Tips per a realitzar el teu estudi de mercat

Bona vesprada! Sabent ja (gràcies a les dues entrades anteriors) que és l'estudi del mercat i quines són les seues etapes, avui finalitzarem parlant de 5 tips que ens poden ajudar a realitzar el nostre propi estudi de mercat.

Els 5 tips que recomanarem seran:

1. Visitar la zona:

Has de buscar negocis que siguen complementaris al teu, quan arribes al negoci que vols investigar en concret analitza'l molt atentament, ja que, serà la teua futura competència. Comprova els seus horaris, on estan situats, quants clients atenen, etc.

2. Fer enquestes:

Has de fer preguntes per a veure si el teu producte o servei en un futur tindrà demanda. És important utilitzar un màxim de 15 preguntes perquè els entrevistats no s'esgoten. Has d'evitar les preguntes comprometedores o demanar dades privades per a no incomodar a la persona entrevistada. Recorda que a quantes més persones preguntes millor.

3. Crida als teus competidors:

A més d'esbrinar dades, a l'hora de cridar podràs conéixer com atenen als seus clients.

4. Clients encoberts o mistery shopping:

Fes que un amic visite a la teua competència de primera mà i veja els seus preus, la qualitat del local, els seus horaris, els serveis, la neteja, els clients i el més important, de quina forma ho fan.

5. Analitza la seua publicitat:

La teua competència tindrà catàlegs, anuncis, pagina web i xarxes socials. Deuràs revisar-ho tot cada dia per a veure com s'organitzen.

Per a totes aquelles persones que vulguen veure el vídeo, ací el deixem: 5 tips per a realitzar el teu estudi de mercat.

Etapes d'un estudi de mercat

Hola a tots! En aquesta entrada continuem parlant de l'estudi de mercat. Com que ja sabem en què consisteix, gràcies a l’anterior entrada, ara anem a parlar-vos de les seues etapes.

L’estudi de mercat consta de 6 etapes, i a continuació anem a explicar-les:

1. Identificar el problema: Ací s’inclou quin és el públic al qual vols dirigir-te, si el producte que vols introduir funcionaria en el mercat i quins són els teus competidors. Per tant, s’ha d’establir quin és l'objectiu de l’estudi de mercat per a després saber quines preguntes es pretenen respondre amb aquest.

2. Plantejar l'objectiu: Passa de la pregunta a l’acció. En aquesta etapa l’empresa haurà de definir a quin segment del mercat vol dirigir-se, si el producte tindrà èxit en aquest mercat i quina serà la seua competència,

3. Definir el grup d’estudi: L’empresa haurà de decidir a quin tipus de gent anirà dirigit aquest estudi de mercat, considerant la seua educació, hàbits, nivell econòmic…

4. Elegir les fonts d’informació: Es poden utilitzar fonts d’informació primàries com per exemple les enquestes i entrevistes als clients. També es pot portar a terme l’observació directa, que consisteix a visitar els teus competidors, veure on estan, que és el que ofereixen i a quin preu. L'experimentació consisteix a mostrar el teu producte o servei a un petit grup de clients i fer-los preguntes, gravar-los i analitzar les seues respostes. Per últim, també es poden utilitzar les fonts secundàries com per exemple l'internet, revistes, estudis…

5. Analitzar la informació: Consisteix a organitzar tots els resultats obtinguts en uns gràfics o taules i a apuntar aquells comentaris i reaccions que han sigut més interessants per a analitzar-les.

6. Traure conclusions: Després de portar a terme totes les etapes ja tindràs la informació suficient per a poder respondre als teus objectius. A partir d’aquest ja et pots preguntar, per exemple: El meu negoci és convenient? Canviaria alguna cosa o la milloraria? Com ho faré?

Si voleu veure el vídeo del qual hem tret aquesta informació, ací us el deixem:

Etapes d'un estudi de mercat.

Què és un estudi de mercat?

Bona vesprada! Avui anem a parlar-vos del que és un estudi de mercat. Hem decidit explicar-ho d’una manera molt senzilla. Anem a respondre a 5 preguntes clau amb les quals es pot entendre perfectament el seu funcionament i quin és el seu objectiu.

El vídeo del qual hem extret tota la informació necessària per a explicar l'estudi de mercat, el podreu veure mitjançant l'enllaç que us afegim al final d'aquesta entrada.

1. Què és? L’estudi de mercat consisteix, com el seu propi nom indica, en un estudi per a saber si la idea de negoci té demanda en el mercat, és a dir, si està adaptada a les preferències dels seus consumidors. D’aquesta manera s’hauria d’analitzar tota la informació i veure si el mercat sintonitza amb la idea.

2. Quan es fa? Aquest estudi es porta a terme quan una empresa acaba de ser creada i s'ha de repetir posteriorment quan aquesta ja està en marxa. També ocorre quan una empresa que ja existeix crea un nou producte. Per tant, en aquest cas, l’estudi es farà abans d’introduir-lo en el mercat. 

3. Quins avantatges ens aporta? Aquest ens permet ser realista amb l’entorn. Això implica resoldre problemes, minimitzar riscos i comprovar si el negoci que es vol portar a terme funcionarà. 

4. Quant s’ha d'invertir? Ací el que realment no s’ha d’invertir són grans quantitats de diners, sinó que aquest el que necessita és molt de temps i dedicació. 

5. Conclusió: Aquest ens permet veure si el negoci té una demanada suficient per a portar-lo a terme, i si no és el cas, reajustar-lo quan es detecte que no quadre amb el mercat.

Per als més curiosos, aquest és l'enllaç del vídeo: Què és un estudi de mercat?

Els 5 majors emprenedors del nostre temps

Bona vesprada! A continuació, dedicarem una entrada sobre els 5 emprenedors més importants de la història moderna, ja que, ens semblava interessantíssim. Volem recalcar que gran part de la informació està extreta de la revista Fortune i el rànquing va ser elaborat d'acord a aspectes com l'impacte social i econòmic generat per l'empresari, la visió de canviar el món, la inspiració generada als empleats i altres empresaris, la innovació i la dedicació de les seues empreses a través del temps (en aquest rànquing apareixen dotze emprenedors però nosaltres parlarem solament dels cinc primers, si voleu conèixer la resta us deixarem l'enllaç al final de l'entrada). Esperem que us agrade!

1. Steve Jobs:

Companyia: Apple // Vendes: 108,2 mil milions $ // Valor de mercat: 546 mil milions $ // Empleats: 63.300

Malgrat la seua actitud abusiva i arrogant amb les persones que es van llançar a treballar per a ell, Jobs és considerat com l'empresari per excel·lència de la nostra generació. Se li podria definir com un visionari, inspirador i brillant.

Potser un dels aspectes que més van impactar d'aquest empresari va ser la seua opinió sobre els focus groups (grup focal), que és una tècnica qualitativa d'estudi de les opinions o actituds d'un públic que consisteix en la reunió d'un grup de persones, entre 6 i 12, amb un moderador, investigador o analista; encarregat de fer preguntes i dirigir la discussió. La seua labor és la de canalitzar la discussió perquè no s'allunye del tema d'estudi. Les preguntes són respostes per la interacció del grup en una dinàmica en què els participants se senten còmodes i lliures de parlar i comentar les seues opinions. Normalment els grups focals requereixen prop de dues hores per a complir la seua tasca. Se li va preguntar quant va investigar per a decidir el llançament de l'iPad i la seua resposta va ser: ''Gens. No és treball dels consumidors saber què és el que volen. És difícil que els consumidors et puguen dir què volen quan mai han vist res ni remotament semblant al que els ofereixes.''

Una altra important habilitat de Jobs va ser la de seguir la seua intuïció, una eina que va usar per a detectar tecnologies emergents, és a dir, innovacions científiques que poden crear una nova indústria o transformar una existent.

Com tots bé sabem, finalment, Steve Jobs va morir de càncer el 5 d'octubre de 2011 als 56 anys. La notícia va ser publicada i confirmada en el lloc web oficial d'Apple i va desencadenar un reconeixement unànime de la indústria, des de competidors com Bill Gates («el món rarament veu algú que ha tingut el profund impacte que Steve ha causat, els efectes d'això seran percebuts per moltes generacions en el futur») i la firma Samsung, fins a importants empresaris de Silicon Valley com Mark Zuckerberg, que el van qualificar de «mentor i amic».

2. Bill Gates:

Companyia: Microsoft // Vendes: 69,9 mil milions $ // Valor de mercat: 273,5 mil milions $ // Empleats: 90.000

Bill Gates és un dels pocs empresaris més extraordinaris de tots els temps, qui ha tingut l'oportunitat de canviar el món dues vegades en una única vida: En primer lloc, com el friki més influent del món, va ajudar a marcar el començament de la revolució de l'ordinador personal. Ara està abordant els difícils reptes de la salut mundial i l'educació pública com el filantrop més generós del món.

Si hi ha una similitud entre la forma en què va dirigir Microsoft i com està dirigint la Fundació Bill & Melinda Gates com a copresident, és el seu enfocament a contractar persones molt intel·ligents i posar-les a treballar en xicotets grups per a resoldre grans problemes. ''No hi ha manera d'eludir això'', ha dit. ''En termes de coeficient intel·lectual, has de ser molt elitista en la selecció de les persones que mereixen escriure programari.''

Una vegada, quan se li va preguntar quina havia sigut la seua millor decisió de negocis, Gates va respondre sense vacil·lar que tot es va reduir a triar persones. ''La decisió d'entrar en el negoci amb Paul Allen està, probablement, en el cim de la llista, i posteriorment la contractació d'un amic, Steve Ballmer (el successor de Gates com a president executiu de Microsoft). És important tenir a algú en qui confies totalment, que estiga totalment compromès, que compartisca la teua visió, però que tinga un conjunt lleugerament diferent d'habilitats i que també actue com una espècie de control sobre tu.''

''Algunes de les idees que són controlades per ell, saps que dirà, 'Hey, espera un minut. Has pensat sobre açò o allò?' L'avantatge de parlar amb algú que té aquest tipus de brillantor és que, no solament fa el negoci més divertit, sinó que en realitat condueix a molt èxit''.

3. Fred Smith:

Companyia: FedEx // Vendes: 39,3 mil milions $ // Valor de mercat: 30 mil milions $ // Empleats: 255.573

En la tercera posició tenim al fundador de FedEx, una de les companyies aèria i logística més gran del món.

Malgrat la història que explica que a Fred Smith se li va ocórrer la idea de Federal Express en un treball final per a una classe de la Universitat de Yale, va ser l'experiència d'aquest empresari durant la guerra de Vietnam el que realment va permetre a Smith percebre el futur. Des de 1967 fins 1969 es va exercir durant dos  períodes de servei, primer com a líder de l'escamot i més tard com un controlador aeri.

''Quan la gent em pregunta què principis m'han guiat des que vaig començar amb FedEx Corp, anys arrere, la meua resposta els espanta: Són els principis del lideratge que vaig aprendre en el Cos de la Infanteria de Marina d'Estats Units durant el meu servei a Vietnam'', diu.

El lideratge de Smith es basa principalment en la seua experiència. ''Els diem als nostres executius que la clau del seu èxit és confiar en els seus gerents de primer nivell, per a posar un exemple ells mateixos i elogiar en públic quan algú ha fet un bon treball. Tot açò és un procediment operatiu estàndard en la Infanteria Marina''.

En última instància Smith, de 71 anys, va donar a moltes empreses xicotetes l'abast al client que havia sigut durant molt temps exclusiu de companyies molt més grans. Va ser una innovació que va canviar totes les regles a FedEx, però també a l'economia empresarial en general.

4. Jeff Bezos:

Companyia: Amazon // Vendes: 48,1 mil milions $ // Valor de mercat: 84 mil milions $ // Empleats: 56.200

A continuació, tenim a Jeff Bezos, l'emprenedor que va revolucionar les compres a través d'Internet. 

Amazon va ser una de les empreses pioneres en el comerç electrònic i la seua història és bastant inspiradora. Quan a Jeff Bezos se li va ocórrer la idea del que es convertiria en Amazon, es va anar a passejar al Parc Central amb el seu cap per a compartir la seua epifania.

Bezos, en 1992, va ser vicepresident sènior per a ''The New York hedge fund D.E. Shaw''. Ell va descriure el seu somni de crear una empresa que ven llibres en Internet. El seu cap va escoltar atentament abans de donar-li un xicotet consell: ''Açò sona com una molt bona idea, però seria una millor idea per a algú que no tinguera ja un bon treball''.

Guiat per la seua visió i passió, Bezos decideix ignorar el consell del seu cap i en 1994 engega el seu projecte, però li prendria més de 6 mesos produir el seu primer benefici trimestral. La paciència i constància han sigut factors clau per a fer d'Amazon una empresa important i duradora.

Una de les pràctiques més interessants d'aquest emprenedor és que al final de cada trimestre es pren un temps tot sol, per a allunyar-se una mica de la frenètica vida empresarial. ''Em tanque. No hi ha distraccions de l'oficina. No sonen els telèfons. És només perquè, amb una mica d'aïllament, comence a sentir-me més creatiu. Puc dedicar-me molt de temps a navegar per Internet durant els dos o tres dies i només mirar el que els afeccionats i els hackers estan fent. Quin són els tipus de coses que estan en l'avantguarda?''

5. Larry Page & Sergey Brin:

Companyia: Google // Vendes: 37,9 mil milions $ // Valor de mercat: 203.2 mil milions $ // Empleats: 32.500

Finalment, els qui tanquen la nostra entrada són Larry Page & Sergey Brin, els creadors del motor de cerques que va revolucionar el món sencer. Google és sinònim d'Internet, i per a molts, aquest cercador és la interfície per a accedir a un món de coneixement i informació únic.

Larry Page, recorda la nit de 1996, quan tenia 23 anys i havia somiat vívidament sobre la descàrrega de tota la Web en els ordinadors. ''Vaig agafar un bolígraf i vaig començar a escriure'', diu el cofundador i CEO de Google. ''Vaig passar la meitat d'aquella nit garabatejant els detalls i convencent-me a mi mateix que anava a funcionar.''

Aquests dos joves han creat tota una filosofia empresarial, orientada cap a la innovació i l'aprofitament del potencial de cada membre de l'organització.

Actualment Google ha deixat de ser solament un gran cercador per a convertir-se en una de les empreses que està definint el futur de l'Internet i del món, gràcies al desenvolupament de múltiples productes que abasten des d'aplicacions web i eines empresarials fins a programari i connectivitat mòbil.

Les xifres de Google són sorprenents, i aquests dos emprenedors són un clar exemple que per a tenir èxit cal somiar amb canviar el món.

I com a conclusió nostra, hem de dir, que de cadascun d'aquests 5 emprenedors podem traure grans aprenentatges. Per a començar, de Steve Jobs, traiem tenir en compte i seguir l'instint d'un mateix, ja que, d'aquesta manera, li serem fidel i creurem en ella. A continuació, de Bill Gates aprenem que és important tenir a algú que et transmeta confiança i que t'ajude, com pot ser un amic o familiar, però és molt més important tindre de treballador a una persona que sempre et diga el que pense i que no estiga d'acord la gran majoria de vegades amb les teues idees, ja que, la combinació de tots dos o el desacord de l'un poden crear coses majors i millors. Després, el consell que dóna Fred Smith és el de confiar en els gerents de primer nivell, però nosaltres anem més enllà i pensem que s'ha de confiar en tots els treballadors que formen una empresa perquè mai se sap que ment pot tindre la ''gran idea'', aquella que faça que tot canvie. De Jeff Bezos hem après que sempre ve bé l'opinió de les persones però que sobretot no ens hem de deixar portar únicament per elles i que si confiem en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats i capacitats, hem de seguir avant i també, que descansar i desconnectar per un temps sempre ve bé, es tornarà a la rutina amb més energia i qui sap, tal vegada amb noves idees i nosaltres que som estudiantes ho sabem més que ningú. Finalment, dels creadors de Google, la gran lliçó que ens donen és que qualsevol dia, en qualsevol moment se'ns pot ocórrer una gran idea a la qual devem dedicar-li tot el nostre esforç i treball per a ser capaços d'aconseguir-la i a més  creure'ns-la.

Per a més informació: Fortune (The 12 greatest entrepreneurs of our time)

La influència de les marques

Hola! Avui anem a comentar els resultats d'un experiment que hem fet a classe amb la finalitat de veure com influeixen les marques a l'hora d'elegir un producte.

L'experiment consisteix en què cada grup de 4 persones té assignat un producte diferent, per exemple torró, fuet, choleck... En el nostre cas és la Coca-Cola, i s'ha de comprar aquest producte en diferents marques (Coca-Cola, Pepsi i Cola Hacendado). Una vegada tens els productes, es posen en gots marcats per nombres de l'1 al 3, cada un assignat a una marca, de manera que qui prova el producte no sap quin és cadascun. Has de fer una taula de graelles on apuntaràs el resultat de cada persona per a traure després una conclusió. Comença l'experiment, primer has de preguntar quina marca comprarien i després, han de provar els tres gots d'aquest producte i dir quin li agrada més. A continuació, compara els resultats, et pots sorprendre!

La primera pregunta que hem formulat ha sigut: Quin compraries? Mentre els mostràvem un cartell on estaven les diferents marques dels productes.

Està clar, aquesta pregunta l’hem feta abans que tastaren la Coca-Cola, la Pepsi i la Cola (Hacendado).

Com tots ens podríem arribar a imaginar, una gran part dels alumnes han elegit la Coca-Cola. Amb dades més concretes, si l’experiment l’hem fet a 23 alumnes, 19 d’aquests han elegit la Coca-Cola. Dels 4 restants, dues persones han elegit la cola per ser molt més econòmica i altres dos han elegit la Pepsi.

Amb les respostes que hem obtingut ens adonem de la influència de les marques a l’hora d’escollir un producte. Abans de mirar el preu del producte, agafen aquell que té una marca més coneguda en el mercat i per tant, amb més prestigi.

La segona pregunta, com ja s'ha esmentat abans és: Quin t'agrada més? De 23 persones a les quals se li ha preguntat, 13 persones han triat la Cola (Hacendado), 10 la Coca-Cola i ningú la Pepsi pel que en percentatges seria 53%, 47% i 0% respectivament.

Malgrat la visió que es té de les marques blanques, amb aquest experiment s'ha pogut demostrar que la Cola, ha sigut la que més ha agradat i en canvi, poques persones la comprarien segons els resultats previs.

Com a conclusió, per un costat, hem comprovat que quan preguntem al principi de l'estudi quina marca elegiria la persona a la qual estem qüestionant, el 43% dels consumidors diuen amb seguretat la Coca-Cola. Però en el moment de provar les tres begudes sense saber quina és quina, el 57% dels consumidors elegeixen la Cola (marca més barata i suposadament més roïna).

En aquest moment ens donem compte que les marques i els seus respectius anuncis, és a dir, la seua popularitat, fomenta el seu favoritisme entre els consumidors, tenint en compte que el preu de la Coca-Cola és més car, si el comparem amb la Cola.

Simplement pel fet que la Cola no tinga tanta popularitat i siga més barata, els clients ja donen per suposat que serà clarament més roïna que la Coca-Cola. En aquest estudi ens donem compte de què clarament no és així.

Amb aquest experiment hem comprovat el que realment influeixen les marques en nosaltres i encara que no ho parega, açò és una situació que pot ser en un futur ens podria perjudicar greument, ja que si ens poden controlar i fer-nos elegir una marca que reialment no és bona i més cara a comparació d'altres marques... Ens podrien arribar a controlar en uns altres aspectes de les nostres vides?

Capítol 6: Internacionalització de tercers

Bon dia i bones festes! Avui anem a comentar el capítol 6 de Silicon Valley.

Richard necessita ajuda externa, ja que, en les últimes set setmanes s’hi ha angoixat molt a causa de què no sap manejar la configuració del servei en el núvol. Aleshores es reuneixen Jared, Erlich i Dinesh amb Richard i Jared li comenta que ha parlat amb Peter Gregory sobre contractar a un assessor, i li diu que ha contactat amb un programador al qual se li dòna molt bé el núvol, anomenat el “Trinchador” (en realitat s’anomena Kevin). Kevin cobrarà 20.000 dòlars en dos dies, realment a parer meu és prou car, però en teoria gràcies a ell podran continuar amb el seu projecte.

A continuació, ens situem en l’escena en la qual Jared acaba d'eixir del despatx en el qual Peter Gregory ha firmat tots els papers. Mònica li proposa a Jared la idea que el cotxe de Peter li porte a casa i aquest accepta. Resulta que el cotxe de Peter és un cotxe autotripulat, un dels avantatges d’aquests cotxes pot ser que són molt còmodes, és a dir, la persona la qual estiga dins del cotxe sols ha d’indicar el lloc on vol anar i aquest et dura assoles, mentre aquesta persona pot fer unes altres coses sense cap perill, però per una altra part una desavantatge dels cotxes autotripulats podria ser que poden tindre un error en el sistema i pot canviar de ruta o simplement trencar-se o el que podria ser pitjor, arribar a tindre un accident. En la meva opinió crec que al final aquests cotxes autotripulats sí arribaran a les nostres vides, ja que pense que l’ésser humà amb les noves tecnologies cada vegada s’està fent més còmode, i aquest invent seria perfecte per a fer menys feina.

Per una altra part Richard comença a tindre uns problemes amb la reaplicació de dades de la capa de resistència, i encara que a Kevin no el contracten per a fer això aquest va a ajudar-lo. Richard el deixa fent la feina perquè se'n va a comprar, i quan torna es troba a Kevin plorant sota la taula, rapidament Richard mira en l’ordinador i es dóna compte de què Kevin havia sobreescrit l’esquema, en eixe moment Richard comença a ficar-se molt nerviós, aleshores Kevin li explica que ja li havia passat en una altra empresa (en la qual ells pensaven que Kevin l'havia hackejat), li diu que es va carregar el sistema i que un equip de 7 enginyers hi va tardar més d’una setmana en pentinar el còdis i descobrir el seu error i l’única manera de ser demandat va ser dir que mai havia treballat allí. Quan arriben els altres companys a casa Richard lis ho explica tot, i li diuen, que Kevin hi haurà de repassar cada línia de còdis perquè arregle tot el que puga.

L'endemà es troben Richard i Kevin repassant tots els codis que hi havia fastigiat, però Richard s'adona que Kevin no està bé, ja que porta molt de temps treballant i necessita droga, ja que sense ella no pot rendir al màxim els dos dies. Aleshores a Richard se li ocorre anar-hi a demanar droga als seus veïns (els xiquets), ja que Kevin en eixe moment li diu que la meitat dels xiquets de hui en dia en prenen.

Quan va a demanar als xiquets la droga, concretament aderol, i els diu que a canvi d’aquesta ell els donarà 50 dòlars, però quan ja creu (Richard) que ho té tot controlat, ja que els xiquets li han donat l’aderol, Richard l’ensenya a Kevin i aquest diu que no és la correcta, aleshores tot avergonyit Richard torna a anar a parlar amb els xiquets perquè li donen l’aderol, ja que això no ho era, i un d’aquests xiquets li pega, i li diu que se'n vaja. Quan Richard arriba a casa es fica a plorar i de sobte entra Erlich, i Richard s’ho conta tot, en eixe mateix moment Erlich es fica histèric i es va ràpidament cap a on estaven els xiquets (amb Richard darrere), segons arriba allí Erlich amenaça exageradament al xiquet que li havia pegat a Richard i amb aquesta amenaça aconsegueixen l’aderol. Kevin es torna a animar al prendre’s l’aderol i ja estan a punt d'aconseguir que el programa torne a ser estable, i rapidament (com ja ha acabat la seva feina) Kevin li recorda a Richard que encara li deu 20.000 dòlars, i Richard es queda molt sorprés, ja que després de quasi arruinar tot el seu programa encara li ha de pagar tota aquesta quantitat de diners.

En tot el capítol 6, el cotxe autotripulat que en teoria portava a Jared a casa hi va canviar de rumb, ja que es va avançar la programació a un dia abans, és a dir, Peter Gregory al dia següent tenia planejat anar a Aralon (l’illa que està construint) aleshores el cotxe autotripulat en un moment determinat canvia de rumb i va cap a Aralon, Jared en eixe moment crida a Mònica per a esbrinar que és el que està passant, però aquesta li diu que hi ha hagut un problema i que no pot atendre’l (concretament el problema era el que estava sofren Jared). Sabent açò, al final del capítol es veu com Jared ha arribat a Aralon, i no hi ha cap ésser humà per a demanar ajuda, tot són màquines autotripulades.

Capítol 5: Indicador de risc

Hola! Com us va? Avui continuarem comentant la sèrie Silicon Valley.

El capítol cinc comença amb Erlich, Dinesh i Gilfoyle acudint a un barri una mica perillós tractant de contractar a un dissenyador anomenat Chuy Ramirez perquè els faça el seu nou logo. Mentre Erlich parla amb l'artista, els altres dos es barallen fent que Dinesh quede fóra del cotxe. Chuy, veient des de lluny a aquest, es creu que és un llatí i és el que li fa acceptar el tracte. Erlich, en veure que el dissenyador accedeix, no té el valor de dir-li que el seu amic realment no es llatí, sinó que és pakistanés. En arribar a casa i comentar que han aconseguit el logo per 10.000 dòlars, Jared li insisteix a Erlich que no poden estar constantment malgastant els diners que tenen, ja que, si segueixen pel camí que van, es quedaran sense fons. El posseïdor d'una part del Flautista, vol tenir un logotip original i únic per a diferenciar-se així de Nucleus, el seu rival. Per a nosaltres, és molt important que una empresa tinga un logo senzill i atractiu, ja que, d'aquesta forma el negoci aconseguirà que el públic es fixe en ell i que a més aconseguisca recordar-ho.

Jared li demana a Richard explicacions de perquè el Flautista va a competir en la batalla d'emprenedors, ja que, ells ja tenen finançament i no és necessari competir amb noves empreses. Jared, en veure que el creador del Flautista no es pren les coses de debò s'altera perquè creu que deuen funcionar com un negoci o sinó, gens es durà a terme. Després d'açò, apareixen en escena el ''Cabezón'' i Gavin Belson, a causa que aquest últim té el mateix dubte que Jared, no entén perquè l'aplicació de música de Richard es va a presentar al concurs de Tech Crunch quan Peter Gregory ja li finança.

Temps després, Jared reuneix a Richard i a Erlich per a insistir-los que és necessari que es definisca la seua cultura corporativa, que és el conjunt de formes d'actuar, de sentir i de pensar que es comparteixen entre els membres d'una organització i són els que identifiquen a l'empresa davant els clients, proveïdors i tots els que saben de la seua existència. Mentre es discuteix amb Dinesh i Gilfoyle arriba Chuy per a fer el logo del Flautista, cosa que no poden rebutjar per por, ja que, aquest, té tres condemnes per agressió.

A continuació, apareixen Monica i Peter Gregory menjant en un restaurant quan per a desgràcia d'aquests, entra Gavin Belson en ell. Gregory tractant de fugir del seu competidor es troba amb aquest. Belson li explica que després d'assabentar-se que el Flautista participarà en les batalles d'emprenedors ha decidit oferir-se com a primer orador i així presentar ell primer la seua idea, la qual, com bé sabem, va ser copiada de Richard.

Monica, enfadada, es reuneix amb Erlich i Richard obligant-los al fet que aquests facen una demostració dins de dos mesos perquè Peter Gregory no quede en evidència. Richard, es nega i Monica li amenaça dient que si no fa la demostració que ha de fer, Peter li llevarà el finançament, la qual cosa es el major indicador de risc que existeix, que significa indicador que mostra en quina mesura un títol segueix les fluctuacions del mercat, és a dir, el moviment de les accions. Finalment, després d'aquesta conversa, Richard acaba molt dolgut perquè s'adona que en realitat tot és una competició entre dos milionaris i realment a quest dos no els interessa el Flautista, simplement tractar d'humiliar-se. Quan Erlich i Richard arriben a casa, veuen el nou logo que els ha pintat l'artista, el qual, no s'esperaven en absolut, ja que aquests, demanaven un logotip com els de Twitter o Facebook, simple i amb lletres. Quan entren, Jared proposa dur a terme la melé, també coneguda como scrum i és un procés en el qual s'apliquen de manera regular un conjunt de bones pràctiques per a treballar col·laborativament, en equip, i obtenir el millor resultat possible d'un projecte.

Per últim, Chuy Ramirez diu saber que classe de logos li agraden als gringos i dóna totalment en el clau. L'anterior dibuix que fa sobre la porta del garatge d'Erlich aconsegueix vendre-li-ho a Gavin Belson per mig milió de dòlars.