domingo, 22 de noviembre de 2015

Capítol 3: Articles d'incorporació

Bon dia! En aquesta entrada continuarem amb el tercer capítol de Silicon Valley.

Podem veure com l’empresa de Belson anuncia el producte Nucleus, en aquest anunci Gavin Belson comenta que aquest producte serà la plataforma de software de compressió més sofisticada que el món haja vist, perquè podrà reduir els arxius d'àudio i de vídeo. Aquesta empresa ha anunciat el producte un temps abans del seu llançament, Richard respecte a aquest anunci els comenta als seus companys que no han de preocupar-se, ja que el que tenen en les seues mans és paregut al Flautista però no tan bo, seguidament Dinesh comentarà que si el producte ix al mercat abans que el seu, la gent soles voldrà aquest producte, és a dir, els productes inferiors han de ser anunciats un temps abans per a què la gent els puga veure i aleshores quan ja estiguen en el mercat ser reconeguts pels consumidors i comprar-los independentment de què siga d’una qualitat inferior a un altre que no és reconegut.

A continuació sorgeix un problema, Jared li comenta a Richard que ja hi ha una empresa la qual s’anomena el Flautista, operen en Califòrnia, i com a conseqüència hauran de canviar de nom. El nom del Flautista i la marca estan registrats per una companyia d’aspersors, i Richard decideix anar a negociar amb ells per a no canviar el seu nom (cosa en la qual Richard no és gens bo).

Seguidament ens trobem amb Gregory. Una empresa necessitava capital d’emergència, ja que la seua planta de Carolina del Nord no hi anava bé, i aleshores necessitaven 15 mil·lions en eixe mateix instant, o haurien de tancar, a açò Gregory els respon amb un exemple, el de Burguer King, amb aquest exemple vol explicar que és popular per a la gent i la seua oferta sols consisteix en unes simples hamburgueses, al mateix temps els està dient que si s’hagueren donat a conéixer no tindrien aquest problema de falta de capital i aleshores no li hagueren d'estar demanant diners.

Després ens trobem amb l’escena del visat on Jared està parlant amb el banc i li diu a Dinesh que el banc li demana un imprés per a domiciliar-li la nomina, per alguna cosa del visat, Dinesh a aquesta qüestió respon que és ciutadà d’Estats Units i que ell ja té el visat, aleshores és Gilfoyle el que no el té, perquè és de Canadà, però ell no vol res, ja que es considera ciutadà del món.



A continuació Richard, ja està en l’empresa d’aspersors per a intentar negociar la possessió del nom amb un preu just per ell. L’amo de l’empresa comença dient-li que pot quedar-se amb el nom per 1.000 dòlars, i Richard sense pensar-ho accepta directament, ja que el preu que li ha deixat és molt barat. El problema és que l’amo de l’empresa d’aspersors no sabia que Richard era multimilionari i quan se n'adona el crida dient-li que l’havia enganyat i que si vol el nom li costaria 250.000 dòlars.


Aleshores decideixen que han de canviar de nom, ens trobem a Jared explicant primerament la paraula small, però a Dinesh i a Gilfoyle no els agrada aquesta idea, creuen que és massa infantil.

Mentres tant Richard està en la seua habitació penedint-se de no haver agafat els 10 mil·lions de dòlars en el seu moment. Erlich va per a veure que li passa i Richard està molt ofuscat, ja que ell volia el nom del Flautista i veu que no pot ser, Erlich a aquest problema té una solució, li diu a Richard que tornarà en 24/72 hores, el que farà serà drogar-se i anar-se’n a un pic d'una muntanya per a trobar el nom perfecte.
     
Jared, Dinesh i Gilfoyle segueixen amb l’elecció dels noms, en eixe moment ix Richard de la seua habitació decidit a plantar-li cara a l’amo de l’empresa d’aspersors, ja que si van fer un tracte en el seu moment no entén perquè ha de canviar d’opinió. Aleshores, l’amo de l’empresa d’aspersors li respondrà amb una amenaça i anirà cap a la seua casa.

Ens situem amb l’escena d'Erlich i es pot veure com va ingerint al·lucinògens mentre va cap a la muntanya per a trobar inspiració. Quan arriba allí comença a al·lucinar directament.

Al mateix temps l’amo de l’empresa d’aspersors arriba a la casa, i finalment, aquest, decideix donar-li el nom del Flautista per 1.000 dòlars com havien acordat des d’un principi.

Seguidament Dinesh ha portat a Gilfoyle per a agafar el visat, i Dinesh li comenta a Richard que a ell li va costar aconseguir-lo 5 anys, en canvi a Gilfoyle li ha costat 5 minuts, ja que Dinesh era musulmà.

sábado, 21 de noviembre de 2015

Capítol 2: La capitalització

Hola! En aquesta entrada continuem amb el segon capítol de la sèrie Silicon Valley.


Jared es presenta en casa de Richard i vol formar part del grup el Flautista. Aquesta decisió es deu a què Jared creu que serà necessari i podrà aportar ajuda al grup gràcies als seus anteriors coneixements sobre els negocis.


A continuació Richard i Erlich acudeixen a l’empresa de Gregory, però no es presenta la situació com ells esperaven. Gregory li pregunta a Richard que de qui es tracta quan fa referencia a ‘nosaltres’ i qui és el que li acompanya. Erlich s’avança a Richard i es presenta ell mateix com el propietari d’un 10% del Flautista. Açò realment sorprén molt a Gregory, ja que li resulta il·lògic que li vaja a pagar 200.000€ per tan sols un 5%, mentre que Erlich s’emporta un 10% sols per donar-li un lloc on viure. Amb açò Gregory vol deixar clar que no tots poden ser essencials en l’empresa, però que d’igual manera, s’emporten una part d’aquest negoci, que pot ser, no es mereixen.

Richard no està preparat per fer front a la reunió. Gregory li demana la seua capitalització, el seu pla de negocis i l’inversió inicial però Richard no porta res del que li demana. Richard no té clar cap part del seu negoci i això és el més important que s’hauria de tenir en compte a l’hora de reunir-se amb Gregory.

Finalment, Gregory accepta que vinga un altre dia però amb tot clar. Li demana un pla de negocis, una estratègia de mercat i els balanços dels pròxims 3 anys per a poder-li lliurar el xec.

Quan ja acaba aquesta desastrosa situació, Erlich li fa saber el seu punt de vista i com creu que hauria de començar a actuar. Li diu que Gregory es comporta d’aquesta manera sense dir-li els passos que ha de seguir, ja que d’aquesta manera ha aconseguit fer-se milionari i que ell hauria de fer el mateix. Hauria de plantejar-se com dirigir l’empresa i a qui li dóna els percentatges d’aquest negoci (excloent-se a ell).

Realment açò és necessari per a poder seguir endavant, però realment hauria de plantejar-se si tots són necessaris, i si tots aporten alguna cosa al producte. Ja que, algú que només et dóna un llit on passar la nit no seria mereixedor d’alguna part.



En contra a l’opinió d’Erlich, Richard acaba demanant-li ajuda a Jared per a portar a terme el pla de negocis. Per a fer-ho es necessita saber quin és el paper de cada un en l’empresa.

En primer lloc, Gilfoyle. Ell és l’encarregat de les connexions i la seguretat. Per tant, és el que s’encarrega de fer-li arribar a la gent als seus mòbils allò que sol·liciten i s’asegura de què encara qui hi haja una mala configuració d’un component, que aquesta no porte a l’empresa al seu fi.


A continuació, és el torn de Dinesh. Aquest sap codificar en Java i escriu en llenguatge escala lleuger d’alt rendiment que funciona per a qualsevol cosa.





L’últim és ‘Cabezón’, que s’encarrega de programar i desenvolupar algoritmes. Encara que tots se l’estimen, Dinseh i Gilfoyle creuen que no hauria de formar part de l’empresa, ja que no és realment important. És bo en el que fa, però ells ho fan d’una altra manera, la qual és més important per al negoci.



Està clar que quan es porta a terme un negoci, no es poden anar regalant part d’aquesta sols a persones per ser amistats, ja que no és un joc, i s’hauria de donar a aquella gent realment necessària. Per una part, quan es contracta a algun amic sempre es tindrà molta més confiança alhora de portar a terme alguna activitat, però a l’hora de la veritat, açò no és el més convenient. Cabezón no ha aportat cap part del seu coneixement al negoci, i Jared li fa plantejar-s’ho a Richard. Hauria de deixar al costat que es tracta del seu millor amic i pensar en el negoci.

Pel que fa a Erlich, a aquest no li agrada gens Jared, encara que els seus companys li diuen que és bo en el que fa, i que per això és necessari. Està clar que a Erlich no li agrada perquè el veu molt llest, i és capaç de fer-li plantejar-se a Richard el seu paper en l’empresa, per tant, Erlich veu perillar el seu percentatge de propietari.

Galvin Belson li ofereix un ascens a Cabezón per a què deixi el Flautista i així es venge d'ells. Aquest se n’adona que en Hooli estan desarmant el codi de Richard, li han hackejat el prototip i ara volen aconseguir una versió molt pareguda. Cabezón li ho fa saber ràpidament a Richard.




Finalment Richard acudeix a cobrar el xec, però no és possible, ja que aquests diners van destintats a l’empresa el Flautista i no es poden ingressar en un compte personal.

Capítol 1: Producte mínimament viable

Durant aquests últims dies, a casa, hem estat veient una sèrie nord-americana anomenada Silicon Valley, la qual anem a comentar en les nostres pròximes entrades. 

En aquesta entrada comentarem el primer capítol, que es diu ''Producte mínimament viable''. 



La sèrie comença amb una festa organitzada per una companyia que acaba de ser comprada per Google per 200 milions de dòlars.  Richard i els seus amics programadors, es troben allí somiant amb tindre un futur prometedor, fins que arriba Erlich i els diu que han de relacionar-se encara que visquen en la seua incubadora (que vol dir organització dissenyada per a accelerar el creixement i assegurar l'èxit de projectes emprenedors a través d'una àmplia gamma de recursos i serveis empresarials que pot incloure renda d'espais físics, capitalització, coaching, networking i altres serveis bàsics com telecomunicacions, neteja o estacionament). És important per a un emprendedor saber relacionar-se amb altres personas per a poder conèixer en tot moment com expressar-se, no dependre mai de ningú i en el cas que aquest es trobe amb una persona important, saber vendre la seua idea.

El protagonista, Richard, treballa en una gran empresa d'Internet anomenada Hooli, que és una companyia de tecnologia la missió de la qual és marcar la diferència i canviar el món tal com el coneixem, convertint-ho en un lloc millor. Mentre treballa, desenvolupa una aplicació de música anomenada el Flautista en casa d'Erlich. Richard està convençut que Erlich, li tirarà en breus perquè pensa que no està aportant res. Es posa a cercar lloguers i veu que aquests superen els 2.800 dólars, una xifra impossible d'aconseguir per a ell. 

Ell i el seu amic ''el Cabezón'' acudeixen a una xarrada que dóna Peter Gregory, un millonari, qui encoratja als joves al fet que abandonen la universitat com Bill Gates (cofundador de l'empresa Microsoft junt amb Paul Allen), Steve Jobs (cofundador i president executiu d'Apple i màxim accionista individual de The Walt Disney Company), Larry Ellison (fundador d'una companyia de programari anomenada Oracle) o Michael Dell (principal venedor dels ordinadors Dell), ja que, considera que cada persona ha de confiar en si mateix abans que en les universitats perquè l'única cosa que fan és oferir dubtosos valors que no porten a res bo. Des del nostre punt de vista, la universitat sí que ens sembla important, no com diu Peter Gregory, ja que en ella, adquireixes majors coneixements, saps prende decisiones més seriores, t'assegures un bon futur amb un bon salari i tens més possibilitats de triomfar.
A l'eixida de la xarrada, Richard i Gregory es troben, i el creador del Flautista, li diu que té plantejat tornar a la universitat, paraules que usa per a captar la seua atenció. És llavor quan li exposa la seua idea i li comenta que tracta sobre un lloc registrat a Internet que et permet esbrinar si la teua música viola algun copyright. Aquest no s'interessa molt, a diferència de la seua treballadora Monica, qui li diu que li farà una ullada.

Temps després, Gavin Belson, un altre millonari, està interessat en la idea de Richard perquè un treballador seu anomenat Jared li diu que aquesta idea és molt bona i que el Flautista ha aconseguit fer una cerca en un espai de dades comprimides  amb un temps rècord, i que si agafen una cosa així i ho enfoquen al món dels negocis, les aplicaciones per a les empreses serien infinites. A les poques hores, quan es reuneixen Gavin i Richard, apareix Erlich i diu que posseeix el 10% del Flautista, simplement pel fet de deixar-los (a Richard i els altres) viure en la seua casa i que desenvolupen la seua idea en ella. Açò, no ens sembla just, perquè la idea es únicament de Richard i no d'Erlich, que no ha contribuït en res, a més, al principi, aquest últim, la insultava, fins que ha vist que sí que era bona i que podia portar grans beneficis. Mentre Gavin Belson li ofereix 10 milions de dòlars per a quedar-se ell amb tots els futurs beneficis, Peter Gregory li ofereix 200 mil per tenir un 5% i ell tot el 95% restant. D'aquesta manera, estaria al comandament d'una empresa que en potència val mil milions. A més, Gregory li oferiria la seua ajuda per a elevar la companyia i li presentaria a gent important.

Richard es decideix a agafar els 200 mil dòlars per a ser ell qui munte l'empresa. Erlich, li comprèn perquè ell en el seu moment, va vendre la seua idea, que es deia Aviato, amb la qual va aconseguir moltes coses materials, però se li va quedar un forat metafòric en el cor que és el ''i si no haguera venut la meua idea...'', cosa que mai podrà ja saber. És per això que anima a Richard al fet que siga fidel a la seua idea i veja del que és capaç.

Finalment, Richard, li diu a tots els seus companys, que li agradaria que junts dugueren a terme el Flautista, però que no foren un culte corporatiu com Hooli, és a dir, un grup que exhibisca una devoció excessiva a una persona, idea o cosa, alhora que empra tècniques qüestionables de manipulació per a persuadir i controlar als seus adeptes sense importar-los el dany que poden causar al seus membres, als familiars d'ells o a la societat en general. Per últim, l'eslógan que es posen és el de ''Ho farem possible''.

Design Thinking, una guia per dissenyar

Els dissenyadors pensen, combinen i experimenten amb diversos elements, utilitzen les seves mans i la seva ment al mateix temps. El Design Thinking tracta de combinar aquests elements per a tindre una visió més humana. Consisteix en 5 passos:
 
 1.Descobrir: Es tracta de posar-te en la pell de la persona per a la qual estàs dissenyant i empatitzar amb la seva forma de pensar i sentir per saber què li agrada, com és... Hi ha dues tècniques:

  • Tècnica 1: Has de dividir la pissarra en 3 columnes. En la primera has d’anotar què és el que fa el teu consumidor, per exemple, xoquen els carrets del supermercat i es barallen. En la segona columna, ¿com ho fa?, en aquest cas, és casual però pot dur enfrontaments. I per últim, has d’anotar per què passa, en l'exemple utilitzat, perquè l’espai és xicotet i no giren bé les rodes del carret.

  • Tècnica 2: L’entrevista. Reuneix el teu equip i feu un brainstorming de preguntes ¿No sabeu què és? Doncs heu d'escriure sobre post-its totes les preguntes que se us ocórreguen, després, sobre una pissarra, les heu d’ordenar per temes, per fer així una entrevista ben estructurada. També has de tindre en compte, que quan fas una entrevista, pregunta sempre per què, no has de fer preguntes que es poden respondre amb un sí o no, també pots incentivar a que et conten històries, has de prestar atenció als gestos que fa el consumidor, dur una gravadora, així no hauràs de prendre notes i tot serà més còmode. L’ideal seria que un amic gravara l’entrevista, i no oblides demanar el consentiment al consumidor abans de fer-li l’entrevista.

2. Interpretar: Has de processar el que has aprés sobre el consumidor i definir les vostres oportunitats d’innovació. Has de pensar un punt de partida, el qual es construeix a partir d’un mapa d’empatia. Ací el trobes:

També pots definir el problema jugant. Has de construir una frase que combine tres elements; usuari, necessitat i pressentiment. Per exemple:
Un altre mètode és preguntant: ¿Com podríem...? En aquest cas, ¿Com podríem fer per a què el carret no es veja buit? Bé, és hora d’anar al següent pas. 

3. Idear: Has de trobar totes les idees possibles, per a això, tornaràs a utilitzar el brainstorming. Ha d’haver-hi una persona que guie, estimule i done energia al grup perquè tots vulguen buscar idees. Després, en la pissarra tornareu a ficar post-its en requeriments, o també podeu fer un joc que consisteix a donar 50 idees en 20 minuts. La mobilitat dels post-its et permetrà combinar idees i connectar-les entre si. No oblides emmagatzemar totes les idees que heu tingut, algunes necessiten incubar-se.

4. Experimentar: Ací hem de crear imatges, artefactes, maquetes, storyboards (còmics que ajuden a guiar-te) o activitats simulades com un sketch, que us permetran posar a prova les vostres idees, interactuar amb elles, debatre i arrimar-vos a la solució final fins a arribar a crear un prototip, per a poder conversar amb el consumidor. Has de fabricar els prototips tenint en compte què li agradaria al teu consumidor que tinguera el producte que estàs construint.
 
 
Una vegada tingues tots els prototips, has de fer una malla receptora d’informació. Divideix la pissarra en quatre quadrants, i hauràs d’anotar el següent:


Anem a l’últim pas!

5. Evolucionar
: Es tracta de que, a través d’opinions, millorar i corregir el producte. Per a això, haurem d’ensenyar el nostre producte, utilitzar-lo en una situació real i observar-lo des de diferents punts de vista per veure què s’ha de millorar.


També pots utilitzar el mètode de dir, m’agrada, desitjaria, que tal si... Aquestes frases ens ajuden a donar una crítica sense ofendre a l’altra persona.

Bé, el teu producte deu ser avaluat en funció de tres components; la desitjabilitat per part de l’usuari, la viabilitat de realitzar-lo i la funcionalitat. Finalment, prepara una campanya de comunicació per a ensenyar el teu producte als usuaris i per a les entitats que vulguen invertir en el teu projecte.

Per últim, recorda que tots tenim la capacitat de crear un producte, i si ho trobes difícil, no dubtes en seguir aquests 5 passos, el Design Thinking és una gran ajuda!

viernes, 13 de noviembre de 2015

Pep Guardiola i la passió

        Avui, anem a comentar un vídeo en el qual l'ex-entrenador de Futbol Club Barcelona ens parla sobre la passió:




        En aquest vídeo, Pep Guardiola ens explica per un costat, com va descobrir la seua passió, que va ser un dia com qualsevol altre, quan va vore un baló i, a l'hora de pegar-li, va tindre la sensació de que això era al que es volia dedicar en un futur. Pep, ens diu que allò, va ser trobar la seua fortuna i que a més, no solament ha viscut del seu entusiasme sinó que també ha viscut amb ell.

     Més tard, fica l'exemple del president del govern, Pep ens comenta que aquest, desprenia passió amb el que feia i que tot es notava gràcies a la seua gesticulació. Per un altre costat comenta que, quan va anar a Nova York,  va coincidir en un partit de tenis amb un entrenador de Roger Federer (el millor jugador de tenis que coneixem fins ara) i Pep li va preguntar a aquell entrenador com era, com entrenava, com ho feia... Aquell entrenador li va dir sols dues paraules, 'li encanta'. Federer adorava jugar a tenis, i que fins i tot ara, després de ser el millor tenista del món i d'haver guanyat molts premis, seria capaç de quedar-se fins a les dues del matí veient qualsevol partit de tenis perquè ell simplement estima la seua professió i estima la seua vida.

     Amb aquest discurs, Pep Guardiola vol comunicar a tots aquells joves que no saben el que els apassiona, que no han de fer cas a ningú i que el millor moment per a decidir-ho es troba a la nit, quan un està sol i no hi ha res que li influïsca, ja que, treballar en un lloc que realment no t'agrada, és més dur que intentar cercar el que de veritat et plena.

     Quan trobes la teua passió, fas tot el possible per a ser el millor, però ho fas perquè t'agrada i no et costa cap esforç. De totes maneres, Pep ens diu que no és gens fàcil trobar el que realment t'apassiona, i que per aquesta raó és tan important la cultura, l'educació, el descobriment de coses noves o l'aprenentatge diari fins a trobar un dia el que t'apassiona de veritat, i quan es troba tot és més senzill.

'La meva gran sort ha sigut trobar la meua passió, i amb el meu esforç, he aconseguit el que em vaig proposar' - Pep Guardiola


sábado, 7 de noviembre de 2015

Les tendències del mercat: la compra online

   Les tendències del mercat són aquelles en les quals un mercat es mou en una direcció particular en un interval de temps. Podem trobar milers de tendències però nosaltres ens hem centrat en la de la compra online.

   La compra online és l'acció d'adquirir un be o contractar un servei a distància per mitjà d'Internet i a canvi d'un preu.

   Amb aquesta activitat, els venedors de productes i serveis posen a disposició dels seus clients un lloc web (o aplicació informàtica) en el qual poden observar imatges dels productes, llegir les seues descripcions i finalment, adquirir-los. Típicament, aquests productes es paguen mitjançant targeta de crèdit i se li envien al client per correu o agència de transport, encara que segons el país i la tenda, poden haver-hi altres opcions, com Paypal. La immensa majoria de tendes en línia requereixen la creació d'un usuari en el lloc web a partir de dades com el nom, adreça i correu electrònic. Aquest últim a vegades, és utilitzat com a mitjà de validació.



   Avantatges:
1- La disponibilitat: podem adquirir un producte en qualsevol moment del dia sense dependència d'horaris comercials d'obertura.

2- Comoditat: podem adquirir els nostres productes des de casa o des del lloc de treball, evitant desplaçaments.

3- Rapidesa: l'accés cap als productes es realitza sense major demora o tramitacions lentes i burocràtiques.

4- Millors ofertes: en Internet podem trobar millors ofertes, productes a un preu molt més còmode.

5- És un mercat mundial: podem localitzar tendes que es troben situades en diferents parts del món.

6- Existeix una gran varietat de productes: podem trobar des de joguets fins a electrodomèstics.



7- Atenció personalitzada: podem fer contacte amb el proveïdor del servei i demanar productes que s'ajusten a la nostra mesures i necessitats personals.

8- Detall dels productes: quan comprem un article per Internet podem obtenir un detall sobre les característiques del producte/servei, demanar opinions de consumidors, sol·licitar demostracions o comparar-ho amb la competència.

Desavantatges:
   Com tot, la compra online també té desavantatges i cal tenir certa cura especialment en el cas de les persones que no estan plenament familiaritzades amb la xarxa, ja que en Internet, es pot trobar de tot i per a realitzar aquest tipus de compra és millor fer-ho en un lloc el qual confiem. Ara bé, els desavantatges a les quals ens enfrontem moltes vegades quan realitzem compres per Internet són:

1- Problemes d'enviament: quan comprem per Internet hem d'esperar cert temps com dies, setmanes i fins i tot mesos perquè el nostre article arribe a casa.

2- Desconfiança: existeix la desconfiança de com vindrà el paquet de l'article que comprem: si arribarà bé, si no vam ser enganyats o si arribarà en bones condicions.

3- No és possible vore l'article abans de comprar-ho: el comprador no pot tocar o provar l'article i solament veu una fotografia del producte.

4- Pagament amb targeta de crèdit: per a efectuar compres és necessari una targeta de crèdit, el que genera desconfiança als usuaris doncs temen que en proporcionar les seues dades bancàries en la web, puguen ser víctimes de robatori o estafa.



1- B2B (Empresa a Empresa): aquest tipus de comerç electrònic es refereix a les operacions d'intercanvi comercial entre empreses, com: col·locar comandes, verificar inventaris, planificar la producció, etc...

2- B2C (Negoci a Consumidor): és el lloc web tradicional a través d'on una empresa ofereix els seus productes i serveis als consumidors.

3- C2C (Consumidor a Consumidor): en aquest, un consumidor ofereix productes i serveis a altres consumidors de forma directa, a través del seu propi lloc o mitjançant llocs establits per tercers.

   Perquè tot el procés es faça correctament i que la compra es faça de la millor manera, siga el que siga el tipus de transacció es deuria de:

• Saber com funciona la compra per Internet: s'hauria de saber que la pàgina on es fa la compra és una pàgina protegida amb dades xifrades per a més seguretat. El pagament que es fa amb les targetes va directament al banc, que accepta o rebutja el càrrec. També que les pàgines guardaran les nostres dades però no les dades de les targetes de crèdit, ja que ací, hi ha una llei amb restriccions per a guardar les dades.

• Conèixer si la transacció és segura: veuràs una icona d'un cadenat en la barra d'estat de seguretat. El certificat que s'usa per a xifrar la connexió també conté informació sobre la identitat del propietari o l'organització de la pàgina web. Pots fer clic en el cadenat per a vore la seua identitat, ja que així, és menys probable que la teua privadesa siga posada en perill.

• Demanar tots els detalls: per a saber amb qui estàs tractant, ja que, qualsevol pot establir una tenda virtual sota qualsevol nom. També, s'ha de llegir sempre la lletra més xicoteta per a comprovar si els productes són falsificats. 

• Guardar tots els registres i rebuts: imprimeix o guarda els registres de les transaccions que faces en Internet, incloent la descripció i preu del producte, el rebut de la teua compra i els missatges de correu electrònic que t'envie el venedor o que rebes d'aquest i estigues atent a càrrecs que no reconegues.

   Com podem observar en la imatge, el comprador mitjà té entre 25 i 44 anys, viu en família o amb parella, es connecta a Internet diverses vegades al dia i té dispositius mòbils de mitjana o alta gama. I les dones ho fan de forma més habitual que els homes.

   Si tenim en compte les estadístiques per Comunitats Autònomes, els “reis” de la compra online a Espanya són els andalusos seguits dels castellans i els catalans, mentre que en el nord és on menys afició existeix a realitzar adquisicions per Internet.


   Les dues pàgines d'Internet on més solem comprar són Amazon i Ebay.

   Amazon, creada per Jeff Bezos, va ser la primera gran companyia que va vendre béns a través d'Internet. Ha establit llocs web independents per a diversos països com Espanya, EUA, Canadà, Regne Unit, Índia i altres, per a poder oferir els productes d'aqueixos països. En l'actualitat, està totalment diversificada en diferents línies de productes, oferint DVD, CD de música, programari, videojocs, electrònica, roba, mobles, menjar, llibres, etc.


  Ebay, creada per Pierre Omydiar, és una pàgina que ofereix dues opcions de compra, la primera és la subhasta, on el venedor posa un preu d'eixida i diversos compradors liciten fins que s'acabe el temps que ha imposat el venedor. Després, trobem el compra-ho ja!, on el venedor posa un preu fix i si algú ho vol, ha de pagar aquell preu.



   Com podem vore en aquesta gràfica, la moda és el que més es compra avui en dia a través d'Internet, seguit dels viatges i la tecnologia, que també té una xifra important. A partir d'ací, veiem quins són els productes amb menos demanda: els de oci, culturals, compres quotidianes, productes de benestar, de la llar, joguets... ja que, fàcilment els podem aconseguir en la vida real.

   A pesar que el 72,8% dels enquestats, segons l'estudi “Online Shoppers 2014” realitzat per Webloyalty i Ipsos, asseguren que no tenen un moment del dia preferit per a comprar, el 40% sol fer-ho habitualment a la vesprada, el moment on es registren el nombre més alt de comandes. El cap de setmana és un altre moment preferit per a navegar per Internet i realitzar alguna compra. I com veiem en la imatge, durant la nit solen fer-ho quasi el 34% de les persones enquestades.



1- La grandària del dispositiu: la gran majoria de compradors ho fa a través de l'ordinador, seguits de la tablet i el smartphone i com més gran és la pantalla de l'aparell, més es compra.



2- El horari: on habitualment les compres es realitzen a la vesprada o el cap de setmana, dos dels moments on els compradors tenen una estona lliure. 



3- Les ofertes: la majoria de compradors habituals modifiquen els seus hàbits de compra davant una bona oferta, per la qual cosa, les promocions especials, rebaixes o subhastes són claus per a un comerç electrònic.



4- La varietat: segons un 14% d'enquestats comprarien per Internet qualsevol tipus d'objectes o productes, ja que, tot es pot comprar i vendre sempre que, existisquen les garanties anunciades i els preus siguen competitius.





   Com a conclusió, la compra per Internet és una tendència en alça a Espanya ja que més de la meitat dels internautes que consulten webs d'ecommerce (comerç realitzat electrònicament) solen comprar habitualment i ho fan a una hora determinada, generalment a la nit. Les ecommerce de moda, tecnologia i oci són les que presenten més possibilitats de compra però la possibilitat de poder adquirir tot tipus de productes via online les converteix en pàgines cada vegada més interessants.

jueves, 22 de octubre de 2015

Les llums de l'enginy


Tots els objectes parteixen d'una idea, però moltes idees o invents, es queden en progrés.
Un inventor és aquella persona que realment es decideix a dur a cap el seu projecte per tant de donar solucions. Però ha d’haver-hi algú que ho comercialitze, per a què el seu invent tinga èxit.



MIBA és el Museu de les Idees e Invents de Barcelona, el qual va obrir les seues portes fa 3 anys. El seu creador, Pep Torres, busca que en aquest espai, s’estimule la imaginació per a les persones que poden canviar el món. El museu reuneix noves propostes d’inventors sobre altres invents que ja estan al mercat generant beneficis. Un invent que va crear Pep, per exemple, és una màquina de vènding, amb productes gratuïts, els quals pots aconseguir pedalejant fins que cremes les calories del producte que volies, amb la finalitat de conscienciar als xiquets de què està bé menjar determinats productes sempre i quan facen deport.










Juan de la Cierva, un home de 84 anys, inventor de l’helicòpter més ràpid del món, el qual el fabricarà a Madrid i que pot arribar a volar uns 600Km/h. Juan, té patentats prop de 40 invents i també va participar en la posada en marxa de la televisió a Espanya, ell va fabricar els receptors que van captar les primeres emissions. Tan sols necessita un ordinador per a dur a cap els seus projectes, tan complexos com pot arribar a ser tot el que comporta aquest helicòpter.











Manuel Matellàn va posar en marxa fa 30 anys el Club d’Inventors a Barcelona, on està rodejat d’invents i la seua tasca és facilitar la connexió entre l’inventor i el mercat, entre la idea i el negoci, des de la gestió de la patent fins a l’estratègia comercial.






Luís José Díaz és el creador del Foldingroofbox, consisteix en un porta-equipatges plegable per al cotxe. No troba ningú que vulga invertir en aquest projecte, Luís no vol vendre la seua patent, però si accepta cedir els drets d’explotació comercial, si no, seguirà pel seu propi peu convençut de què algun dia triomfarà.




Funciona de subjecta-portes, com a protector dels colps de la porta amb la paret i com a protector de picaporta, és el Blockystar, el primer invent de Lluís Coma el qual està a punt de tocar l’èxit. Ho distribueix per tota Espanya i ja comença a travessar fronteres.






Javier Lostal va crear el Self Cleaning Toilet, és un kit que es pot instal·lar en qualsevol bany públic que neteja el vàter amb 2’5l d'aigua a pressió i detergents no contaminants.








José Lluís López és un enginyer burgalés, premiat pel millor inventor 2013, que va crear una roda de tren que va rodant sobre el carril el més centrat possible, per a garantir l’estabilitat i millorar el confort del viatger. També està desenvolupant ‘’El Abril’’ un tren d’alta velocitat que pot alcançar els 380km/h. La passió d’inventar l’ha acompanyat durant tota la seua vida.





Francisca Gamero, posava esparadrap a les orelles de la seua filla menuda, ja que les tenia separades, però va tindre la idea de crear una xicoteta pròtesi de silicona transparent que evita les orelles en nansa i que hui en dia es ven en farmàcies.







El fet d'estar tot el dia assegut va dur a José Lluís Gàlvez a inventar Happylegs, un aparell silenciós i durader que meneja les cames de tal forma que s’intensifica la circulació sanguínia l’organisme funciona millor. Es va involucrar en l’invent sense més garantia que la seua intuïció i la convicció de què Happylegs seria comercialitzat.



Professora, investigadora universitària i doctora en medicina preventiva, Celia Sànchez Ramos, en 2009 nomenada millor investigadora del món per l’ONU, va crear un filtre que atenua els efectes més nocius de la llum solar sobre la vista, anomenat lents de protecció retinal.








A Valladolid, la fira Mil·lènium per a inventors busca que l’inventor ensenye el seu invent i que puga traure rendiment del seu invent davant la recerca de fabricants, inversors o empreses que estiguen interessades a tirar cap endavant el producte. S’hi troben invents des de per a què no roben el cablejat de coure fins a sistemes per a produir energia elèctrica a partir d'aire comprimit o sistemes hidràulics d’estabilització, invent que ha rebut el principal premi de la fira.



Després d'aquests exemples d’invents, cal dir que no t’has de rendir si no trobes algú que vulga comercialitzar la teva idea, no deixes arrere el projecte, és justament la possibilitat de realitzar un somni el que fa que la vida siga interessant.


Açí trobeu el video: