Això val 25 euros. Per què estàs disposat a pagar-ne 100?

Bon dia! Avui parlarem sobre un article comentat a classe molt interessant, tracta amb més detall el màrqueting i els motius pels quals els consumidors no troben cap inconvenient per a pagar una xifra molt més elevada per un producte en concret i no un preu més econòmic per un altre quasi idèntic.

Primerament, l'article ens conta uns exemples molt clars. Un d'aquests seria: La fabricació d'un iPhone 6 s Plus li costa a Apple uns 200 euros, el consumidor en canvi, per aquest producte paga de 859 a 1.079, en funció de la seua capacitat. Aquest exemple, com molts més apunten sempre a la mateixa direcció: Els consumidors estem disposats a pagar per un producte un preu que està molt per damunt del seu cost real. Per què? La raó d'aquesta enorme diferència entre el que ens donen i el que paguem s'explica gràcies a una paraula: màrqueting.

El màrqueting és el que fa possible que el valor d'un producte no tinga res a veure amb el seu cost. Com més efectiu és el màrqueting, més diferència hi ha entre el cost real de produir un producte i el preu final que es demana al consumidor. Per un altre costat, la indústria sap perfectament qui som i qui volem ser. Coneix les nostres mancances, els nostres sentiments d'inferioritat, la nostra necessitat de ser com tots els altres, o de ser completament diferent.

La primera causa per la qual els consumidors paguem més per un producte respecte al seu preu inicial és que el producte pot ser semblant, però el diferent valor social explica que estiguem disposats a pagar molt més. És cert que els consumidors sempre comparem a l'hora de fer una compra, però les comparacions que fem no són necessàriament lògiques. Depenent del valor social que tinga el producte elegirem un o un altre independentment del preu que tinga el producte triat.

La segona causa, és que triarem un producte depenent del grau de confiança que aquest ens proporcione, és a dir, es paga més per un producte que ja els han estat oferint durant molt de temps, aleshores el consumidor sempre preferirà aquest abans que un altre paregut però que acaba d'eixir al mercat.

La tercera causa seria, en el cas de trobar-se el consumidor amb dos productes iguals per a escollir, aquest tendirà sempre a elegir la marca més coneguda socialment (gràcies per exemple als anuncis de televisió) que la marca blanca.

La quarta causa que hi trobaríem en l'article seria la pressió del grup, és a dir, passa de forma clara amb la roba o amb els productes tecnològics, sobretot en determinats àmbits socials i en determinades edats. La pressió juga a favor de les marques, que venen justament això, un nom famós i reconegut socialment de gran importància. Per exemple, no tinc un telèfon, tinc un iPhone. No tinc un cotxe, tinc un Golf... Són simples productes, amb un cost determinat. Però desgraciadament per a nosaltres signifiquen molt més, perquè ajuden a configurar la nostra imatge. Encara que, pel camí, paguem 120 euros per una cosa que n'ha costat 20.

La quinta causa vindria en correlació amb la quarta, els consumidors paguem per a donar una imatge "bona", "moderna" i "sofisticada" als altres, ja que si no portem eixos productes en concret, al moment sense voler quedarem per baix de les altres persones que sí que han comprat i tenen aquests productes en concret.

La plantilla NabcH

En l'entrada d'avui us parlarem sobre la plantilla NabcH que s'utilitza com a eina de descripció i síntesi d'una nova proposta innovadora o d'emprenedoria. El seu nom deriva de les sigles en anglés dels cinc elements que han de compondre aquesta descripció: necessitats (needs), aproximació (approach), beneficis (benefits), competidors (competitors) i ganxo (hook).

En primer lloc, apareixen les necessitats, on hem de qüestionar-nos: Quines necessitats o quins problemes no resolts cobreix la nostra proposta? Per a quin tipus de clients o usuaris està destinada? Quina importància té el problema o la necessitat per a l'usuari potencial de la nostra solució? (és a dir, quin valor dóna a la nostra proposta?

En segon lloc ens trobaríem amb l'aproximació, ací ens hem de preguntar: Com oferirem la nostra solució als clients o usuaris? Com la nostra solució resol específicament un problema o satisfà una necessitat no coberta? De quina forma diferent o única farem que succeïsca?

A continuació, tenim els beneficis, on ens tindríem que preguntar: Quins beneficis concrets aporta la nostra plantilla? Com garantim la seva sostenibilitat econòmica?

En quart lloc tenim els competidors i ens hem de preguntar: Què altres solucions resolen el mateix problema? Què aporta de nou la nostra proposta? Per què la nostra solució pot ser millor apreciada pels usuaris?

Finalment, ens trobem amb el ganxo que ha de ser un missatge clar i concís capaç de ressaltar el més destacat de la nostra proposta, causar impacte i ser fàcilment recordat.

Ací teniu dos exemple de com s'ha de fer: fitxa NabcH (Intercinemapp) o fitxa NabcH (Nintendo Wii)

El neuromàrqueting

Hola a tots! A continuació, anem a comentar un vídeo molt interessant respecte el neuromàrqueting. Si esteu interessats en ell, al final de l'entrada us deixarem l'enllaç.

¿Què és el neuromàrqueting?

El neuromàrqueting consisteix en la utilització de tècniques de la neurociència en el camp del màrqueting amb l'objectiu de veure com reacciona el cervell enfront d'alguna cosa nova (ben siguen productes, campanyes publicitàries o avanços de pel·lícules). En aquest camp es pot prescindir de les preguntes cap a les persones, ja que, el que es fa, és analitzar les ones cerebrals i a continuació, interpretar la informació obtinguda. Tot ve a causa de la competència, perquè fa 100 anys, aquesta no existia i no tenia sentit fer estudis, però avui en dia, les grans empreses no coneixen a tots els seus consumidors, és per açò que tractant d'acostar-se a la majoria d'ells, han de descobrir quines són les seues preferències. Mitjançant el màrqueting clàssic (qüestionaris, enquestes, etc.), els interessats poden rebre informació falsa o tal vegada, el consumidor s'haja deixat portar per l'opinió d'una altra persona o de la societat en general. Queda demostrat que la gent no fa el que diu i per això, cerquen les respostes en el més profund del subconscient, per a arribar a allò que una persona no pot percebre conscientment, l'involuntari. Per aquest motiu, quan prenem decisions, les emocions són les que tenen el predomini, ja que, no podem controlar-les.

Mesuraments:

No solament els psicòlegs i científics pretenen mesurar les emocions, sinó que també se'ls afigen els directors de màrqueting, que tracten de descobrir què és el que ens motiva a fer les nostres eleccions. Per a açò, utilitzen l'electroencefalografia on a través d'ella, es mesuren les variacions elèctriques del cervell i permet detectar que àrees tenen una major activitat. Generalment és utilitzada en els moments de repòs, vigília o somni i consisteix en la col·locació d'elèctrodes en el cuir cabellut. És una de les tècniques més emprades pel seu relatiu baix cost i la senzillesa de la mateixa. A més, a part d'aquesta tècnica, també està la ressonància magnètica, que ens permet obtenir les imatges del cervell mentre desenvolupa una activitat o és sotmés a estímuls exteriors i ens mostra gràficament els canvis que es produeixen. A diferència de la primera tècnica, aquesta és molt precisa, però a l'abast de pocs pel seu elevat cost.

Resultats:
Sense ser conscients, els consumidors, en el més profund del nostre subconscient, som fidels a les marques, però ho neguem, ja que, al cap i a la fi, som animals de costums, un avantatge que les marques poden aprofitar en el seu benefici i si no és així, tracten de cercar-la.

Tots nosaltres utilitzem la part més ancestral del nostre cervell per a prendre decisions, conegut com el cervell rèptil. La gran majoria de les nostres decisions no les pren la nostra raó sinó l'instint. Després, la raó, cerca excuses per a justificar el que ha triat el nostre cervell. Els éssers humans, entre dues opcions, no triem sempre la més racional, sinó la que prefereix el nostre cervell rèptil i no sempre és l'òbvia.

Què penseu de la gran influència que tenen les marques? (Us recorde que nosaltres vam fer un experiment que podeu veure en una altra entrada d'aquest blog). Vos agradaria que saberen fins i tot allò del que no sou conscients? Cada vegada, podem veure com apareixen noves tècniques per a tenir-nos més controlats i arribar a la informació que ni nosaltres mateixos coneixem del nostre ser.

Enllaç per a veure el documental: Seduir al consumidor - Neuromàrqueting.

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).

Capítol 8: Eficàcia òptima punta amb punta

Bon dia a tots! Avui anem a parlar-vos del capítol 8 de la sèrie Silicon Valley:

Després que es disculparen amb ells per l'incident que havia ocorregut, els concedeixen el privilegi de fer-los arribar directament a la final de la batalla d'emprenedors a canvi de què s'obliden de tot el que els ha ocorregut, ja que aquesta situació perjudica els membres de la conferència.

Encara que ja han accedit directament a la final, decideixen anar a veure la conferència i així veure com va tot. En aquests moments es troben a Gavin Belson. Tot va bé fins que presenta la seva puntuació Weissman, la millor en tota la història de la compressió, exactament igual que la del Flautista.

Enfront d'aquesta situació se n'adonen que la millor solució és arribar a nous segments de mercat i d'aquesta manera fer el seu producte més reconegut i al mateix temps, saber quina és l'opinió de la gent. Encara que açò no surt realment com ells esperen, ja que l'encarregat és Jared i porta uns dies sense descansar, per tant, no rendeix. A més, al final acaben detenint-lo, ja que es pensen que està drogat, encara que finalment el solten.

D'altra banda, el Flautista ha de pensar quin producte serà el que presenten l'endemà, perquè Gavin ha presentat un producte millor que el seu, per tant, haurien de crear un amb molts més avantatges. Així, Richard escoltants als seus companys dóna amb la clau. Se'n va directe a l'habitació i comença a treballar, sense parar fins a l'endemà.

Arriba el moment d'anar a la final, i ningú sap que és allò que ha fet Richard ni que és allò que ha eliminat, ja que 'no és necessari'. En aquests moments, Richard diu que el més adequat és que ell porte a terme la presentació, ja que és l'únic que sap el que realment hi ha en el programa però cal dir que cap dels membres en el grup confiaven en ell, ja que el coneixen i saben que la seua manera d'explicar-se davant del públic no és molt bona. Acaba sortint ell.

En primer lloc comença parlant del producte presentat per Gavin mencionant els seus aspectes més importants, per a després introduir les avantatges amb les que compta el sistema de compressió creat per El Flautista. Richard comenta que aconsegueix una puntuació de 3,8 fent una prova i en aquests moments el jurat decideix que si realment és tan bo el que pot arribar a fer, no hi haurà problema a comprimir un arxiu de 3D, sense cap degradació i amb aquesta qualitat. I, en contra de qualsevol pronòstic, aconsegueix comprimir l'arxiu de vídeo sense cap problema i a més, amb una puntuació de 5,2 i a més, comprimint tot l'arxiu amb sols un quart de la mida que tenia anteriorment. El Flautista acaba guanyant la copa.

D'aquesta manera, acaba la primera temporada de Silicon Valley, i com ja podem apreciar al final d'aquest capítol, comencen a aparéixer empresaris que desitgen tenir a Richard en el seu equip i a oferir-li ofertes de finançament.

Continuarem!

Capítol 7: Prova de concepte

Avui anem a comentar el capítol 7 de la sèrie Silicon Valley:

Els nostres emprenedors estan a un dia de la presentació del seu producte, i es dirigeixen a la batalla d'emprenedors. Jared, que ha passat 4 dies en una illa, s'havia esforçat per tornar a prendre el control dels negocis, però es troba que Mònica està més avançada que ell.

Un jurat del concurs està en conflicte amb Earlich pel fet que la dona el va enganyar amb Earlich, per tant, és possible que Richard siga l'encarregat de presentar el producte, recordeu que es posa molt nerviós davant situacions importants.

Una xica rossa demana ajuda Gilfoyle, ja que no és capaç de trobar un error i aquest l'ajuda. A continuació apareix Cabezón per a demanar-li sort a Richard, i a més, li conta que una xica amb la qual va estudiar Richard va dient a la gent que està obsessionat amb ella, però en quant Cabezón veu que s'acosten els seus companys, comença a tractar mal a Richard, per tal de fer aparentar que ja no es du bé amb ell.

Mentre està en l'hotel amb Dinesh, Richard li comenta el fet de la xica que va dient que està obsessionat amb ella, i Dinesh li diu que ho oblide, però ell està constantment pensant-ho. Altra vegada Jared s'esforça a tindre preparat per als seus companys les biografies dels competidors, però Mònica s'ha avançat instal·lant una aplicació que fa la mateixa funció.

La rossa que havia demanat ajuda abans a Gilfoyle, li demana ajuda ara a Dinesh, també accepta. Després trobem que Earlich va a parlar amb la dona del jurat, i aquesta li diu que ho havia deixat amb l'antiga dona i ara estava amb ella. Tornem a Dinesh, que comenta que la xica rossa havia escrit un mètode Java que li encantava, i Gilfoyle comença a riure. Ell l'havia escrit.

Mentrestant, Earlich estava explicant com volia que fora la seua presentació, quan de sobte, quan Richard obri el portàtil per mostrar unes imatges que volien projectar, apareix la xica amb la qual se suposa que estava obsessionat, i aquesta, que estava allí, els explica el mateix a altra gent.

Jared volia invitar-los a una copa, però arriba Mònica amb les copes, i aquest li diu d'anar a parlar els dos sols. Mentre Jared li replica tot el que havia fet per Richard i que no volia que Mònica li ho llevara, la xica amb la qual està obsessionat Richard, malinterpreta les paraules d'aquesta conversació, pensant-se que Richard i Jared estaven junts, així que va a demanar-li perdó.

Earlich es troba amb l'actual dona del jurat, la qual enganya al seu home amb Earlich.

És l'hora de la presentació, el moment decisiu pel futur de l'empresa, i quan Earlich comença el seu discurs, el jurat del concurs, l'home de la xica amb la qual Earlich havia mantingut relacions sexuals, s'abalança damunt d'ell interrompent d'aquesta manera la presentació.

Conclusió general sobre el projecte a classe

Bona vesprada! Després d'haver-hi realitzat l'estudi, hem pogut comprovar el següent:

Els alumnes, sense provar els productes, van respondre, en molts casos, que comprarien abans el producte de marca, que el de marca blanca, però pel preu, acabaven comprant el producte més barat.

Després de provar les diferents opcions, només hi va haver un cas, el de Filipins, en el que va agradar més el tast de la marca cara que el de la marca blanca, encara que la gent de nou, pel preu, va respondre que compraria el barat. En el restant de casos, va ocórrer el contrari:

Els alumnes de primer de batxillerat van respondre que comprarien abans Coca-Cola, que Cola o Pepsi. No obstant això, després de provar les diferents marques, va guanyar la marca Cola, és a dir, la més barata i en la qual ningú es fixaria quan anara a comprar al supermercat.

El cas de la pizza de Casa Tarradellas i Hacendado va ser el més cridaner. Encara que la gent decidia més o menys per igual, comprar una marca o una altra, després de provar els dos, només 6 persones triaren la pizza de Casa Tarradellas.

En realitzar les proves en Filipins i Consum, els resultats de compra són pràcticament iguals, encara que molts sostenien, que a pesar de triar Filipins, pel preu preferien la marca blanca. Després de provar-los va guanyar el més car. 

Quant al torró respecta, com era d'esperar, més de la meitat dels alumnes van elegir la marca Suchard però en canvi, a l'hora de provar-ho i comparar-ho amb el d'Hacendado, quasi tots els alumnes es van quedar amb el de Mercadona. I, referint-nos al fuet, podem comparar-ho amb el torró, ja que, va ocórrer pràcticament el mateix. Una gran majoria va triar el de Casa Tarradellas i en provar els dos, es van quedar amb el d'Hacendado. 

Finalment, teníem quatre tipus de batuts de cacau: Hacendado, Puleva, Consum i Choleck. La marca més triada per a ser comprada va ser Hacendado, però en canvi, en provar els diferents batuts, la guanyadora va ser Consum, és a dir, tant en la primera ronda com en la segona, les dues guanyadores van ser marques blanques.

Ací us deixem l'enllaç del nostre experiment (Coca-Cola, Pepsi i Cola) per si us agradaria llegir-ho amb més deteniment i conéixer la informació molt més detallada: La influència de les marques