Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.

El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.

Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.

Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.

Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.

Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detallada: La influència de les marques

Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:

Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:

Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:

A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:

Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:

La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

Què és un estudi de mercat?

Bona vesprada! Avui anem a parlar-vos del que és un estudi de mercat. Hem decidit explicar-ho d’una manera molt senzilla. Anem a respondre a 5 preguntes clau amb les quals es pot entendre perfectament el seu funcionament i quin és el seu objectiu.

El vídeo del qual hem extret tota la informació necessària per a explicar l'estudi de mercat, el podreu veure mitjançant l'enllaç que us afegim al final d'aquesta entrada.

1. Què és? L’estudi de mercat consisteix, com el seu propi nom indica, en un estudi per a saber si la idea de negoci té demanda en el mercat, és a dir, si està adaptada a les preferències dels seus consumidors. D’aquesta manera s’hauria d’analitzar tota la informació i veure si el mercat sintonitza amb la idea.

2. Quan es fa? Aquest estudi es porta a terme quan una empresa acaba de ser creada i s'ha de repetir posteriorment quan aquesta ja està en marxa. També ocorre quan una empresa que ja existeix crea un nou producte. Per tant, en aquest cas, l’estudi es farà abans d’introduir-lo en el mercat. 

3. Quins avantatges ens aporta? Aquest ens permet ser realista amb l’entorn. Això implica resoldre problemes, minimitzar riscos i comprovar si el negoci que es vol portar a terme funcionarà. 

4. Quant s’ha d'invertir? Ací el que realment no s’ha d’invertir són grans quantitats de diners, sinó que aquest el que necessita és molt de temps i dedicació. 

5. Conclusió: Aquest ens permet veure si el negoci té una demanada suficient per a portar-lo a terme, i si no és el cas, reajustar-lo quan es detecte que no quadre amb el mercat.

Per als més curiosos, aquest és l'enllaç del vídeo: Què és un estudi de mercat?