Capítol 6: Internacionalització de tercers

Bon dia i bones festes! Avui anem a comentar el capítol 6 de Silicon Valley.

Richard necessita ajuda externa, ja que, en les últimes set setmanes s’hi ha angoixat molt a causa de què no sap manejar la configuració del servei en el núvol. Aleshores es reuneixen Jared, Erlich i Dinesh amb Richard i Jared li comenta que ha parlat amb Peter Gregory sobre contractar a un assessor, i li diu que ha contactat amb un programador al qual se li dòna molt bé el núvol, anomenat el “Trinchador” (en realitat s’anomena Kevin). Kevin cobrarà 20.000 dòlars en dos dies, realment a parer meu és prou car, però en teoria gràcies a ell podran continuar amb el seu projecte.

A continuació, ens situem en l’escena en la qual Jared acaba d'eixir del despatx en el qual Peter Gregory ha firmat tots els papers. Mònica li proposa a Jared la idea que el cotxe de Peter li porte a casa i aquest accepta. Resulta que el cotxe de Peter és un cotxe autotripulat, un dels avantatges d’aquests cotxes pot ser que són molt còmodes, és a dir, la persona la qual estiga dins del cotxe sols ha d’indicar el lloc on vol anar i aquest et dura assoles, mentre aquesta persona pot fer unes altres coses sense cap perill, però per una altra part una desavantatge dels cotxes autotripulats podria ser que poden tindre un error en el sistema i pot canviar de ruta o simplement trencar-se o el que podria ser pitjor, arribar a tindre un accident. En la meva opinió crec que al final aquests cotxes autotripulats sí arribaran a les nostres vides, ja que pense que l’ésser humà amb les noves tecnologies cada vegada s’està fent més còmode, i aquest invent seria perfecte per a fer menys feina.

Per una altra part Richard comença a tindre uns problemes amb la reaplicació de dades de la capa de resistència, i encara que a Kevin no el contracten per a fer això aquest va a ajudar-lo. Richard el deixa fent la feina perquè se'n va a comprar, i quan torna es troba a Kevin plorant sota la taula, rapidament Richard mira en l’ordinador i es dóna compte de què Kevin havia sobreescrit l’esquema, en eixe moment Richard comença a ficar-se molt nerviós, aleshores Kevin li explica que ja li havia passat en una altra empresa (en la qual ells pensaven que Kevin l'havia hackejat), li diu que es va carregar el sistema i que un equip de 7 enginyers hi va tardar més d’una setmana en pentinar el còdis i descobrir el seu error i l’única manera de ser demandat va ser dir que mai havia treballat allí. Quan arriben els altres companys a casa Richard lis ho explica tot, i li diuen, que Kevin hi haurà de repassar cada línia de còdis perquè arregle tot el que puga.

L'endemà es troben Richard i Kevin repassant tots els codis que hi havia fastigiat, però Richard s'adona que Kevin no està bé, ja que porta molt de temps treballant i necessita droga, ja que sense ella no pot rendir al màxim els dos dies. Aleshores a Richard se li ocorre anar-hi a demanar droga als seus veïns (els xiquets), ja que Kevin en eixe moment li diu que la meitat dels xiquets de hui en dia en prenen.

Quan va a demanar als xiquets la droga, concretament aderol, i els diu que a canvi d’aquesta ell els donarà 50 dòlars, però quan ja creu (Richard) que ho té tot controlat, ja que els xiquets li han donat l’aderol, Richard l’ensenya a Kevin i aquest diu que no és la correcta, aleshores tot avergonyit Richard torna a anar a parlar amb els xiquets perquè li donen l’aderol, ja que això no ho era, i un d’aquests xiquets li pega, i li diu que se'n vaja. Quan Richard arriba a casa es fica a plorar i de sobte entra Erlich, i Richard s’ho conta tot, en eixe mateix moment Erlich es fica histèric i es va ràpidament cap a on estaven els xiquets (amb Richard darrere), segons arriba allí Erlich amenaça exageradament al xiquet que li havia pegat a Richard i amb aquesta amenaça aconsegueixen l’aderol. Kevin es torna a animar al prendre’s l’aderol i ja estan a punt d'aconseguir que el programa torne a ser estable, i rapidament (com ja ha acabat la seva feina) Kevin li recorda a Richard que encara li deu 20.000 dòlars, i Richard es queda molt sorprés, ja que després de quasi arruinar tot el seu programa encara li ha de pagar tota aquesta quantitat de diners.

En tot el capítol 6, el cotxe autotripulat que en teoria portava a Jared a casa hi va canviar de rumb, ja que es va avançar la programació a un dia abans, és a dir, Peter Gregory al dia següent tenia planejat anar a Aralon (l’illa que està construint) aleshores el cotxe autotripulat en un moment determinat canvia de rumb i va cap a Aralon, Jared en eixe moment crida a Mònica per a esbrinar que és el que està passant, però aquesta li diu que hi ha hagut un problema i que no pot atendre’l (concretament el problema era el que estava sofren Jared). Sabent açò, al final del capítol es veu com Jared ha arribat a Aralon, i no hi ha cap ésser humà per a demanar ajuda, tot són màquines autotripulades.

Capítol 5: Indicador de risc

Hola! Com us va? Avui continuarem comentant la sèrie Silicon Valley.

El capítol cinc comença amb Erlich, Dinesh i Gilfoyle acudint a un barri una mica perillós tractant de contractar a un dissenyador anomenat Chuy Ramirez perquè els faça el seu nou logo. Mentre Erlich parla amb l'artista, els altres dos es barallen fent que Dinesh quede fóra del cotxe. Chuy, veient des de lluny a aquest, es creu que és un llatí i és el que li fa acceptar el tracte. Erlich, en veure que el dissenyador accedeix, no té el valor de dir-li que el seu amic realment no es llatí, sinó que és pakistanés. En arribar a casa i comentar que han aconseguit el logo per 10.000 dòlars, Jared li insisteix a Erlich que no poden estar constantment malgastant els diners que tenen, ja que, si segueixen pel camí que van, es quedaran sense fons. El posseïdor d'una part del Flautista, vol tenir un logotip original i únic per a diferenciar-se així de Nucleus, el seu rival. Per a nosaltres, és molt important que una empresa tinga un logo senzill i atractiu, ja que, d'aquesta forma el negoci aconseguirà que el públic es fixe en ell i que a més aconseguisca recordar-ho.

Jared li demana a Richard explicacions de perquè el Flautista va a competir en la batalla d'emprenedors, ja que, ells ja tenen finançament i no és necessari competir amb noves empreses. Jared, en veure que el creador del Flautista no es pren les coses de debò s'altera perquè creu que deuen funcionar com un negoci o sinó, gens es durà a terme. Després d'açò, apareixen en escena el ''Cabezón'' i Gavin Belson, a causa que aquest últim té el mateix dubte que Jared, no entén perquè l'aplicació de música de Richard es va a presentar al concurs de Tech Crunch quan Peter Gregory ja li finança.

Temps després, Jared reuneix a Richard i a Erlich per a insistir-los que és necessari que es definisca la seua cultura corporativa, que és el conjunt de formes d'actuar, de sentir i de pensar que es comparteixen entre els membres d'una organització i són els que identifiquen a l'empresa davant els clients, proveïdors i tots els que saben de la seua existència. Mentre es discuteix amb Dinesh i Gilfoyle arriba Chuy per a fer el logo del Flautista, cosa que no poden rebutjar per por, ja que, aquest, té tres condemnes per agressió.

A continuació, apareixen Monica i Peter Gregory menjant en un restaurant quan per a desgràcia d'aquests, entra Gavin Belson en ell. Gregory tractant de fugir del seu competidor es troba amb aquest. Belson li explica que després d'assabentar-se que el Flautista participarà en les batalles d'emprenedors ha decidit oferir-se com a primer orador i així presentar ell primer la seua idea, la qual, com bé sabem, va ser copiada de Richard.

Monica, enfadada, es reuneix amb Erlich i Richard obligant-los al fet que aquests facen una demostració dins de dos mesos perquè Peter Gregory no quede en evidència. Richard, es nega i Monica li amenaça dient que si no fa la demostració que ha de fer, Peter li llevarà el finançament, la qual cosa es el major indicador de risc que existeix, que significa indicador que mostra en quina mesura un títol segueix les fluctuacions del mercat, és a dir, el moviment de les accions. Finalment, després d'aquesta conversa, Richard acaba molt dolgut perquè s'adona que en realitat tot és una competició entre dos milionaris i realment a quest dos no els interessa el Flautista, simplement tractar d'humiliar-se. Quan Erlich i Richard arriben a casa, veuen el nou logo que els ha pintat l'artista, el qual, no s'esperaven en absolut, ja que aquests, demanaven un logotip com els de Twitter o Facebook, simple i amb lletres. Quan entren, Jared proposa dur a terme la melé, també coneguda como scrum i és un procés en el qual s'apliquen de manera regular un conjunt de bones pràctiques per a treballar col·laborativament, en equip, i obtenir el millor resultat possible d'un projecte.

Per últim, Chuy Ramirez diu saber que classe de logos li agraden als gringos i dóna totalment en el clau. L'anterior dibuix que fa sobre la porta del garatge d'Erlich aconsegueix vendre-li-ho a Gavin Belson per mig milió de dòlars.

Model canvas: la proposta de valor

ANOTA

El més important de tot sempre és la proposta de valor (maximitzar la demanda a través de configurar òptimament l'oferta).

És el que et fa diferent de la teua competència, però sense oblidar el detall de tindre alguna cosa que et faja únic i per la qual el client estiga disposat a pagar-te. Per exemple, pots tindre una idea molt bona, però si no hi tens clients no hi arribarà a triomfar mai.

Tots dos (tant la proposta de valors com el client) són estrictament necessaris. Hi ha emprenedors, que dissenyen el seu model al voltant d'una proposta de valor centrada en resoldre una necessitat determinada d'un client, però no és per la que està disposat a pagar. Per un costat és una necessitat que li resulta interessant, però a la vegada alhora de pagar per ella hi ha una gran diferència.

Quan es pregunta als clients quines coses els agradaria tenir, la majoria no són coses per les quals estarien disposats a pagar. Per això, és molt important que el producte es cobre de manera que el client puga cobrir la seua necessitat amb ell i que ho puga pagar.

Per una altra part, per a trobar propostes de valor, cal plantejar-se preguntes com: Això per què es fa així?, o per què sempre s'ha fet així? Molts emprenedors es dediquen a buscar coses que no se li hagen acudit a ningú, quan en realitat la millor estratègia és resegmentar un nínxol:

"Imagina un mercat típic on tot es fa a mida, on hi ha una força comercial que ha de parlar cara a cara amb el client i tractar-lo amb molta cura (ja que tot és a mida i són processos de producció lents). Per què no es por fer alguna cosa diferent? Per exemple, en lloc de treballar a mida, fas que el teu canal de venda siga internet i autoservei, i ho serveixen al cap de quatre dies i a un preu més competitiu.

El que sol passar sempre, és que els clients no es plantegen que es pot fer una altra cosa, ja que ningú els ho ha ofert abans.

Si ets capaç de canviar una cosa que existeix, oferint al client millores en tot el procés pot funcionar molt bé."

Beneficis del model canvas

Seguim amb el model canvas, anem a parlar-hi dels seus beneficis. La qualitat d'aquest model de negoci és el sentit comú, és a dir, les creences o proposicions que beneficien a la majoria.

Els plans de negoci extensos i complicats no solen trobar la clau del que pot funcionar en una empresa, per tant han d'anar comprovant si el pla que tens imposat funciona i si no és així, aquest model ens ajuda a trobar la clau que necessitem.

A través dels nou elements que han comentat abans les meves companyes, com són els segments de clients, la proposta de valor, el canal, relacions amb els clients, el flux d'ingressos, els recursos i les activitats clau, les aliances i per últim, l'estructura de costos, podem distingir si una idea és sostenible a l'hora de dur-la a terme.

També amb aquest model es simplifica el sistema de disseny d'una empresa des de l'aspecte més bàsic, ja que durant aquest procés es tracten molts temes.

El model canvas està planejat per a fer-hi totes les modificacions que s'hi vullga sense canviar tot el pla de negoci i açò permet rectificar els errors que s'han anat trobant i garantix una estratègia competitiva.

El llenç que fem del nostre canvas també permet visualitzar el procés en una sola pàgina, açò fa que sigui més fàcil comprendre'l. Aquest llenç permet aplicar el sistema de forma visual i ràpida, on es poden veure totes les peces que componen el pla de negoci i tindre una comprensió més clara del producte, els clients, la distribució... El llenç representa els dos hemisferis cerebrals; el dret és el passional, i l'esquerre, l'analític i tècnic.

Model canvas: cas pràctic (Santa Claus)

Com hem vist en l'anterior entrada, Alex Osterwalder presenta un model que s'ha de compondre de 9 blocs, els quals representen les àrees clau de qualsevol negoci.

Per emfatitzar-les, les tornarem a repassar de manera teòrica i mitjançant un exemple pràctic com el de Santa Claus.

1. Segments de clients: els clients són els nostres destinataris finals i els més importants, es per açò que s'ha de tenir molt en compte a qui ens volem dirigir. En l'exemple de Santa Claus serien els xiquets i els joves.

2. Proposta de valor: una vegada sabem amb exactitud a qui ens dirigim, devem determinar que producte o servei oferirem. En el nostre cas la proposta consisteix a lliurar felicitat i il·lusió en forma de joguets.

3. Canal: és la forma en què la teua empresa es comunica amb els clients per a arribar a ells i proporcionar-los així una proposta de valor, o donar-los a conèixer allò que ofereixes. El nostre canal seria el trineu portat per rens.

4. Relacions amb els clients: hem de definir que tipus de relacions volem mantenir amb els nostres clients. En aquest exemple, els xiquets es comuniquen amb Santa enviant-li una carta amb totes les seues peticions.

5. Flux d'ingressos: és necessari establir una estratègia d'ingressos (normalment sempre s'obté a través de la venda directa). La pregunta clau seria: quin valor está disposat a pagar cada client? Ací el noste amic Santa Claus solament rep llet i galetes.

6. Recursos clau: són els actius més importants perquè un model de negoci funcione. Poden ser físics, econòmics, intel·lectuals o humans. En aquest cas, Santa necessita als seus ajudants, un bonic trineu i uns quant rens. Ah! I els regals també!

7. Activitats clau: són les accions més important que ha de dur a terme una empresa per a fer el seu model de negoci. En el nostre exemple, l'activitat consisteix a repartir regals a xiquets (i no tan xiquets) de tot el món.

8. Aliances: les empreses creen aliances per a optimitzar les seues operaciones, reduir riscos o adquirir recursos i sense les quals resultaria impossible executar el model de negoci amb garanties. Santa Claus necessita l'ajuda de Correus i, en alguns moments, demana col·laboració als Reis Mags.

9. Estructura de costos: en aquest bloc s'incluen tots els costos que implica la iniciació del model de negoci. Tant en la creació i el lliurament de valor, com en el manteniment de les relacions amb els clients o la generació d'ingressos. En aquest cas, Santa no incorre en cap cost... o sí?

Podem trobar altres exemples com el de Nespresso o l'iPod.

Model canvas: què és?

Bona vesprada. Avui anem a parlar-vos del model canvas, la base més completa per a dissenyar models de negoci. Es tracta de l’eina o plantilla, popularitzada per Alex Osterwalder arran del seu llibre ‘Business Model Generation’ publicat l'any 2008. És molt interessant i per això hem decidit compartir-ho amb vosaltres.

El Business Model Canvas considera a l’empresa com tot un integrat i ofereix la possibilitat de crear un model de negoci que no oblide cap dels seus components clau. Tot açò, amb la finalitat d’aconseguir-ne l’èxit en el mercat. El seu avantatge principal és que, d’una manera molt senzilla i intuïtiva, aquest fomenta el pensament estratègic de l’emprenedor i li permet valorar escenaris diferents, entenent les possibles interrelacions entre els diferents elements del model.

Aquest model permet definir la proposta de valor d’una organització respecte dels segments de clients, i decidir com es genera aquest valor, i també, com es fa arribar als clients, en un senzill esquema visual, de 9 elements clau. Anem a veure quins són aquests elements:

Proposta de valor: es tracta de quina necessitat o problema resol el nostre producte. Ja que, com tots sabem, no té sentit fer el mateix que estan portant a terme els nostres competidors, hem d’aportar valor al nostre producte. D’aquesta manera hem de fer que el nostre producte siga considerat diferent del de la competència. Per tant, aquesta és la  casella en la qual s’ha de plasmar tot.

Els clients: has de conéixer bé els teus clients. Has de conéixer-los geogràficament, demogràficament i socialment. Així, s’ha de treballar de la manera més exacta en funció a quin tipus de clients s’adreça el teu producte o el teu servei. Per tant, en aquest s’inclou l’edat, el sexe, els estudis, les províncies, països…

Els canals de distribució: s’ha d’aconseguir la manera en la qual el nostre producte arribarà al client. Aquesta distribució pot ser per mitjans físics, per internet a través de dispositius mòbils o també a través d’una pàgina web de vendes. En aquesta casella hem de definir tots i cada un dels Canals amb què contactarem amb els nostres clients.

Relació amb els clients: es tracta d’un dels aspectes més crítics en l'èxit del model de negoci i un dels més complexos de tangibilitzar. Hem de saber com atraurem els nostres clients, com aconseguirem que compren el nostre producte, com els mantindrem i finalment, com els farem créixer. Per tant, ací escriurem quines seran les nostres tàctiques per a poder portar-ho a terme.

Fonts d’ingressos: representen la forma en què a l'empresa genera els ingressos per a cada client. Per tant respon a les preguntes següents: com ho fem per a monetitzar el producte o servei? Quin valor oferim als clients perquè paguen per ell? En aquest també haurem d’especificar els sistemes de pagament que podem acceptar, especificant si és amb targeta de crèdit, en efectiu contra reemborsament, etc.

Recursos clau: ens hem de preguntar quins són els elements més importants que ens calen perquè el nostre model de negoci funcione. Per tant, inclou elements financers, elements físics, elements intel·lectuals i fins i tot humans.

Activitats clau: hem d’identificar aquelles coses més importants que ofereix la nostra companyia per fer que el model de negoci funcione. Producció, solució de problemes, consultoria, enginyeria, gestió de subministrament... Per tant, en aquesta casella haurem d'identificar les activitats claus que són necessàries perquè l’empresa comence a ingressar diners.

Aliances clau: es defineixen les aliances necessàries per executar el model de negoci amb garanties, que complementen les capacitats i optimitzen la proposta de valor. Per tant haurem de saber quins són els socis, els proveïdors i els subministradors principals que necessitem perquè el nostre model de negoci funcione. Què ens subministraran, què necessitem per arrancar...

Estructura de costos: aquest és l’últim element clau d’aquest model. Es tracta de saber quins són els costos necessaris per a poder arrancar el nostre negoci. Hem d’identificar els recursos amb els costos més alts, les activitats principals les quals suposen el cost més elevat, costos fixos, costos variables, economies d’escala, impostos,... Tot el que acabe de dir, ha de quedar reflectit en aquesta casella.

Emprenedors espanyols: motius per a l'optimisme

Avui he llegit un text molt interessant d'Isabel Echevarría (Directora de Relacions Institucionals de la Fundació José Manuel Entrecanales) i he decidit escriure alguns fragments d'aquest:

Malgrat l'agitada època en la qual vivim i el pessimisme que regna en la nostra societat, hem de ser conscients de què hi ha espai per a l'optimisme, que hi ha un camí i que ser emprenedor, malgrat les dificultats que pot comportar, és un oasi en el desert que pot fer que la nostra economia comence a fluir, que es cree treball i que, a poc a poc, comencem a aixecar el cap.

Recents estudis mostren que qui és valent i s'atreveix a emprendre, té més èxit del que mai ha imaginat. Institucions estan creant llocs de treball, incubadores d'empreses, organitzant events enfocats a la formació d'emprenedors i estimulant focus d'inversió per a projectes que estan creant treball.

El principal problema dels que s'atreveixen a invertir en el nostre país és la falta d'inversió, i per a eliminar açò, s'ha de potenciar el nostre mercat de capital de risc (és l'activitat financera que consisteix a aportar capitals a curt o llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que tenen dificultats per a accedir a altres fonts de finançaments).

En un país com el nostre, en el qual gran part dels joves volen convertir-se en funcionaris, l'actitud d'emprenedoria pareix estar canviant. A Espanya ha augmentat aquesta percepció com factor d'estatus social i econòmic, i ha augmentat l'auto reconeixement d'habilitats i l'experiència per a emprendre.

Quant a la part negativa, un problema a l'hora de dur a cap aquestes iniciatives és la falta de cultura emprenedora. Els centres de formació deuen ser una font de creació de projectes empresarials, generadors de coneixements per a l'empresa i punt de trobada dels estudiants i el món empresarial. De fet, les empreses privades deurien de generar continguts per a les universitats, ja que aquestes dominen què és el que es demanda cada dia i a la vegada, es deuria de facilitar l'entrada de científics a les empreses. Crear, en definitiva, una sinergia (acció conjunta de diversos organismes per a dur a cap una acció) entre empreses i universitats.

Emprendre a Espanya pot ser, per tant, una de les solucions per a eixir d'aquest mal pas en el qual ens trobem i que ens ajude amb el tema que, ara per ara, més preocupa a la majoria dels nostres ciutadans; l'atur.

Si tens una idea de projecte, no et quedes enrere, no et dónes per vençut en la primera dificultat que se't pose per davant, sigues optimista i pensa que tal volta, el teu xicotet gra de sorra, siga un pas per a millorar l'economia d'aquest país.