domingo, 13 de marzo de 2016

El neuromàrqueting

Hola a tots! A continuació, anem a comentar un vídeo molt interessant respecte el neuromàrqueting. Si esteu interessats en ell, al final de l'entrada us deixarem l'enllaç.

¿Què és el neuromàrqueting?
El neuromàrqueting consisteix en la utilització de tècniques de la neurociència en el camp del màrqueting amb l'objectiu de veure com reacciona el cervell enfront d'alguna cosa nova (ben siguen productes, campanyes publicitàries o avanços de pel·lícules). En aquest camp es pot prescindir de les preguntes cap a les persones, ja que, el que es fa, és analitzar les ones cerebrals i a continuació, interpretar la informació obtinguda. Tot ve a causa de la competència, perquè fa 100 anys, aquesta no existia i no tenia sentit fer estudis, però avui en dia, les grans empreses no coneixen a tots els seus consumidors, és per açò que tractant d'acostar-se a la majoria d'ells, han de descobrir quines són les seues preferències. Mitjançant el màrqueting clàssic (qüestionaris, enquestes, etc.), els interessats poden rebre informació falsa o tal vegada, el consumidor s'haja deixat portar per l'opinió d'una altra persona o de la societat en general. Queda demostrat que la gent no fa el que diu i per això, cerquen les respostes en el més profund del subconscient, per a arribar a allò que una persona no pot percebre conscientment, l'involuntari. Per aquest motiu, quan prenem decisions, les emocions són les que tenen el predomini, ja que, no podem controlar-les.

Mesuraments:
No solament els psicòlegs i científics pretenen mesurar les emocions, sinó que també se'ls afigen els directors de màrqueting, que tracten de descobrir què és el que ens motiva a fer les nostres eleccions. Per a açò, utilitzen l'electroencefalografia on a través d'ella, es mesuren les variacions elèctriques del cervell i permet detectar que àrees tenen una major activitat. Generalment és utilitzada en els moments de repòs, vigília o somni i consisteix en la col·locació d'elèctrodes en el cuir cabellut. És una de les tècniques més emprades pel seu relatiu baix cost i la senzillesa de la mateixa. A més, a part d'aquesta tècnica, també està la ressonància magnètica, que ens permet obtenir les imatges del cervell mentre desenvolupa una activitat o és sotmés a estímuls exteriors i ens mostra gràficament els canvis que es produeixen. A diferència de la primera tècnica, aquesta és molt precisa, però a l'abast de pocs pel seu elevat cost.

Resultats:
Sense ser conscients, els consumidors, en el més profund del nostre subconscient, som fidels a les marques, però ho neguem, ja que, al cap i a la fi, som animals de costums, un avantatge que les marques poden aprofitar en el seu benefici i si no és així, tracten de cercar-la.

Tots nosaltres utilitzem la part més ancestral del nostre cervell per a prendre decisions, conegut com el cervell rèptil. La gran majoria de les nostres decisions no les pren la nostra raó sinó l'instint. Després, la raó, cerca excuses per a justificar el que ha triat el nostre cervell. Els éssers humans, entre dues opcions, no triem sempre la més racional, sinó la que prefereix el nostre cervell rèptil i no sempre és l'òbvia.

Què penseu de la gran influència que tenen les marques? (Us recorde que nosaltres vam fer un experiment que podeu veure en una altra entrada d'aquest blog). Vos agradaria que saberen fins i tot allò del que no sou conscients? Cada vegada, podem veure com apareixen noves tècniques per a tenir-nos més controlats i arribar a la informació que ni nosaltres mateixos coneixem del nostre ser.

Enllaç per a veure el documental: Seduir al consumidor - Neuromàrqueting.

miércoles, 9 de marzo de 2016

La happy hour i altres trucs de l'ametló

Bona vesprada, hui anem a comentar-vos un capítol d'un llibre molt interessant (del qual hem llegit 6 més a classe). El llibre s'anomena "Marketingdencias" creat per Sara Villegas, col·laboradora habitual del conegut programa radiofònic "Levantate i Cárdenas" ens apropa a les tendències dins del món del màrqueting d'una forma fresca i divertida. Aquest llibre, et farà que trobes el seriós món del màrqueting d'una forma més atractiva. 

En el nostre grup hem tingut la sort de llegir un capítol molt interessant. En aquest capítol l'autora ens conta quatre exemples que tenen els experts en màrqueting per a captar l'atenció de tots els ciutadans. 

En el primer exemple ens comenta que no existeix cap anunci en televisió que no s'hi haja fet a les 10:10h (l'hora bruixa dels anuncis de rellotges). Açò té un nom, "La happy hour", Lanuncien a aquesta hora, ja que té un impacte psicològic més positiu en nosaltres. A part de què causa açò també ho fan perquè en un rellotge analògic quan en les seues manetes són les 10:10h simulen un somriure o el símbol de la victòria, coses que clarament tenen un gran impacte positiu en la ment del consumidor, a més d'aquesta manera es pot veure perfectament la marca del rellotge. Per contra mai es veurà un anunci on les manetes del rellotge estiguen col·locades a les 08:20h ja es transforma en tot el contrari, simula una cara trista i la publicitat sempre ha de mostrar sempre el costat positiu, no el negatiu.

Ens trobem amb el segon exemple, aquest ens diu que tenim el famós truc del "coma noranta-nou". Ens trobem amb persones que és topeten amb un cèntim en el carrer i no es molesten en agarrar-lo (ja que és un cèntim i no seveix per a res), però a l'hora de comprar un producte sempre els pareixerà més barat un que els coste 49'99 $ que 50 $ (que realment soles és diferència un cèntim).

Més tard ens Sara ens fa veure el típic truc de la presa, els venedors fan creure als consumidors que el producte que s'està venent està esgotant-te, fen-te veure que realment val la pena i que si no el compres t'arrepentiràs. Una vegada que l'has comprat el consumidor s'enadora del fet que no és el que s'esperava i que desgraciadament l'han enganyat (aquesta situació ocorreix la majoria de vegades).

I per últim, però no menys important ens conta el quart exemple, amb el qual ens introdueix en una situació quotidiana i ens fa veure un poc la realitat, ens diu que quan veiem una peça de roba de 60$ ens pareix car i la deixem, però si aquesta mateixa peça fica en l'etiqueta que anteriorment ha costat 200$ el més segur es que la comprem, ja que ens fa veure que em tovat una ganga (i el més segur és que ens estiguen enganyant).