La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.

Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detallada: La influència de les marques

Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:

Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:

Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:

A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:

Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:

La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

Capítol 6: Internacionalització de tercers

Bon dia i bones festes! Avui anem a comentar el capítol 6 de Silicon Valley.

Richard necessita ajuda externa, ja que, en les últimes set setmanes s’hi ha angoixat molt a causa de què no sap manejar la configuració del servei en el núvol. Aleshores es reuneixen Jared, Erlich i Dinesh amb Richard i Jared li comenta que ha parlat amb Peter Gregory sobre contractar a un assessor, i li diu que ha contactat amb un programador al qual se li dòna molt bé el núvol, anomenat el “Trinchador” (en realitat s’anomena Kevin). Kevin cobrarà 20.000 dòlars en dos dies, realment a parer meu és prou car, però en teoria gràcies a ell podran continuar amb el seu projecte.

A continuació, ens situem en l’escena en la qual Jared acaba d'eixir del despatx en el qual Peter Gregory ha firmat tots els papers. Mònica li proposa a Jared la idea que el cotxe de Peter li porte a casa i aquest accepta. Resulta que el cotxe de Peter és un cotxe autotripulat, un dels avantatges d’aquests cotxes pot ser que són molt còmodes, és a dir, la persona la qual estiga dins del cotxe sols ha d’indicar el lloc on vol anar i aquest et dura assoles, mentre aquesta persona pot fer unes altres coses sense cap perill, però per una altra part una desavantatge dels cotxes autotripulats podria ser que poden tindre un error en el sistema i pot canviar de ruta o simplement trencar-se o el que podria ser pitjor, arribar a tindre un accident. En la meva opinió crec que al final aquests cotxes autotripulats sí arribaran a les nostres vides, ja que pense que l’ésser humà amb les noves tecnologies cada vegada s’està fent més còmode, i aquest invent seria perfecte per a fer menys feina.

Per una altra part Richard comença a tindre uns problemes amb la reaplicació de dades de la capa de resistència, i encara que a Kevin no el contracten per a fer això aquest va a ajudar-lo. Richard el deixa fent la feina perquè se'n va a comprar, i quan torna es troba a Kevin plorant sota la taula, rapidament Richard mira en l’ordinador i es dóna compte de què Kevin havia sobreescrit l’esquema, en eixe moment Richard comença a ficar-se molt nerviós, aleshores Kevin li explica que ja li havia passat en una altra empresa (en la qual ells pensaven que Kevin l'havia hackejat), li diu que es va carregar el sistema i que un equip de 7 enginyers hi va tardar més d’una setmana en pentinar el còdis i descobrir el seu error i l’única manera de ser demandat va ser dir que mai havia treballat allí. Quan arriben els altres companys a casa Richard lis ho explica tot, i li diuen, que Kevin hi haurà de repassar cada línia de còdis perquè arregle tot el que puga.

L'endemà es troben Richard i Kevin repassant tots els codis que hi havia fastigiat, però Richard s'adona que Kevin no està bé, ja que porta molt de temps treballant i necessita droga, ja que sense ella no pot rendir al màxim els dos dies. Aleshores a Richard se li ocorre anar-hi a demanar droga als seus veïns (els xiquets), ja que Kevin en eixe moment li diu que la meitat dels xiquets de hui en dia en prenen.

Quan va a demanar als xiquets la droga, concretament aderol, i els diu que a canvi d’aquesta ell els donarà 50 dòlars, però quan ja creu (Richard) que ho té tot controlat, ja que els xiquets li han donat l’aderol, Richard l’ensenya a Kevin i aquest diu que no és la correcta, aleshores tot avergonyit Richard torna a anar a parlar amb els xiquets perquè li donen l’aderol, ja que això no ho era, i un d’aquests xiquets li pega, i li diu que se'n vaja. Quan Richard arriba a casa es fica a plorar i de sobte entra Erlich, i Richard s’ho conta tot, en eixe mateix moment Erlich es fica histèric i es va ràpidament cap a on estaven els xiquets (amb Richard darrere), segons arriba allí Erlich amenaça exageradament al xiquet que li havia pegat a Richard i amb aquesta amenaça aconsegueixen l’aderol. Kevin es torna a animar al prendre’s l’aderol i ja estan a punt d'aconseguir que el programa torne a ser estable, i rapidament (com ja ha acabat la seva feina) Kevin li recorda a Richard que encara li deu 20.000 dòlars, i Richard es queda molt sorprés, ja que després de quasi arruinar tot el seu programa encara li ha de pagar tota aquesta quantitat de diners.

En tot el capítol 6, el cotxe autotripulat que en teoria portava a Jared a casa hi va canviar de rumb, ja que es va avançar la programació a un dia abans, és a dir, Peter Gregory al dia següent tenia planejat anar a Aralon (l’illa que està construint) aleshores el cotxe autotripulat en un moment determinat canvia de rumb i va cap a Aralon, Jared en eixe moment crida a Mònica per a esbrinar que és el que està passant, però aquesta li diu que hi ha hagut un problema i que no pot atendre’l (concretament el problema era el que estava sofren Jared). Sabent açò, al final del capítol es veu com Jared ha arribat a Aralon, i no hi ha cap ésser humà per a demanar ajuda, tot són màquines autotripulades.

Beneficis del model canvas

Seguim amb el model canvas, anem a parlar-hi dels seus beneficis. La qualitat d'aquest model de negoci és el sentit comú, és a dir, les creences o proposicions que beneficien a la majoria.

Els plans de negoci extensos i complicats no solen trobar la clau del que pot funcionar en una empresa, per tant han d'anar comprovant si el pla que tens imposat funciona i si no és així, aquest model ens ajuda a trobar la clau que necessitem.

A través dels nou elements que han comentat abans les meves companyes, com són els segments de clients, la proposta de valor, el canal, relacions amb els clients, el flux d'ingressos, els recursos i les activitats clau, les aliances i per últim, l'estructura de costos, podem distingir si una idea és sostenible a l'hora de dur-la a terme.

També amb aquest model es simplifica el sistema de disseny d'una empresa des de l'aspecte més bàsic, ja que durant aquest procés es tracten molts temes.

El model canvas està planejat per a fer-hi totes les modificacions que s'hi vullga sense canviar tot el pla de negoci i açò permet rectificar els errors que s'han anat trobant i garantix una estratègia competitiva.

El llenç que fem del nostre canvas també permet visualitzar el procés en una sola pàgina, açò fa que sigui més fàcil comprendre'l. Aquest llenç permet aplicar el sistema de forma visual i ràpida, on es poden veure totes les peces que componen el pla de negoci i tindre una comprensió més clara del producte, els clients, la distribució... El llenç representa els dos hemisferis cerebrals; el dret és el passional, i l'esquerre, l'analític i tècnic.

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.

Design Thinking, una guia per dissenyar

Els dissenyadors pensen, combinen i experimenten amb diversos elements, utilitzen les seves mans i la seva ment al mateix temps. El Design Thinking tracta de combinar aquests elements per a tindre una visió més humana. Consisteix en 5 passos:

 

 1.Descobrir: Es tracta de posar-te en la pell de la persona per a la qual estàs dissenyant i empatitzar amb la seva forma de pensar i sentir per saber què li agrada, com és... Hi ha dues tècniques:

• Tècnica 1: Has de dividir la pissarra en 3 columnes. En la primera has d’anotar què és el que fa el teu consumidor, per exemple, xoquen els carrets del supermercat i es barallen. En la segona columna, ¿com ho fa?, en aquest cas, és casual però pot dur enfrontaments. I per últim, has d’anotar per què passa, en l'exemple utilitzat, perquè l’espai és xicotet i no giren bé les rodes del carret.

• Tècnica 2: L’entrevista. Reuneix el teu equip i feu un brainstorming de preguntes ¿No sabeu què és? Doncs heu d'escriure sobre post-its totes les preguntes que se us ocórreguen, després, sobre una pissarra, les heu d’ordenar per temes, per fer així una entrevista ben estructurada. També has de tindre en compte, que quan fas una entrevista, pregunta sempre per què, no has de fer preguntes que es poden respondre amb un sí o no, també pots incentivar a que et conten històries, has de prestar atenció als gestos que fa el consumidor, dur una gravadora, així no hauràs de prendre notes i tot serà més còmode. L’ideal seria que un amic gravara l’entrevista, i no oblides demanar el consentiment al consumidor abans de fer-li l’entrevista.

2. Interpretar: Has de processar el que has aprés sobre el consumidor i definir les vostres oportunitats d’innovació. Has de pensar un punt de partida, el qual es construeix a partir d’un mapa d’empatia. Ací el trobes:

També pots definir el problema jugant. Has de construir una frase que combine tres elements; usuari, necessitat i pressentiment. Per exemple:

Un altre mètode és preguntant: ¿Com podríem...? En aquest cas, ¿Com podríem fer per a què el carret no es veja buit? Bé, és hora d’anar al següent pas. 

3. Idear: Has de trobar totes les idees possibles, per a això, tornaràs a utilitzar el brainstorming. Ha d’haver-hi una persona que guie, estimule i done energia al grup perquè tots vulguen buscar idees. Després, en la pissarra tornareu a ficar post-its en requeriments, o també podeu fer un joc que consisteix a donar 50 idees en 20 minuts. La mobilitat dels post-its et permetrà combinar idees i connectar-les entre si. No oblides emmagatzemar totes les idees que heu tingut, algunes necessiten incubar-se.

4. Experimentar: Ací hem de crear imatges, artefactes, maquetes, storyboards (còmics que ajuden a guiar-te) o activitats simulades com un sketch, que us permetran posar a prova les vostres idees, interactuar amb elles, debatre i arrimar-vos a la solució final fins a arribar a crear un prototip, per a poder conversar amb el consumidor. Has de fabricar els prototips tenint en compte què li agradaria al teu consumidor que tinguera el producte que estàs construint.

 

 

Una vegada tingues tots els prototips, has de fer una malla receptora d’informació. Divideix la pissarra en quatre quadrants, i hauràs d’anotar el següent:

Anem a l’últim pas!

5. Evolucionar: Es tracta de que, a través d’opinions, millorar i corregir el producte. Per a això, haurem d’ensenyar el nostre producte, utilitzar-lo en una situació real i observar-lo des de diferents punts de vista per veure què s’ha de millorar.

També pots utilitzar el mètode de dir, m’agrada, desitjaria, que tal si... Aquestes frases ens ajuden a donar una crítica sense ofendre a l’altra persona.

Bé, el teu producte deu ser avaluat en funció de tres components; la desitjabilitat per part de l’usuari, la viabilitat de realitzar-lo i la funcionalitat. Finalment, prepara una campanya de comunicació per a ensenyar el teu producte als usuaris i per a les entitats que vulguen invertir en el teu projecte.

Per últim, recorda que tots tenim la capacitat de crear un producte, i si ho trobes difícil, no dubtes en seguir aquests 5 passos, el Design Thinking és una gran ajuda!