Capítol 2: Devaluació desbocada

Bon dia! Avui anem a comentar el segon capítol de la segon temporada de la sèrie Silicon Valley.

Comencem!

Com ja sabem del capítol anterior, Gavin Belson ha denunciat al Flautista.

El denuncia per incompliment de contracte, enriquiment il·legítim, violació de la clàusula d'exclusivitat de la contractació de Donald Dunn. Però Richard deixa clar que cap cosa de les que posa ahí és certa. A més, aquest ‘advocat’ proposa la contractació de més advocats per a aconseguir guanyar. Encara que, Richard ho veu molt car.

D’altra banda, a Monica li avisen que ells queden fora de la finançament del Flautista a causa de la demanda de Gavin Belson. Monica pretén convèncer-la de que no ho faça però ella continua dient-li que finançar-los els fa assumir molts riscos. Podrien denunciar-los per col.laboració i inducció. A més, li dóna una sèrie de consells per a anar a comunicar-ho al Flautista.

Monica va a comunicar-ho al Flautista i aquesta els pretén convèncer que trobaran a algú més i que no es preocupen per res, que hi han moltes empreses interessades.

Varen anar a veure a moltes empreses per a què els finançaren però totes aquestes ho van rebutjar.  Algunes a causa de la demanda de Gavin Belson i altres pel mal comportament del grup…

D’altra banda Dinesh comenta que li ha deixat diners al seu cosí per a què puga llançar l’aplicació ‘Bro’, la qual envia aquesta paraula a qualsevol persona del món. Doncs, Gilfoyle li comenta que el millor que pot fer és que el seu cosí no aconseguisca els diners suficients. Dinesh va a parlar amb el seu cosí per a dir-li que no seguisca amb la campanya, però sense adonar-se’n fa que el seu cosí s’anime més per a portar-la a terme i per tant, aquest fa una festa.

Jared es posa en contacte amb Branscome i pacten una reunió.
Metre Richard està explicant-ho tot, estranyat per la gran quantitat de preguntes que li està fent aquest grup de persones, Erlich i Jared se'n adonen de què aquests només volen copiar-ne la idea. Jared ho sap perquè això ho portaven a terme també en la seva empresa anterior. Finalment, trauen a Richard de la reunió perquè no conte cap cosa més.

Finalment Gavin Belson es posa amb contacte amb Richard. Quan es reuneixen Belson li proposa treballar conjuntament. Aquest vol comprar-los, ja que segons ell, aquesta és la millor solució. Després d’estar una bona estona discutint i quan Richard està a punt de dir-li a Gavin tot el que pensa, s’acaba aquest capítol.


Que dirà Richard? 

Continuarem un altre dia!

Capítol 1; Ronda per Sand Hill Road

Avui comentarem el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Silicon Valley, esperem que us agrade.

El capítol comença amb una oferta que li fan a Richard de què l'empresa Fons de Capitals Stern Taylor finance el seu projecte informàtic. Ara tots volen finançar-lo mentre que abans no tenia ningun èxit entre els inversors.

Un xic al qual acaben de despatxar de Hooligan, li dóna el consell de què vaja amb compte de què si li paguen els inversors equivocats, el poden fotre igual que a ell li han fet.

Per altra part, Dinesh i Gilfoyle no paren de discutir per qui és el JDT (jefe de tecnología), però Richard els crida l'atenció per a què es posen a treballar. Ja han aplegat les condicions financeres de Peter Gregory per al seu projecte, però es troben amb la notícia de què ha mort.

Earlich de seguida es posa mans a l'obra per tindre reunions amb els altres inversors. El finançament que anava a fer Peter Gregory segueix en peu, però Erlich li explica a Richard que tots els contractes tenen una clàusula d'home clau, és a dir, que tots els homes de l'empresa de Peter Gregory poden retirar els seus diners i fer que el mateix dia l'empresa no existisca.

A continuació, mostren al cap de Nucleus l'anunci que volen utilitzar, però aquest no està conforme, ell vol ser millor que El Flautista.

Una nova gerent ocupa el lloc de Peter, i l'informa a Mònica de què Peter ha mort, i que té moltes inversions inútils. A més, li explica que El Flautista està fent reunions amb altres companyies inversores i açò pot comportar la pèrdua d'aquest grup i la pèrdua del treball de Mònica.

El Flautista fa una sèrie d'entrevistes, en la que Earlich utilitza el fet de ser negatiu amb els empresaris per tal de què aquests pugen l'oferta, i ho aconsegueix, totes les inversores volen invertir una gran quantitat de diners. Arriba la nova gerent que hem nomenat abans i li fa una oferta que supera totes les proposades anteriorment.

Mònica a la nit, torna a casa de Richard per dir-li que no accepte l'acord, que sols li donaran la meitat del que posa, on no milloraran mai les seves expectatives. Han d'incrementar el seu valor en la següent etapa, els convé una taxació realista i créixer a un ritme raonable, Richard ara pensa a negociar a la baixa, així que li ofereix a la gerent un preu més baix pel seu projecte.

Durant la cerimònia de Peter Gregory, li arriba un missatge a Richard que diu que va a ser demandat per Gavin Belson, per robar El Flautista a Hooli.

Pla d'empresa

Què és? És un document que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci, examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera del mateix i desenvolupa tots els procediments i estratègies necessàries per a convertir la citada oportunitat en un projecte empresarial concret.

Per a què serveix? Serveix perquè els membres del projecte analitzen si resulta rendible engegar l'empresa, a través de la revisió dels aspectes tècnics, econòmics, financers, humans, etc. A més, permet aclarir els objectius, ja que facilita una millor planificació de l'estratègia a seguir.

Una vegada engegat el projecte serveix com a guia i instrument de control, ja que, en el pla s'estableixen els objectius i la forma d'aconseguir-los. També, permet analitzar el progrés de l'empresa i les possibles desviacions del pla inicial previst.

El pla d'empresa, així mateix, serveix com una ''carta de presentació'' per a obtenir finançament, perquè és un document que por utilitzar-se per a aconseguir convéncer als inversors que el projecte és rendible.

Cal afegir, que per a sol·licitar una ajuda o subvenció per a l'engegada d'un negoci exigeixen, normalment, la presentació d'un pla d'empresa.

Quines preguntes ha de respondre? Algunes d'elles són: En què consisteix el negoci? Resulta viable tècnicament i econòmicament? Què ens diferencia de la competència? Quins mitjans de finançament necessitem i on els obtindrem? A quin tipus de consumidors ens volem dirigir? (Podeu trobar altres preguntes diferents en: ''149+ preguntes que el seu pla d'empresa ha de respondre'').

Que ha de contenir? Un pla de negocis haurà de contenir com a mínim les següents seccions: portada, taula de contingut, resum executiu, anàlisi DAFO, descripció de l'empresa, anàlisi de mercat, operacions, organització i adreça, anàlisi financera i annexos. (Per a vore amb més detall les diferents seccions recomane llegir aquest pdf: ''guia per a elaborar un pla d'empresa'').

Recomanacions: En el moment de redactar el pla d'empresa s'ha d'utilitzar un llenguatge senzill, i sempre ressaltant les idees que millor definisquen el projecte.

Cal evitar la repetició d'informació, ja que, serveix més un pla d'empresa breu i concís amb informació rellevant i útil, que un pla amb excés de dades que no aporten res important al projecte i que poden generar confusió.

S'ha de tenir sempre present que el pla d'empresa encara que obtinga un resultat positiu no garanteix l'èxit del projecte, és a dir, no atorga una completa certesa però serveix com a guia per a planificar l'engegada durant els primers anys del pla.

És recomanable participar en l'elaboració del pla d'empresa, ja que, permet analitzar detalladament i entendre millor el projecte, però sempre amb assessorament professional a causa que per la complexitat del document hi ha la possibilitat que es puga cometre errors o oblidar algun element important.

Finalment, alguns avantatges d'elaborar un pla d'empresa són: oferir una visió sobre la viabilitat del negoci, estructurar tota la informació, la possible presentació a futurs socis o inversors i garantir professionalitat, mentre que alguns inconvenients són: identificació errònia en la recerca de mercats, clients, preu, canals de distribució, publicitat, etc. i la mala projecció del pressupost d'inversió i de les fonts de finançament.

Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.

El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.

La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.

La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que sí que han comprat i tenen aquests productes en concret.

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

El neuromàrqueting

Hola a tots! A continuació, anem a comentar un vídeo molt interessant respecte el neuromàrqueting. Si esteu interessats en ell, al final de l'entrada us deixarem l'enllaç.

¿Què és el neuromàrqueting?

El neuromàrqueting consisteix en la utilització de tècniques de la neurociència en el camp del màrqueting amb l'objectiu de veure com reacciona el cervell enfront d'alguna cosa nova (ben siguen productes, campanyes publicitàries o avanços de pel·lícules). En aquest camp es pot prescindir de les preguntes cap a les persones, ja que, el que es fa, és analitzar les ones cerebrals i a continuació, interpretar la informació obtinguda. Tot ve a causa de la competència, perquè fa 100 anys, aquesta no existia i no tenia sentit fer estudis, però avui en dia, les grans empreses no coneixen a tots els seus consumidors, és per açò que tractant d'acostar-se a la majoria d'ells, han de descobrir quines són les seues preferències. Mitjançant el màrqueting clàssic (qüestionaris, enquestes, etc.), els interessats poden rebre informació falsa o tal vegada, el consumidor s'haja deixat portar per l'opinió d'una altra persona o de la societat en general. Queda demostrat que la gent no fa el que diu i per això, cerquen les respostes en el més profund del subconscient, per a arribar a allò que una persona no pot percebre conscientment, l'involuntari. Per aquest motiu, quan prenem decisions, les emocions són les que tenen el predomini, ja que, no podem controlar-les.

Mesuraments:

No solament els psicòlegs i científics pretenen mesurar les emocions, sinó que també se'ls afigen els directors de màrqueting, que tracten de descobrir què és el que ens motiva a fer les nostres eleccions. Per a açò, utilitzen l'electroencefalografia on a través d'ella, es mesuren les variacions elèctriques del cervell i permet detectar que àrees tenen una major activitat. Generalment és utilitzada en els moments de repòs, vigília o somni i consisteix en la col·locació d'elèctrodes en el cuir cabellut. És una de les tècniques més emprades pel seu relatiu baix cost i la senzillesa de la mateixa. A més, a part d'aquesta tècnica, també està la ressonància magnètica, que ens permet obtenir les imatges del cervell mentre desenvolupa una activitat o és sotmés a estímuls exteriors i ens mostra gràficament els canvis que es produeixen. A diferència de la primera tècnica, aquesta és molt precisa, però a l'abast de pocs pel seu elevat cost.

Resultats:
Sense ser conscients, els consumidors, en el més profund del nostre subconscient, som fidels a les marques, però ho neguem, ja que, al cap i a la fi, som animals de costums, un avantatge que les marques poden aprofitar en el seu benefici i si no és així, tracten de cercar-la.

Tots nosaltres utilitzem la part més ancestral del nostre cervell per a prendre decisions, conegut com el cervell rèptil. La gran majoria de les nostres decisions no les pren la nostra raó sinó l'instint. Després, la raó, cerca excuses per a justificar el que ha triat el nostre cervell. Els éssers humans, entre dues opcions, no triem sempre la més racional, sinó la que prefereix el nostre cervell rèptil i no sempre és l'òbvia.

Què penseu de la gran influència que tenen les marques? (Us recorde que nosaltres vam fer un experiment que podeu veure en una altra entrada d'aquest blog). Vos agradaria que saberen fins i tot allò del que no sou conscients? Cada vegada, podem veure com apareixen noves tècniques per a tenir-nos més controlats i arribar a la informació que ni nosaltres mateixos coneixem del nostre ser.

Enllaç per a veure el documental: Seduir al consumidor - Neuromàrqueting.

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).