són els de la fotografia, on podem veure com els futbolistes David Beckham i Lionel Messi o l'actor George Clooney són imatge de marques com H&M, Bimbo o Nespresso, que no tenen res a veure amb les seues professions però que apareixent en la publicitat d'aquestes aconsegueixen captar a més consumidors o simplement fer que les persones s'acorden de la marca i el producte.

A continuació, està la publicitat social que es planteja objectius no comercials. No cerca estimular la compra de cap producte o servei, sinó produir un efecte en la societat que es reflectisca, a mitjà o llarg termini, en un canvi d'actitud cap a una causa.



















Amb aquesta imatge de WWF (de l'anglés World Wildlife Fund; en valencià: Fons Mundial per a la Naturalesa), l'organització el que pretén és conscienciar sobre la gran desaparició de taurons per la captura d'aquests amb finalitats lucratives.

Finalment, tenim la publicitat prohibida, formada per: la il·lícita, l'enganyosa, la deslleial, la subliminal i l'encoberta, que a continuació explicarem.

La publicitat il·lícita és la que atempta contra la dignitat de les persones o vulnera els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment si es refereixen a la infància, la joventut i la dona. Així mateix, és il·lícita la publicitat que incita als menors, aprofitant la seua inexperiència, a adquirir un producte o servei, la que persuadeix als pares a la compra o la que presenta als xiquets en situacions perilloses.



















La publicitat enganyosa és la que indueix o pot induir a error als seus destinataris de qualsevol manera, inclosa la seua presentació, podent afectar per açò al seu comportament econòmic, o a un competidor. És igualment enganyosa la publicitat que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis i, en conseqüència, indueix a confusió als destinataris.

D'altra banda, també es consideren publicitat enganyosa les pràctiques comercials que afirmen, sense ser veritat, que l'empresa està adherida a un codi de conducta o exhibisca segells de confiança o qualitat sense tenir l'autorització d'un organisme públic.

La publicitat enganyosa que més coneixem és la dels menjars ràpids, on ens esperem trobar hamburgueses com les dels anuncis televisius o els cartells, però quan veiem el resultat, no s'assemblen en res al que prèviament ens havien fet veure.


















La publicitat deslleial és la que pel seu contingut, forma o difusió provoca descrèdit, denigració o menyspreu d'una persona o empresa, o dels seus productes, serveis o activitats. Es tracta d'una publicitat la fi de la qual és portar a confusió als consumidors en fer comparacions entre diferents productes o marques o en esmentar a altres empreses de forma injustificada.

També es considera deslleial la publicitat comparativa si no es recolza en característiques essencials i objectivament demostrables dels productes o serveis, així com la publicitat agressiva que, mitjançant l'assetjament, la coacció o la influència indeguda, disminuïsca la llibertat d'elecció del consumidor. 

Clars exemples són: McDonalds "is" Better than Burger King o Ronald McDonald at Burger King on en el primer vídeo podem vore com un xiquet porta tots els dies un menú del McDonalds per a menjar i són els seus companys els que acaben menjant-se'l en comptes de ser ell, però, se li ocorre la idea d'ocultar el que porta amb una borsa del Burger King i d'aquesta forma, aconsegueix que ja ningú li lleve el ser menjar, el que dóna a entendre que McDonalds és millor que Burger King, i en el segon vídeo veiem com el típic pallasso del McDonalds acudeix al Burger King a comprar-se una hamburguesa perquè porta un 25% més de carn que la Big Mac i és un 25% més econòmica.

S'entén per publicitat subliminal la que presenta un producte o servei de manera tan lleu o breu que no és conscientment percebuda i porta al consumidor al seu ús o consum sense que siga conscient d'açò.

Un exemple pot ser un anunci televisiu que inserisca unes imatges que no puguen ser percebudes per l'ull humà de forma conscient i que transmeten un missatge al consumidor incitant-li a comprar determinat producte.

I per acabar, quan el destinatari del missatge no és conscient que el que veu, sent o llig constitueix una activitat publicitària és quan ens trobem davant d'un cas de publicitat encoberta.


viernes, 6 de mayo de 2016

"El Plan: la aventura de emprender"

Bona vesprada! Avui us explicarem un joc molt interessant amb el qual hem estat jugant durant molts dies a classe. Per a totes aquelles persones que en un futur els agradaria ser emprenedores, aquest joc els ajudarà a reflexionar i pensar per a portar a bon port la seua empresa per ara en el joc fictícia, però en un futur pot ser que no.

La finalitat del joc serà que durant 12 mesos productius, els jugadors deuen desenrotllar la seua iniciativa emprenedora, per a què a través d'inversions, una participació activa en el mercat nacional i internacional i la capacitat de sobrepassar obstacles (diversos successos impredictibles) aconseguisquen generar la major quantitat d'idees innovadores possibles.

Normalment en aquest joc es juga de manera individual, però com érem molts alumnes a classe ens hem ficat per grups de tres, fent com si fórem una empresa competint amb altres tenint un mateix objectiusobtindre els majors beneficis i guanyar als altres jugadors. Com? Simplement s'hauran de reunir la major quantitat d'idees innovadores.

Primerament el jugador haurà de triar la seua targeta de plà, aquestes representen el plà que desenvoluparà el jugador durant la partida. El primer que s'ha d'elegir és el nivell de dificultat que es troba en la part superior esquerra de la targeta. Cada jugador rebrà per igual la mateixa quantitat de recursos inicials, aquests recursos s'entregaran sols una vegada al començament de la partida i amb ells els jugadors hauran de començar a temptejar les estratègies per a aconseguir amb més rapidesa la fitxa d'idea.

Existeixen diferents tipus de fitxes dins del joc. La fitxa del moment zero, aquesta s'haurà de sortejar a l'inici de la partida i determina quin jugador tindrà la prioritat dins de la primera ronda, una vegada finalitzada, la fitxa es passarà al jugador de l'esquerra (com les agulles del rellotge). A continuació tindríem les fitxes d'emprenedors, aquestes són les que representen als jugadors sobre el tauler, aquestes no es desplacen pel tauler, sino que es posicionen en el districte que vulga col·locar-la el jugador i no es maneja d'aquest fins a finalitzar la ronda. Seguidament, una fitxa d'idea representa una idea innovadora, amb ella es determina el guanyador del joc. Després també ens trobem amb tres fitxes de recursos: treballadors, diners i energia, cadascuna es pot utilitzar durant el desenvolupament del joc, tant per a activar processos, adquirir cartes d'inversió, comprar productes del mercat i canviar-les per altres fitxes de recursos. Per a finalitzar, les fitxes de producte són aquelles que poden generar a partir de la combinació de processos, els béns manufacturats, les matèries primeres i els serveis. Tenint tres tipus de productes podem obtenir una idea innovadora.

Al iniciar la partida ens trobarem amb quatre tipus de cartes. Primerament ens trobaríem amb els successos, aquestes representen els imprevistos als quals cada jugador per igual s'haurà d'enfrontar en cada ronda del joc. Poden ser tant positius com negatius. Després ja ens trobaríem amb les tres tipus de cartes: infraestructura, tecnologia i especialista. Cada tipus de carta s'haurà de col·locar cap a baix en el seu lloc corresponent en el tauler. S'agafen dues cartes de la part superior de cada tipus (a excepció de la de successos) i es col·loquen cap a dalt en els espais assignats per a ofertes d'inversió , indicats per les fletxes en la part superior del tauler.

Existeixen districtes diferents en els quals cada jugador tindrà l'oportunitat de visitar en el joc. Cada jugador deurà col·locar (per ordre) la seua fitxa d'emprenedor en una casella desocupada. Cada districte posseeix uns límits de fitxes d'emprenedors, es a dir, si en un d'aquests sols es permet estar una fitxa, els altres jugadors hauran d'elegir un altre districte.

Per un costat tindríem el districte d'inversió, aquest està dividit en tres: districte d'infraestructura, districtes de tecnologia i districte d'especialistes. Permeteix adquirir els distints tipus d'inversions, en cada període hi haurà dues ofertes d'inversió de cada tipus presents en la zona d'inversió, cada jugador sols podrà comprar una de les cartes oferides per cada ronda. Per a comprar-la el jugador simplement haurà de pagar a la banca la quantitat de fitxes de recursos que aquesta li indique dalt a la dreta. Si en una ronda el jugador es col·loca en un d'aquests districtes d'inversió, aquest rebrà un descompte que es redueix en u el coste d'una carta d'inversió del tipus corresponent al districte que el jugador s'ha col.locat.

Seguidament tindríem el districte d'administració que permeteix als jugadors utilitzar els seus recursos per a activar els processos necessaris per a fabricar els productes que genera el seu emprendiment. Cada jugador utilitza les seues fitxes de recursos per a activar els espais disponibles de la seua targeta de plà i les cartes d'inversió que haja comprat anteriorment, açò es realitza posicionant les fitxes de recursos en els seus respectius espais. Per cada espai que s'active, s'obtindrà el procés indicat que després es necessitarà per a fabricar els productes en el districte de producció. A més si el jugador es col·loca en aquest districte, contractarà un nou treballador, rebent una fitxa de treballador que li donarà la banca.

A continuació ens trobaríem amb el districte de producció, en el qual els jugadors utilitzen els seus processos per a fabricar els seus productes, ja sabem de l'existència d'aquestos (bens manufacturatsmatèries primeres i serveis). Cada targeta de plà indica els tipus de productes que permeteix fabricar. Els productes fabricats es representen com fitxes que poden ser utilitzades per a substituir-les amb una fitxa d'idea o vendre-les al mercat. S'ha de revisar amb compte els espais activats en la targeta de plà i de les cartes d'inversió, cada espai activat entrega un procés (que ha de ser utilitzat soles una vegada per cada ronda). Al combinar aquests processos es genera un producte, per cada combinació de procés la banca haurà de donar al jugador el producte corresponent.

Per un altre costat ens trobaríem amb el centre cívic, aquest representa al sector financer i entrega recursos als jugadors que es col.loquen en aquest districte.

Quan un jugador es col.loca en l'últim districte es perquè ha aconseguit les fitxes de productes suficients com per a canviar-les per una fitxa d'idea innovadora. El jugador haurà de donar els productes utilitzats per a aconseguir la fitxa corresponent a la banca. El joc finalitzarà quan un dels jugadors siga el primer en aconseguir la fitxa d'idea innovadora.

Esperem que us haja agradat l'explicació, que pugueu reflexionar i veure com portar correctament una empresa, tenint en compte tots els successos roïns inesperats que et pot oferir el joc.

martes, 26 de abril de 2016

Capítol 2: Devaluació desbocada

Bon dia! Avui anem a comentar el segon capítol de la segon temporada de la sèrie Silicon Valley.

Comencem!

Com ja sabem del capítol anterior, Gavin Belson ha denunciat al Flautista.
El denuncia per incompliment de contracte, enriquiment il·legítim, violació de la clàusula d'exclusivitat de la contractació de Donald Dunn. Però Richard deixa clar que cap cosa de les que posa ahí és certa. A més, aquest ‘advocat’ proposa la contractació de més advocats per a aconseguir guanyar. Encara que, Richard ho veu molt car.


D’altra banda, a Monica li avisen que ells queden fora de la finançament del Flautista a causa de la demanda de Gavin Belson. Monica pretén convèncer-la de que no ho faça però ella continua dient-li que finançar-los els fa assumir molts riscos. Podrien denunciar-los per col.laboració i inducció. A més, li dóna una sèrie de consells per a anar a comunicar-ho al Flautista.



Monica va a comunicar-ho al Flautista i aquesta els pretén convèncer que trobaran a algú més i que no es preocupen per res, que hi han moltes empreses interessades.









Varen anar a veure a moltes empreses per a què els finançaren però totes aquestes ho van rebutjar.  Algunes a causa de la demanda de Gavin Belson i altres pel mal comportament del grup…





D’altra banda Dinesh comenta que li ha deixat diners al seu cosí per a què puga llançar l’aplicació ‘Bro’, la qual envia aquesta paraula a qualsevol persona del món. Doncs, Gilfoyle li comenta que el millor que pot fer és que el seu cosí no aconseguisca els diners suficients. Dinesh va a parlar amb el seu cosí per a dir-li que no seguisca amb la campanya, però sense adonar-se’n fa que el seu cosí s’anime més per a portar-la a terme i per tant, aquest fa una festa.


Jared es posa en contacte amb Branscome i pacten una reunió.
Metre Richard està explicant-ho tot, estranyat per la gran quantitat de preguntes que li està fent aquest grup de persones, Erlich i Jared se'n adonen de què aquests només volen copiar-ne la idea. Jared ho sap perquè això ho portaven a terme també en la seva empresa anterior. Finalment, trauen a Richard de la reunió perquè no conte cap cosa més.

Finalment Gavin Belson es posa amb contacte amb Richard. Quan es reuneixen Belson li proposa treballar conjuntament. Aquest vol comprar-los, ja que segons ell, aquesta és la millor solució. Després d’estar una bona estona discutint i quan Richard està a punt de dir-li a Gavin tot el que pensa, s’acaba aquest capítol.


Que dirà Richard? 
Continuarem un altre dia!

Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.
El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.
Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.


Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.


Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.